Ja és al mercat el meu primer llibre de poesies, gràcies a l’editorial “Emboscall”, el podreu trobar a les llibreries Laie i La central per 6 euros.
Gràcies a totes les persones que, sense seguir-me literalement, em seguiu pel que dic, pel que escric… o per intentar fer de la poesia, l’assaig i els somnis una forma de vida, d’existència… de ser.
Us estimaré sempre, sou el meu cor present.
Aquesta terra de mirall obert al mar,
De tendresa i melangia, de festa i ball,
De taronges adormides fins als amagatalls,
De tarannà fidel i afable, de fiables lloances, De turó i muntanya, de vall i carrer emmudit,D’erudits i acudits, de batalles diàries, de foc,
Engega la parafernàlia i els pamflets als vents,
Es tenyeix de groc i vermell, de bells estels,
De penyora i enyor, de somrís empresonat,
De tragicomèdia enderrocada, d’acord de cor.
Donarem el rem de dona a la ma de la lluitadora,
Trencarà el fum de l’últim cigarret, m’esfumaré,
Com màgica i tràgica funció de defunció jove,
Morirem i guanyarem, sense guerra, tampoc pau,
Mirarem els ulls brillants d’elles, dansant i suant,
Aquesta terra s’omple de tot i de mi, de tot i de tu,
I som on el sol ens necessitava més, a la terra roent,
Cremats i rojos, ulls als clatells, clars i eterns,
Fragància encesa de conqueridor bell, clavell,
Clavarem les mirades i les converses versàtils,
Convertiré el teu somriure en ocells de colors,
Ajustaré la forma al diagrama dels antics amors,
Enamoraràs els llimbs amb la teva justa escalfor,
Esclafarem el fàstic i la frustració, acció a acció,
Aquesta terra, la justa mesura per seguir amunt,
Muntarem la lluna des d’aquí, no massa lluny,
Miraré l’estrella, el roig intens, moriré de nou,
Moriràs de nou, naixeran moreres de sang i dol,
Cap traïció, cap triangle sense la seva connotació,
Els cànons ja no passaran pels canons, que no,
Passaran per lletres i xifres, per mots i muntures,
Cavalcant les estrelles i besant aquesta terra vella,
Envellirem sense cap pressa, presos i conscients,
Objectors sense més objectiu que els subjectes actius,
Mirarem cada senyal, observarem cada vers lluent,
Guanyarem sense més excuses pel foc de ponent,
Les franges franquejaran el límit entre llengua i terra,
Entre llengües llatines i germàniques, d’estiu a hivern,
Junts, sols, a contracorrent, corrent de cors i ments,
Tema candent, sol d’argent, lluna i astres de paper,
Despullarem l’alba i el seu encant present,
Despullarem l’estel i el seu encant persistent,
L’essència i la forma, el batec tendre del vent,
Miraré com de tu queda el rastre, el teu ocell,
Que em mira com nines encantades i dolces,
Com un altre estiu prop del riu i la riada,
Prop del que viurem després, la màgia mira,
La fantasia mai es reprimeix, la terra ja neix.
Passen aus policromades i metal·litzades,
Metal·lúrgiques litúrgiques màgiques,
Maduixa de metall i la forma de l’all,
Del senglar i la filera, la fillola i el fadrí,
Motivaren germanors braves a les brases,
Abraçades i encaixades efusives manaven,
Ara ja res no és ni dansa la tarda, estima,
Mima, mare mar i ram de mar, melosa mel,
Llepa’m i mesura les diferències sense ciència,
Ni consciència, ni res, de res, del ser, serem,
Mesurarem l’espai i ens posicionarem al rem,
Remarem mar enllà i somniarem el guany,
Guanyarem i previsualitzarem els resultats,
Ja emmascarats emmirallarem foscors de foc,
De bosc i de casa cremada, de fades i diables,
De la bruixa dolça i de la dona salada, amada,
Ara que les ones són sinuoses les nues molles,
Sorollen el soroll sorts i mossos de pell llepant,
Pantalons caiguts i mitges arrencades, diferència,
Freqüència que no avarca, so marí que no vessa.
Ara les diferències són de la resta, quan sumo bec,
Quan beso petonejo, quan de cantó cantem, mata’m.
Mata’m en el somni de la vellesa eterna, del mal,
Llepa la ferida de cada animal, bombeja i barreja,
Personalitats doblades a bars de trobades donades,
Tot amarat d’amagatalls de pilotes punxades,
Pneumàtics cremats i crema de containers,
Festius en dies feiners, festivals de pals,
Palíndroms als carrers i mots encreuats,
Sobreviurem a la necessitat de treballar,
Ballarem tantes vegades el vall del míssil,
Que farem missives a territoris de pau dolça,
De blanc intens sobre flors mullades i blaves,
Sota el vers i la dolça escuma, sota les fades,
Clavarem cada mirada amb ulls de nit fosca,
Enfosquiran les fosses dels fossars fòssils,
Fossilitzarem les pedres dels pardals, dalts,
I morirà l’absència i l’essència dels versos,
Naixeran noves xarxes sense reixes de res,
Serem mers comediants a escena, justa condemna,
Dolços records de les famílies i les milícies, salut!
