……………………falles………………….
Errades i falles als ulls de foc,
I ara que t’ho puc dir ets tu,
I jo només foscor sense or,
Romandrà la pau als orígens,
De tant en tant, entretant,
Tancarem les portades,
Sense imatge ni text,
Ni so, ni món ni res,
Serem sumes i restes,
Restaran les restes fetes,
Les sumes i les equacions,
Punts vertebrals dels vèrtex,
Formes i geometries rares,
Sermons, móns d’éssers corruptes,
De corrupcions de les ànimes i el cor,
Del sagrat i l’avantpassat, fugir missatge,
Misses sense ritmes ni mites, els suficients,
Sense més compàs que els calés i l’interès,
Ara que no hi ha imatges et diré que ets jo,
Que no hi ha més que el que tu em dius,
Escriuré amb l’absència de les paraules,
De tota lògica, camps de treballs, de nit,
Possessions d’enigmes i de mapes antics,
Tombes d’or i de mines de robí i diamant,
Amb una gran dent de marfil, de fi a fi,
Ara que les equacions són perfectes,
Ara que no hi ha més solució que la raó,
Que de tant en tant ens anem fent mal,
Que no tenim més raó que la raó primera,
Que res ja ens espera ni es desespera, res,
Seré l’ombra del vent d’allò viscut, del tot,
Tornarem on els trons anuncien les tempestes,
Sense escumes de bes ni oratge dantesc, fent,
Refent sense referents ni referències, cercles,
Sinopsis del si hi som o si hi serem, ja fem,
Recó a recó, paraula contra els murs molls,
Simularem que som d’enlloc, del món sencer,
De les deixalles entre les reixes, dels carrers,
Móns paral·lels, parabòliques de les lluites,
Panorama dolç el de la dolça calma, la tarda,
Tornarem on els trons són sorollosos a torns,
Quan ja les campanes no ens diuen res de res,
Quan de els rellotges i les torres n’hem fet preu,
Quan d’alguna forma no hi ha calendari ni horari,
Quan de les represàlies en fan preses de consciència,
Quan de la ciència no en traiem ni traç ni conquesta,
Quan, d’alguna manera, d’aquí quatre anys naixem.
I de morir no en sabem i si en sabem ja no hi som,
I si manquem res ens marca més que el marcador,
Cronometria de cronòmetres entre temps i metres,
Entre distàncies i absències, entre essències i ciències,
D’alguna manera les esperances són fruit de cada cop,
De cada vers i de cada empremta, d’empreses refetes,
D’organigrames organitzant les urgències hospitalàries,
De dictàmens en jurats immunes a la sentència final,
Sense més dependències que les pendents d’analitzar,
Pendents i suspesos per supositoris de suposats amants,
Estimant més el verb que el vers, el bes que cap estament,
Sense recloses ni encluses, sense excuses, cap cop clos.
Falles i el ritme ara l’agafaré jo, sense més oposició,
Les suposicions ens tornaren on teníem novel·la i vela,
On les aigües eren tenyides de teixits i texts refets,
Fent farina a l’era de la coneixença fugissera…
I si tu falles jo fallo, falles i fallers als fanals,
Foc de la reclosa i el raspall, a la darrera funció,
Fosses i tombes tombem a tombs i ensopeguem,
Durarem el que duren les duradores formes del sol,
Eternament ens desplaçarem com energia fallera,
Fallant-ho tot sense fallar en res, serem el foc ixent.
Creixent l’univers serà l’únic vers, serem severs,
Caminant amunt i avall, del dret i del revés,
Accelerarem les ànsies de tornar-nos absents,
Absència d’essència i fragància arrogància,
Ara que estalviem per les sales més salades,
Per les saliveres de salines mallorquines,
Dels mugrons de la noia bruna i nua,
Dels llavis de delicat tacte i contacte,
Tractes de treballar i ve l’ansietat,
Tractes d’estimar i arribes més enllà,
Alliberem les falles i els fallers,
Deixeu-nos cremar-vos el rei,
Deixeu-nos cremar banderes,
Deixeu-nos ser lliures i fallem,
Lliurement el lliurament és teu,
Tu tens les cremades més estimades,
Com diable sense foc ni origen, el rei,
I vés, que no siguin els seus fogots,
Fugissers són els estímuls de tu,
Una mica més i ens hi caguem,
I no és per res, per no fer-lo més ric,
Per no fer-lo més ruc, més curt, truc,
Trucarem les trucades particions,
Una mica d’aquí i una mica d’allí,
Si no som partícips no en som part,
Ni partirem mai, no salparem ni a rem,
Si no guanyem i som independents…
Si després de tot la llengua es respectarà,
Si després de tot ja ho tenim tot per triomfar,
Si, de totes, totes, ja som falles que fallem,
Ja som el fallo i la fallada, la crema i el vers,
Celebrem feliços el nedar amb la corrent,
Corre la llengua i ho fan els universos,
Ens descriuen els estels i els astres,
Enriquidors sense riqueses apreses,
Enrenou d’ous i pous sense ploure, plou prou,
I doncs, l’antítesi sempre va ser un enginy,
Sense contradir-nos no seríem espècie,
No podríem desfer-nos de les imatges,
I, de tant en tant, les llibertats cobertes,
Les necessitats apreses, els cors fosos,
Òrgans organitzats sense orgues ni cants,
I d’aquí res aquest poema no és, no existeix,
No és ni rima ni vers, és denúncia sense renúncia,
És com no voler dormir i estar en somni eternament,
És energia i és com un comiat, un fi de conte,
Potser un “s’ha acabat”, un res, un tot,
Un fins ara mateix, fins després,
Un “adéu” sense ma ni llàgrima,
Un fallo que tu falles, cremem,
I un sentit a les nits, arrupits,
Serem foc lent dins el desgavell,
Serem aigua clara i cristallina,
Com dos peixos a les derives,
Com un íntim joc de carícies,
Com un ara si ara també, sí,
I dormirem més enllà d’aquí,
Més enllà de les parets i cels,
Serem escuma blanca de coneixement,
La justa mesura que tot ho vol i ho té,
Que res no té ni vol ni serà, sense demà,
De totes formes les estrelles són nostres,
Si els astres són miralls dels ulls closos,
De les llàgrimes per aprendre i posar,
Del copsar i el tenir, del cop de l’ahir,
De les necessitats i les necessàries onades,
De les salives saliveres i de les salines,
De la sal i el sucre, del pebre i la llet,
De la canyella i les canyes, de les banyes,
Estarem més enllà del llenguatge i la lletra,
Més enllà d’aquests versos que m’alimenten,
Més enllà de les ànimes i esperits, dels crits,
De les mòmies i dels esfinxs, del tot malaltís,
De cada paraula i cada so, més enllà del tot,
Entre les parets i les parpelles, prop de tu…
Astre alat i blanc, lluna nua d’ulls molls,
Drecera a l’olimp de la mediterrània,
Drecera de falles i valents valencians,
Estigma sense cicatritzar ni ser salat,
Sense claus ni guspires, sense fanal,
Imaginarem la pau i la vida més enllà,
Serem com el cremat signe del temps,
Sense monarquia feixista, sense reis,
Sense opressió, enraonant de raons,
Sense oposició, sense cap més raó.
Independència i revolució, acció.
Falles perquè ja torno a fallar jo,
Fallo perquè ja tornes a fallar tu,
I ara el premi és per ell: Alliberament.