*. . . . gratacels de gel . . . . *

phanoramix | General | Thursday 13 September 2007

  obrers-gratacels.jpg

Gratacels de gel, temple al Déu,

Dinerets cauen dels cels de sang,

Tenebres arquetípiques i tradició,

Gratacels i jo gratant de tant en tant,

Gratacels i sang i mort, instantània,

Posa la bomba el president i dorm,

Tranquil, res ni ningú ve a caçar-lo,

De les seves mentides en fan veritat,

Capitulant capitals i capitolis, capítols,

Enumerant els llibres que desgranen,

Els que no interessen i els que veiem,

Els que veiem sense ulls ni llavis, uf,

Feina complicada la de ser sense demanar,

Sense bestiejar, bèsties i estranyes com som.

Tu, qui no té tenebres als ulls tens llum de nines,

Ninetes ocultes a les complicades complicacions,

Que ja no hi són i si hi són: Gratacels dins el cel,

Celebritat cèlebre que s’oculta sota les ales negres,

Àguila blanca i durada que ocultava llibertats nul·les,

Impacients sense ciències ni consciències, conscients,

Res vendrem, les escombres volen millor sense cors.

I de tant en tant, gratarem gratacels i avia’m que en fem,

Fem a fem aconseguirem el combustible fòssil de la nit,

Aquell que funciona amb coets i avions analitzats,

Un descens de les possessions posseïdes, posicionament,

I ara qui fa les lleis i qui fa les trampes si tot és mentida,

No em crec que seguim aquí sense fer res de res, merda,

I cada vegada veig més negre el blanc i pàl·lid futur, sort,

Millor així, engendrant lletres i diagrames que no fan res,

Inútil i sense esperança, qui tantes coses tenia que dir i fer,

Tu, jo, l’altre que no suporta més el pes, i només desperta,

Serà complicat i difícil, perquè no dir-ho, és el més senzill,

I doncs, les contradiccions són les addiccions dels futurs.

I què, res, ja passats de passar i no passar, de fer i no fer,

Enumeraré les formes precises de viure sense sotmetre’s,

Ningú, sense converses de bars o amb elles, justa porció,

Entre la por al fer i al no fer necessitarem fer encara més,

Sense calés, sense més horitzó que la tranquil·litat i la calma,

Ja derruïts tots els gratacels gratarem una mica més el cel,

Traurem el suc abans no se’ns caigui al damunt i guanyarem,

Llençarem totes les guspires al foc lent i emergent, naixerem,

morirem, somniarem, menys anàlisi i més gratar el foc etern.

No Comments »

No comments yet.

RSS feed for comments on this post. TrackBack URI

Leave a comment

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck