Alliberament
A tota llet, alliberació i fumada general,
Viu la terra lliure i cremen les banderes,
S’ensarronen dins tenebres de sorra i or,
Buscant una serra i un pic, un pergamí,
Perdut pel camí, la mateixa ofrena d’ahir,
Desapareixerà l’exèrcit i les querelles,
Lliures i fraterns, llinatge d’avantpassats,
Abans d’ahir la ferida podia ser oberta,
Ara no hi ha motius per no cicatritzar-la,
El joc de motius i matrius quedarà lluny,
Ja no hi ha excuses i el poble és un crit,
Un clam que proclama l’alliberació,
Més enllà de la nació, més enllà de tot,
Els països amb dret de decidir
Mai no seran escurats fins morir,
Aixafant el capital i els capitolis,
Captant l’atenció de càmeres i jutges,
Penjats del penjoll de les dones turques,
Amb miralls deformant banderes i senat,
Consellers i ministres, ànima de càntirs,
Alliberació i feminisme, marxisme i sort,
Defensant la terra i la llibertat d’expressions,
Afusellarem d’arrel les màximes dels governs,
Cap proclama és encesa la majoria governa,
La terra tremola per l’enemic representant,
Tenyeixen de teixits florits els fatxes arrupits,
Arranquem les flors marcides dels falangistes,
Porca memòria la dels hipòcrites demòcrates,
Demagogs sense doctrina més que el capital,
recaptar-ho tot amb la força de les armes,
terrorisme d’estat reculat, recol·lecta de vots,
recol·lecta d’ànimes perdudes darrera pistoles,
sistema decrèpit i lluites ancestrals, destrals,
desesperarem més enllà de l’espera i el cant,
esperarem més enllà de la desesperació i l’acció,
esperarem no esperar, sense paciència ni ciència,
sense més nord que el sud, sense cap més embut,
estelades al vent i crits cap al sol decaient,
decadència sense independència, lluna o mort,
penyores enceses entre papers i barricades,
aplaudiments més enllà de la tarda i el vent,
lliure referèndum entre paperam i papers,
abans no siguin per tots, llibertat d’accions,
de moviments i d’expressions, exposicions,
de paraules i cançons, de belles trobades,
d’antics amors, de terra ferma i retrobada,
arc de triomfs i girs a l’ona de la terra bona,
dolents com ens hem fet potser no hi ha final,
el terrorisme comença amb una pedra,
el terrorisme acaba amb l’últim policia,
estat de setge i fetges de fel pels jutges,
agre justícia i companyies desmesurades,
la mesura justa és l’acaronament de la gent,
les besades interminables sota els arbres,
la llibertat que mai sembla complerta,
l’alegria dels set anys restants, alliberació,
cap més mort, cap més suïcidi sinó és amor,
vergonya de polítics cruels i acovardits,
alliberament, llibertat absoluta per la llengua,
no existeix més existència que la presència,
la força la dóna la resistència, ho som totes,
les personalitats donen imatge d’atrafegats,
són quatre gats farcits de sardines i ballen,
sardanes i castells per ennuegar els ullets,
pels fills i els néts, quina terra queda,
quina llengua, i per totes i tots,
quin dinamisme esperem,
quin tros,quina sort ens pertoca,
quina poció deixa el senador,
l’assassí gallec i la seva cort, els partits populars,
les particions espanyoles i les cremades faroles,
la provocació i els contenidors bolcats,
quin gran balcó voldria dir: “Ja tornem a ser aquí”…
com si no hi fóssim abans de partir, proclamem,
les proporcions són propícies i no és suggestió,
accelero perquè ja no arribo pas a la imaginació,
com ésser alat desitjo tornar a volar i assaltar,
saltar totes les barreres i fronteres, alliberat.
Els teus ulls, flama encesa, tornen els trons,Baixaran dels seus recons i dels seus balcons,
Embolcarem carícies i petons enmig del camí,
Darrere cada matoll, darrera cada cançó d’amor,
Estimarem cada bri de llum i de lluna, cada llengua,
Mai morirem, és un fet, energia i transmutació,
Mutació d’espècie i llibres vius, natura viva,
Encoratgem el coratge, classe treballadora,
Classe lluitadora, mare mar i cel de crepuscle,
Barres de sang i roig instant, des de l’anonimat,
Matarem el gall i la gallina, ous sense endur,
Corral que no acabarà cap nadal,
Matarem l’ocell que no canti per la pau,
El menjarem com voltor esperant carn,
Abans no se’m mengi ja podrit i nat,
Emmudirem als muts, emmudirem,
Suïcidi col·lectiu i la llengua morta,
Quina proporció de poció queda,
Ai, escolta, que no la veig, hi és?
I ara que es de dia, dóna’m dones,
Dóna el primer recull i l’últim,
Fes-te present i la festa lluirà,
Fes-te meva una vegada més,
Desitja el deix i la melangia,
Desitja el morir per matar,
El tots morts o no hi ha treva,
El de nit ens veurem sense ulls,
El voler i poder, el salpar darrer,
Com veler d’enceses veles roents,
Cremant les naus dels missatgers,
Que no hi ha missatge ni missa,
Que no hi ha massatges i masses,
Que no hi ha més ulls que els teus,
Que no hi ha més carícies on els estels.
M’aturaré abans no sigui tard i moriré,
La mort sota les moreres mai sorgirà,
A cap de nosaltres, a cap dels fills,
A cap dels néts, i així tornarem,
Naixerem de nou amb cada plor,
Amb cada llàgrima trencaràs aigües,
I sí, el primer riure serà del demà,
Donarem tot el suc i el fum, alliberats,
Allitarem les deesses sense déus ni estats,
Complirem els designis i els vells oratges,
Orarem sense més or que les cortines suaus,
Que els llençols de roig intens i mite valent,
Mitologia erràtica de passat difús i concret,
Concòrdia de concordances cooperants,
Coordenades justes, estrelles apagades,
Elles, tendres, sota el llindar dels llits,
Sota les ombres i sota les llums, endins,
Allibera’m dels nusos, allibera’m de mi,
De les meves males lletres i els desigs,
Dels poemes i els escrits, de tot, de mi,
Plora si cal plorar, mulla’m si em vols salvar,
Sense cap por, sense cap més lligam enlloc,
Només arrels, cercle de sol naixent,
Barreja d’astres i anhels, estima’m,
Diga’m que sí, que ja ho veus per mi,
Que no em pertany res del que tinc,
Que són gestos sense correspondre,
Que mai correspondran a cap més cor
Més enllà del gran òrgan de sang,
De cada banc d’esperma i teixits,
Només amb el teu bes i la mirada,
Només si tu estimes tot s’estimarà,
Mai perseguits, mai calumniats,
Mai jutjats, mai encerclats, mai,
I si amb tot em moro sota moreres,
Mor amb mi, sense por, velleta,
La vellesa no hauria de dur tristesa.
No hauria d’escriure i viuria menys,L’afany no és cap engany, paga el plany,
Apaga totes les espelmes, bufa ben fort,
No hi ha pastís ni dol sense roges flames,
El vers candent i el versàtil vers en moviment,
La ment aplica els sentits més enllà dels dits,
Notem la seva tendresa i la bondat, ets nat,
I de tu no s’esperarà res ni donarem un duro,
Per això mateix, ets l’esfinx d’alliberament,
Un cop més neixen nens bomba a cada recó,
Potser l’època mai serà la indicada, mai pau,
Sempre en generacions sense gens ni genoma,
Sempre buscant exèrcits entre els més abduïts,
Sempre cercant formes de fer tendre la derrota,
Alliberament de pensament i de glòries mortes,
Alliberament dels teus ulls plàcids contra el vent,
Contra els cants dels ocells si xiules tu primer,
Si no deixen més fam que la bilirubina antiga,
Sí de totes les esperances no arribes a la llança,
Si de nit tornen els versos tornaré a mirar-te,
Aquest cop de seguit, com un reüll de llums,
Com l’estel que tots duem tant i tant endins,
Com un joc de llengües en una cova fosca,
Com les primeres paraules de les mares,
Com els primers ulls al néixer els nous astres,
Celebrarem celebracions sanguinolentes,
Netejant cordills umbilicals amb llet dolça,
Aquelarres de verges i grans cabrons molls,
Estrella invertida éssers negres translúcids,
Convertirem les imatges en senzills pinzells,
Una altre zona de zel, un altre cel sense hivern,
Un esclat més, una nova aliança, traca sonada,
Tronarem i enamorarem només amb la mirada,
Només de la més jove depèn l’hora assenyalada,
Només d’ella depenen tantes dependències ufanes,
I amb els ulls encén llum, i amb els llavis la pau,
Petonejant les llengües gallegues alliberades,
A l’andalús nedarà un xiquet negre i cobert,
Oberts de bat a bat, acollirem colls i rems,
no veurem més enllà de l’estiu o la tardor,
no tardarem ni més ni menys, allí estarem,
i mentre esperem i no esperem, salparem,
posarem més sal i sucre a les pocimes,
més herbes i bolets, més haixix i mel,
més pergamins, més fins, més camins,
així, ben nus, fins al total alliberament.