::vers::
Vers versàtil, vessen les brases,
Animen els caps captaires de llum,
Mullen les façanes dels ajuntaments,
Enlluernen les llums de cada extrem,
Neixen i moren solitaris els fills del vent,
Transmuten les ànimes i l’energia, tot…
Potser caldria recomanar formes de verb,
Orgasmes fets i relació no compromesa,
Astres de la deixadesa i els compassos,
Nus, els fills de la passió ho proclamen,
Éssers d’una altre dimensió ens aclamen,
Com pacifistes en hores caigudes pel cant,
Per l’horror i les pel·lícules de terror i de mort,
Per les represàlies de les parts sortint, entrant,
Com escamots de la lluita i l’amor, tots torts,
Trobarem millors formes de segellar i anomenar,
Nòmines on firmar les fileres foses pels vents,
Estranyes combinacions de paraules que no moren,
Morts als camps de combat que ja no lluitaran, pau,
De les ànsies closes i les boques mortes, plou prou,
I dels ous i les gallines en sabem la història certa,
Enumeren números les nòmines de mines closes,
Allunyen les llunes exèrcits de vísceres bípedes,
Enverinen els vells somnis de bosc i passió, i doncs,
Són l’escull en remull, l’ull i el moll, el llom i el sóc,
El mot, el nom, la luxúria, el luxe de no tenir ni posseir,
Posicions en un organigrama incert de certeses molles,
De papers passats per aigua i vol a dues aigües, blaves,
Segellaré el bes i la pancarta, no obriré més cartes,
S’endurà el vent una comunicació ben malgastada,
I ensumarem el vent i la tarda, la passió anomenada,
No vendrem més caramels a la porta de les sales,
No entendrem cap de les paraules nombrades,
Seria massa complicat entendre les tardes,
De fet sóc ombra de poques paraules,
Si et sóc sincer la lluita mai acaba,
I aquest vers no empunya ni vol,
Vola lliure en paràmetres estúpids,
Com estúpid és el vers que proclama,
I la calma arriba al cap quan no necessitava
De les seves veus per electrocutar-me, clos,
Sóc com l’escuma del vers quan mai acaba,
Quan declina i es trasllada, la mar de sal,
Les salives salvatges de les veus cansades,
La mort i la vida, com tu ets la immensa tarda,
No tenim massa a dir-nos, després de tot,
De tant en tant la tarda i l’entretant,
De tant en tant el bes i els animals,
Les ànimes i els versos, els descensos,
Els censos que no calen i els números,
De nou, tot i res i tu i el de després,
Les llàgrimes més falses i nues,
L’adéu de no saber-ne mai.
……..vers de renúncia…….