POESIES, ASSAJOS I MÉS (II)

Tardava la tarda tecnològica lògica,

Es quedaven curts com metratges,

Forma de calcular i no recular,

Instant après, sorpresa nul·la.

Sabeu la sortida, sort dita,

Sabeu on no hi ha joc,

On hi són les realitats,

L’horitzó entra en raó,

L’or és a l’hort, tort,

Trobes diamants a la mina,

Anima l’ànima la ma bombant,

Bombejant cor i cos, soc a soc,

Immortals passos de mort i vida,

Ara que les esplèndides esplanades

Eren planys i panys pels companys,

Ara que després de tot això marca,

Alimenta l’ídol i el mite i s’obre,

Obertures i aturades, segades,

Particions guanyades sense jugar,

Estadística i percentatge ajuntat,

Juntures per les juntes ajuntades,

Arrencarem les plaques feixistes,

Només barres segellades i l’estel,

Limitarem els militars i milicians,

Milícies amb cap de canó i pipes,

Pipant el nadó veu violència,

Beu el suc de tomàquet a tombs,

Suma els trombons i els bombons,

Bombeges les bombes cap el bes,

Sabessis com és sí i no és ni ho vol,

Longanimitat sense límits ni morts,

Trobem el tro on trencaven el tronc,

Roncs a la migdiada en un dit i dit,

Digué “digui, digui”, marqui, marqui,

Mars enllà, allà on vacil·les i dubtes,

Set de terres serrades, errades,

Somnis psicològics d’ombres,

De negrors negres, càmeres i armes,

Franctiradors de tirs i tirades, anades,

Semblaven sembrats de foscor fosca,

Per l’or i l’orca, per la forca i la força,

Forçàrem a rem forces i fosses foses,

Varem firmar les firmes fermes i més,

Sempre sembrant barres i estrelles,

Madrilenyes, gallegues, americanes,

Andaluses, aragoneses, murcianes,

I roig és l’estel i la resistència,

Atesa la naturalesa de la bellesa,

Elles saben millor que ningú el camí,

I la ma d’on van els somnis estrellats,

D’on d’ells veiem el tant i el tant poc,

Copejant copes coperes entre cop i cop,

I les corporacions, les empreses anònimes,

Les nòmines, les mines, el mim, mimaran,

Mamaran mamelles de vaques durades,

Els seus cossos seran com ossos per mi.

Rossegarem l’arròs i la sorra d’or mort,

Trombosi de trompes i tèbies, mercuri.

La hipòtesi s’aproxima a la pròxima,

Xemeneies de manies i mines marines,

Al coll del lloc hi dorm l’esmaragda,

Marejada entre mars i oscil·lacions,

Vacil·lacions sense vicis ni visions,

Número erràtic de marcador i marca,

Abans de sentir-me criminal, dineral,

Caudals de rius de platí, i llaunes fredes,

Calentes fades a les faldilles de les illes,

Somni encès de sembrat de semen i mel,

Fluït moll de calçadores caceres de feres,

Maleïdes ombres als ulls dels homes muts,

Tremolen els vents i escoltem les bombes,

Semblen importacions de les unides nacions,

Menys collar i més llogar les riqueses fetes,

I així haixix serà empaquetat a la fina herba,

Les hipòtesis són sinuoses i nues, zel d’estat,

Tractarem tractats i contractes sense pactes,

Els actes seran sectaris i minoritaris, moriré,

Pujol antic i cementiri vell, obriu les portes,

Jo sempre pujaré, negre de tinta, blanc cabell,

Rastes i rastres d’una vida dolguda i volguda,

Bolcada als balcons i les balconades, política,

Analítica i anàlisi dels anals dels fanals, fars,

Sortilegi i privilegi de la classe grisosa sosa,

A les peticions d’auxili els auxiliars militars,

Tenen tanta por a la diferència i la resistència,

Tenen tanta vergonya al vers versàtil com al bes,

Tenen tanta por a la bellesa com al bell vell,

L’enunciat, l’anyell, el momentani instantani,

Al titànic esforç de reforços i forques fosses,

De metalls no nombrats, de sagetes de focs,

De trencadissos trencats tres-centes vegades,

De miralls esmicolats i cues de gata blanca,

De gat negre i ogre orgue de ritmes i ànima,

Se mines a les mil·lèsimes cronometrades,

A les metralles mai colonitzades, i és tard,

Tarda la tarda a la volada del matí enllaçat,

Enllaces els paràmetres amb els metres dats,

Dotes de dotacions les accions mai dites,

Direm el que voldrem, vol a vol, rem a rem,

Morirem sense preguntes ni respostes, fets,

Carn magre fumada a la brasa encesa, feta,

Carn humana a les mans de terres salades,

De mars i oceans, d’oasis i de cossos nus,

Imatge invertebrada del vèrtex i la tarda,

Mori la mort i torni el torn tort de trobar,

Perdre’s tard és triomfar, és trobar i anar,

Renegues de les túniques abans de volar,

Robes els robís a les tendes trobades i fuges,

Furtius són els caçadors d’espècies especials,

D’extinció són intuïtius, és tard pels petards,

Moren sense cendra ni fossa, fonen els forns,

Forniquem com formigues i fonem els rems,

Serem minories majoritàries i temps al temps,

Sempre quedarà una tardança, una bella lloança,

Lloaré llimbs de liles veles, nirvana consagrat,

Sagrades sagues segaran mòmies i caps de pedra,

Torturarem les imatges de déus, apòstols i verges,

Les nostres armes són les apreses, exèrcit del vent,

Tenebroses les tenebres teledirigiran les direccions,

Els correccionals són franquícies de franciscans,

Franctiradors de postguerra esguerrant la gerra,

Mullarem els nostres cossos d’espuma cervesera,

I l’ésser serà i mai més no serà, anirem a morir,

Anirem a mentir quan direm que anem a matar,

Raonarem els fets cercant la causa i el casual,

Les premonicions fetes ens donaran les raons,

Serem llum roja als ulls de les nits, naixeré tard,

D’hora a l’hora de tornar a tardar, tarda endins,

I doncs, tarda enllà, on som que domines espais,

Si les mines són aquí avall, sota cada peu germà,

Sota cada cos, sota cada ma, marinarem marines,

La mar i l’ona despullaran veles enceses, moriré.

…………… robí a la costa, s’acosta ……………..

Com ploren les llums que ens alimenten,

 

Com ploren per les morts i els morts,

 

Com ploren per la mar i el mar,

 

Com ploren per la lluna i el sol,

 

Com ploren desenes de milers,

 

Com dolen el dolor els dolmens propers,

 

Com encenen llumetes als boscos sols,

 

Com per reciclar enumeren les caixes,

 

Com conglomeren les herbes de llums.

 

Sentint la llum molla de les olles lluentes,

 

Rumien els ruminaries d’aires abastables,

 

Faran falta ferines farinoses, ales blanques,

 

Enormes criatures de centúries centenars,

 

Milions d’espectadors a tot el món lliure,

 

Deslligats de lligams amb justícia i poder,

 

Deslliurats els més petits una vegada més,

 

I una altre, complot de comissaris àrids,

 

Atrafegats com gats secs i assecats,

 

Fluix de fogones agrupades al grup,

 

Tempesta de neu, de gel i de vent,

 

Tempesta a les llàgrimes de ponent,

 

Posen les postes de postals portuàries,

 

Apostolat apòstol de passions primàries,

 

Premen els preuats tresors presa i pressa,

 

Assegurarem els assenyalats senys assenyats,

 

Assessorarem als assessors assassinant la moda,

 

Les ocurrències, els texts, les ocurrències,

 

Les mentides d’estat, els estats d’excepció,

 

Així com ploren les paraules, parells de parets,

 

Tancats ben endins dins diàmetres diagonals,

 

Dialoguen al dial ànimes col·locades endins,

 

Es descol·loquen les col·locacions i negocis,

 

Entre la seva publicitat i la de tots, un sol pas,

 

Saps que sabem i ens es apresa cada presa,

 

Aprenem a presses les preses apressades,

 

Anant-hi la vida i l’ànima de les mines,

 

Sinuoses i nues de sorra desèrtica, mítica,

 

Mil·limètrica dièresi de desertes puntuacions,

 

Puntuen els punts com calculadores de merda,

 

Entenent el llenguatge com agradable contrast,

 

Entenent el tast com escabrosa brossa rossa,

 

Arrossegant l’arròs i la sorra als marges fets,

 

Fent i refent el vers estimar com rima assonant,

 

Com ritme de tranquil·litat extrema i somni dit,

 

Cremaré de nou l’original del tot i moriré viu,

 

De tant en tant qui diu que viure no és mentir,

 

Qui diu que viure no és gaudir fins el final i,

 

Sí, cops i més cops, baixes i més baixes, vine,

 

Baixaré amb tu a coves inescrutables,

 

A mines del coneixement exhaurit,

 

De les contraposicions posicionades,

 

De les posicions i les pocions donades,

 

Donarem els rems a les terres apressades,

 

Pressionarem les pressions i les passions,

 

Apartarem els apartats per apartar apartaments,

 

Aparcarem on el parc es fa llac i el caiac blau,

 

Ens ensumarem cada fragància amb elegància,

 

Al·legaré el compte per la mel, melindrós faré,

 

Aprofitarem cada profit amb promíscues cues,

 

Serem el penúltim i pujarem riu amunt, molls,

 

Ruixat etern, pluja verge, anada d’andanes dades,

 

Carregament d’olors de terra i vegetals naturals,

 

Esquelets com som morirem si ens trenquem,

 

Hi haurà sortida, com energia

…

Cada sacerdot dotava de toga al jutge,Ni túniques ni blaves escumes érem,Qui sap si l’anunci del vers o el bes,Xiulàvem al ritme de l’hivern, present,Presenciava l’anonimat de les ànimes,Simis i siameses deesses d’esses salades,Els dolços eren síntesi del sí i la tesi,Instàvem les instàncies a cop de falç,Els martells eren ells i l’anell Mart,Tramuntana de tarannà i terra ferma,La ma va fer la resta, eren rescatats,I omplia de llum la tarda i el sol màgic,Les energies pujaven i pujaven, venies,Destorbaves el ritme dels satèl·lits, L’hèlix del radar transportava arreu,Les línies eren ironies fines de nines,Trossejaven les verdures les natures,Les transgèniques mortes a cada hort,L’afusellament dels tomàquets en sèrie,La seriositat de la ministra administrant,Tirant errant de terres fèrtils, curant-se.Oxigen enorme si el respirem, bola de vent,Esfera imperita de perites rodones i d’acers,Transoceànica bruixa de nena a dona la bola,L’esfera de l’esfinx i el sarcòfag mitològic…La llum i la pau en plena harmonia de zels,Les històries més boniques volen ben lliures,Alliberen les liles il·lusions jutges sense raó,La passió és a la tempesta la resta a la suma,La suma que fa que resti, tot s’embolica i jo,I ell, que és ella, que ara es lleva, sol d’estiu,Vingui a la terra la mare de l’ou de serp i perd,Estable establert de llibres cremats i bruixeries,Les rondalles a l’all dels badalls són havaneres,Els ritmes frenètics són eròtics i suaus, salvatges.Ara l’alba s’aixeca i riu, mor l’imperi del capital,S’aturen els aturs, s’atura l’as i la muntura, amunt,Pell càlida i freda que acompanya de la ma la mestre,Després de tot l’amagatall del calaix del sastre no era bo,Ni bones o dolces eren les titelles a les galeries d’ultramort,Més enllà i més endins, just enmig del punt mig, tot el no vist,Erràtica transfiguració de l’acció i la reacció termonuclear, A les balears els tràilers són camuflats en invisibles capes solars,Les alteracions de la climatologia és un complot sabut per la cia.,La companyia de les intel·ligències fa ulls clucs i boques tancades,El director general de les televisions mundials no és altre que Hitler,En el seu ordre mundial caòtic sembra de pànic l’Afganistà americà,S’omplen de bombes les oliveres de palestina i els mocadors quadrats,Omplen de pancartes i pamflets una terra verge d’olis i oliveres,Les aeronaus són cegant les terres més belles, elles són precioses,Desert tranquil de la constel·lació diminuta dels estels més ferits,Sergent de ferro entre vies fèrriques i erràtiques, consell de debò,I de les tres roses sorgeixen les abelles fleumes d’herba verdosa, On les ales de les voladures són singulars senglars de mare mar, Rams de raïm i vi sec, nou moscada, tendre i dolça trobada anada, Apareixen els peixos i salten i ballen, ritmes caòtics i agònics, antagònics,I no hi ha tornada al món conegut, dansen les bruixes, riuen les fades,El mosaic a l’entrada és un castell on s’hi amaga la bruixa fada,Ara, anunciada, anada, donada d’ona anada i enamorada, morada,Mor ara l’andana i els passatgers es queden amb el bitllet a la ma,Entre les dents, entre els diabòlics fusells de la venjança indomable,Domaren les domes els arlequinats fills de les últimes fileres i filaren,A les illes de les penínsules les penúries eren penitències i pregàries,Dansaren el ball de la mort genets amb casc i llençà l’ós, era l’alba,Anhel de negres nits a l’ombra dels dolmens antics, era la poció,La més roja i la més maca, la cama alada dels carrerons rodons,La flauta durada de les notes alades, les salades cítriques atacades,Les crítiques i els crítics com exprimidors de espesses peces plàcides,Permanents com places impermeables a la cridòria de les rambles,Carrer avall, carrer amunt, com cavallers sense cavall ni llances,Normalitat de la norma i l’estel, de les estrelles alades, irradiades,Llums a la nit i foc dins del llit, llimb de passió i herba fosca, llum,Els llindars de les velleses duran belleses a les seves teules teves,Enterraran els terrats amb quilos de sorra i materials explosius,La muntanya serà la mina de tants obrers i treballadors de l’or,De la sorra i la terra, de la plata i el robí, imatge de diamants,Imatge tendre d’amants i infants, de veu i imatge, de gel i dolç,Estratagema de gemmes policromades i sedes assetjades, masses,Túnica única de unions separatistes, apartat de parts i partits,Trencats, exhaurits, seguint la flama que ens va dur fins aquí,Si la calma i la cala calmen el sarcòfag mitològic sempre és marí,I després dels segles la contraposició ha fet possible el gir d’unió,Els rellotges de sorra donen la volta i mitja i fan tot horitzó,La bossa no peta, li fotem força al canut, tot vessa, piques no,L’escala és múltiple i això no és cap joc, el complot és l’alot,Tola és com la llum del mulla’l a la coma com el cometa a tu,Els ulls son ullals pels pardals d’hores penjades a les branques,Les parpelles les tanques quan jo les tanco, ets un àngel blau,I de tant de foc mitja diablessa, poetessa, deessa, partícula de mil,Límit amorfa de naturalesa morta que torna torta per descansar,Descanso doncs amb l’ànima salvatge de la mina de foc cremat,De llavis molsuts i negre pell, de tranquil cocodril filant el fil,Les histèries són històries a banda i banda del canal, som brutals.