*. . . . gratacels de gel . . . . *
Gratacels de gel, temple al Déu,
Dinerets cauen dels cels de sang,
Tenebres arquetípiques i tradició,
Gratacels i jo gratant de tant en tant,
Gratacels i sang i mort, instantània,
Posa la bomba el president i dorm,
Tranquil, res ni ningú ve a caçar-lo,
De les seves mentides en fan veritat,
Capitulant capitals i capitolis, capítols,
Enumerant els llibres que desgranen,
Els que no interessen i els que veiem,
Els que veiem sense ulls ni llavis, uf,
Feina complicada la de ser sense demanar,
Sense bestiejar, bèsties i estranyes com som.
Tu, qui no té tenebres als ulls tens llum de nines,
Ninetes ocultes a les complicades complicacions,
Que ja no hi són i si hi són: Gratacels dins el cel,
Celebritat cèlebre que s’oculta sota les ales negres,
Àguila blanca i durada que ocultava llibertats nul·les,
Impacients sense ciències ni consciències, conscients,
Res vendrem, les escombres volen millor sense cors.
I de tant en tant, gratarem gratacels i avia’m que en fem,
Fem a fem aconseguirem el combustible fòssil de la nit,
Aquell que funciona amb coets i avions analitzats,
Un descens de les possessions posseïdes, posicionament,
I ara qui fa les lleis i qui fa les trampes si tot és mentida,
No em crec que seguim aquí sense fer res de res, merda,
I cada vegada veig més negre el blanc i pàl·lid futur, sort,
Millor així, engendrant lletres i diagrames que no fan res,
Inútil i sense esperança, qui tantes coses tenia que dir i fer,
Tu, jo, l’altre que no suporta més el pes, i només desperta,
Serà complicat i difícil, perquè no dir-ho, és el més senzill,
I doncs, les contradiccions són les addiccions dels futurs.
I què, res, ja passats de passar i no passar, de fer i no fer,
Enumeraré les formes precises de viure sense sotmetre’s,
Ningú, sense converses de bars o amb elles, justa porció,
Entre la por al fer i al no fer necessitarem fer encara més,
Sense calés, sense més horitzó que la tranquil·litat i la calma,
Ja derruïts tots els gratacels gratarem una mica més el cel,
Traurem el suc abans no se’ns caigui al damunt i guanyarem,
Llençarem totes les guspires al foc lent i emergent, naixerem,
morirem, somniarem, menys anàlisi i més gratar el foc etern.