desenterrament
Sol i llum a l’altre pantà,
ries baixes, tornar a anar,
raïms de sol i tempesta,
morades a les coves fetes,
hi ha un sol radiant enllà,
ja es veuen les passes…
caminar, i dir no ho vols,
no ho voles encara que ho neguis,
no el vols per a tu el plor de la flor,
no el vols perquè el vols i és un fet,
t’arriben els aires dels comediants,
dels mercadrs, de la nova fita i creu,
de qui pensa en la llum com en la filla,
de qui pensa en la pau com en la filla,
de ui repeteix el mots fins que mors.
I moren les moreres mors i moro jo,
o ja teníem les necessitats encobertes,
i ara sí, mor ell, i lleparem de l’error,
i lleparem de les darreres frases i cançons,
tantes coses acompanyen el vol que voldrem,
com mai ho hem fet, eternament, globalment,
serem la clau que obrirà cada pany, cada pom,
pom a pom canviaré de registres però no de veus,
cap intersecció podrà fer entrar en raó a l’animal,
serem escasos a mans d’assassins d’espècies,
especialment la ment tornarà allà on érem,
morirem sense rems ni embarcacions,
morirem a peu, pas a pas,
i qui no mori així,
morirà al llit,
morirà pres,
de les seves cendres,
de les seves restes,
al cementiri velaran,
i mentre això t’escric,
moro assegut, assento,
un vol enorme neixerà,
cada crit és un vers convers,
les passes són enclaus claus,
són el destí i la fi de les terres,
són on les escoltem i el silenci,
els passos tranquil·ls i perduts,
els que escatimen i els que no.
La cel·lebració arribarà, sense nord,
sense cames alades ni carreró estret,
curtes les cantines moriran de fred,
entre els portals joves tornaran al fet,
farem amagatalls de les derreres frases,
ens amotinarem darrere les portes,
l’esfalt lliure ja no es podrà fondre,
serem l’esclat de la joia i el gust,
de les cerimònies sense missa ni diable,
dels jocs de cames de les joves fades,
de la tranquil·litat del bes, la del vers,
anirem més enllà d’horitzons abastables,
dormirem l’encant entre cant i cant,
cantarem junts, catàrsi col·lectiva,
pujarem al més alt, petits i arrupits,
altres vides per néixer posaran estrelles,
blanques o negres, blaves o vermelles,
infraestructures estructuran la memòria,
el triomf i la victòria entre vidres fumats,
esfumarem les tardes com les nits i dies,
serà la reconpensa al pensar que tot és fet,
quan el camí serà nou i renovada la cançó,
declinarem més enllà dels perduts rems,
entre els vents, a l’est, a l’oest, desenterrant,
tanta falsa moratòria, tantes falses condemnes,
tantes il·lusions extremes, tantes alegries,
tantes victòries, la darrera gran derrota,
serem lliures i purs si encara no podem,
seremel que volem ser, i més, molt més,
reivindicarem la terra més agosserada,
la més verge, la més tendre, l’única,
entrarem on entren les entrades,
entrarem on no deixen els fems,
allà on s’amaguen els bolets,
allà on si tu véns jo hi sóc,
allà on si tu hi ets jo vinc,
allà on és més fàcil,
allà on res és circ,
ni espectale,
ni masses,
ni massa,
ni gens,
on ens trobem,
aquí, ara,
desenterrem.