__________________Com ploren les llums__________________
Com ploren les llums que ens alimenten,
Com ploren per les morts i els morts,
Com ploren per la mar i el mar,
Com ploren per la lluna i el sol,
Com ploren desenes de milers,
Com dolen el dolor els dolmens propers,
Com encenen llumetes als boscos sols,
Com per reciclar enumeren les caixes,
Com conglomeren les herbes de llums.
Sentint la llum molla de les olles lluentes,
Rumien els ruminaries d’aires abastables,
Faran falta ferines farinoses, ales blanques,
Enormes criatures de centúries centenars,
Milions d’espectadors a tot el món lliure,
Deslligats de lligams amb justícia i poder,
Deslliurats els més petits una vegada més,
I una altre, complot de comissaris àrids,
Atrafegats com gats secs i assecats,
Fluix de fogones agrupades al grup,
Tempesta de neu, de gel i de vent,
Tempesta a les llàgrimes de ponent,
Posen les postes de postals portuàries,
Apostolat apòstol de passions primàries,
Premen els preuats tresors presa i pressa,
Assegurarem els assenyalats senys assenyats,
Assessorarem als assessors assassinant la moda,
Les ocurrències, els texts, les ocurrències,
Les mentides d’estat, els estats d’excepció,
Així com ploren les paraules, parells de parets,
Tancats ben endins dins diàmetres diagonals,
Dialoguen al dial ànimes col·locades endins,
Es descol·loquen les col·locacions i negocis,
Entre la seva publicitat i la de tots, un sol pas,
Saps que sabem i ens es apresa cada presa,
Aprenem a presses les preses apressades,
Anant-hi la vida i l’ànima de les mines,
Sinuoses i nues de sorra desèrtica, mítica,
Mil·limètrica dièresi de desertes puntuacions,
Puntuen els punts com calculadores de merda,
Entenent el llenguatge com agradable contrast,
Entenent el tast com escabrosa brossa rossa,
Arrossegant l’arròs i la sorra als marges fets,
Fent i refent el vers estimar com rima assonant,
Com ritme de tranquil·litat extrema i somni dit,
Cremaré de nou l’original del tot i moriré viu,
De tant en tant qui diu que viure no és mentir,
Qui diu que viure no és gaudir fins el final i,
Sí, cops i més cops, baixes i més baixes, vine,
Baixaré amb tu a coves inescrutables,
A mines del coneixement exhaurit,
De les contraposicions posicionades,
De les posicions i les pocions donades,
Donarem els rems a les terres apressades,
Pressionarem les pressions i les passions,
Apartarem els apartats per apartar apartaments,
Aparcarem on el parc es fa llac i el caiac blau,
Ens ensumarem cada fragància amb elegància,
Al·legaré el compte per la mel, melindrós faré,
Aprofitarem cada profit amb promíscues cues,
Serem el penúltim i pujarem riu amunt, molls,
Ruixat etern, pluja verge, anada d’andanes dades,
Carregament d’olors de terra i vegetals naturals,
Esquelets com som morirem si ens trenquem,
Hi haurà sortida, com energia
…