Sarcòfag mitològic
Cada sacerdot dotava de toga al jutge,Ni túniques ni blaves escumes érem,Qui sap si l’anunci del vers o el bes,Xiulàvem al ritme de l’hivern, present,Presenciava l’anonimat de les ànimes,Simis i siameses deesses d’esses salades,Els dolços eren síntesi del sí i la tesi,Instàvem les instàncies a cop de falç,Els martells eren ells i l’anell Mart,Tramuntana de tarannà i terra ferma,La ma va fer la resta, eren rescatats,I omplia de llum la tarda i el sol màgic,Les energies pujaven i pujaven, venies,Destorbaves el ritme dels satèl·lits, L’hèlix del radar transportava arreu,Les línies eren ironies fines de nines,Trossejaven les verdures les natures,Les transgèniques mortes a cada hort,L’afusellament dels tomàquets en sèrie,La seriositat de la ministra administrant,Tirant errant de terres fèrtils, curant-se.Oxigen enorme si el respirem, bola de vent,Esfera imperita de perites rodones i d’acers,Transoceànica bruixa de nena a dona la bola,L’esfera de l’esfinx i el sarcòfag mitològic…La llum i la pau en plena harmonia de zels,Les històries més boniques volen ben lliures,Alliberen les liles il·lusions jutges sense raó,La passió és a la tempesta la resta a la suma,La suma que fa que resti, tot s’embolica i jo,I ell, que és ella, que ara es lleva, sol d’estiu,Vingui a la terra la mare de l’ou de serp i perd,Estable establert de llibres cremats i bruixeries,Les rondalles a l’all dels badalls són havaneres,Els ritmes frenètics són eròtics i suaus, salvatges.Ara l’alba s’aixeca i riu, mor l’imperi del capital,S’aturen els aturs, s’atura l’as i la muntura, amunt,Pell càlida i freda que acompanya de la ma la mestre,Després de tot l’amagatall del calaix del sastre no era bo,Ni bones o dolces eren les titelles a les galeries d’ultramort,Més enllà i més endins, just enmig del punt mig, tot el no vist,Erràtica transfiguració de l’acció i la reacció termonuclear, A les balears els tràilers són camuflats en invisibles capes solars,Les alteracions de la climatologia és un complot sabut per la cia.,La companyia de les intel·ligències fa ulls clucs i boques tancades,El director general de les televisions mundials no és altre que Hitler,En el seu ordre mundial caòtic sembra de pànic l’Afganistà americà,S’omplen de bombes les oliveres de palestina i els mocadors quadrats,Omplen de pancartes i pamflets una terra verge d’olis i oliveres,Les aeronaus són cegant les terres més belles, elles són precioses,Desert tranquil de la constel·lació diminuta dels estels més ferits,Sergent de ferro entre vies fèrriques i erràtiques, consell de debò,I de les tres roses sorgeixen les abelles fleumes d’herba verdosa, On les ales de les voladures són singulars senglars de mare mar, Rams de raïm i vi sec, nou moscada, tendre i dolça trobada anada, Apareixen els peixos i salten i ballen, ritmes caòtics i agònics, antagònics,I no hi ha tornada al món conegut, dansen les bruixes, riuen les fades,El mosaic a l’entrada és un castell on s’hi amaga la bruixa fada,Ara, anunciada, anada, donada d’ona anada i enamorada, morada,Mor ara l’andana i els passatgers es queden amb el bitllet a la ma,Entre les dents, entre els diabòlics fusells de la venjança indomable,Domaren les domes els arlequinats fills de les últimes fileres i filaren,A les illes de les penínsules les penúries eren penitències i pregàries,Dansaren el ball de la mort genets amb casc i llençà l’ós, era l’alba,Anhel de negres nits a l’ombra dels dolmens antics, era la poció,La més roja i la més maca, la cama alada dels carrerons rodons,La flauta durada de les notes alades, les salades cítriques atacades,Les crítiques i els crítics com exprimidors de espesses peces plàcides,Permanents com places impermeables a la cridòria de les rambles,Carrer avall, carrer amunt, com cavallers sense cavall ni llances,Normalitat de la norma i l’estel, de les estrelles alades, irradiades,Llums a la nit i foc dins del llit, llimb de passió i herba fosca, llum,Els llindars de les velleses duran belleses a les seves teules teves,Enterraran els terrats amb quilos de sorra i materials explosius,La muntanya serà la mina de tants obrers i treballadors de l’or,De la sorra i la terra, de la plata i el robí, imatge de diamants,Imatge tendre d’amants i infants, de veu i imatge, de gel i dolç,Estratagema de gemmes policromades i sedes assetjades, masses,Túnica única de unions separatistes, apartat de parts i partits,Trencats, exhaurits, seguint la flama que ens va dur fins aquí,Si la calma i la cala calmen el sarcòfag mitològic sempre és marí,I després dels segles la contraposició ha fet possible el gir d’unió,Els rellotges de sorra donen la volta i mitja i fan tot horitzó,La bossa no peta, li fotem força al canut, tot vessa, piques no,L’escala és múltiple i això no és cap joc, el complot és l’alot,Tola és com la llum del mulla’l a la coma com el cometa a tu,Els ulls son ullals pels pardals d’hores penjades a les branques,Les parpelles les tanques quan jo les tanco, ets un àngel blau,I de tant de foc mitja diablessa, poetessa, deessa, partícula de mil,Límit amorfa de naturalesa morta que torna torta per descansar,Descanso doncs amb l’ànima salvatge de la mina de foc cremat,De llavis molsuts i negre pell, de tranquil cocodril filant el fil,Les histèries són històries a banda i banda del canal, som brutals.