Substació

phanoramix | General | Thursday 30 August 2007

 guerracivil_muertos.jpg

Enterràrem la terra dels avantpassats,

Davant la imatge bella i tendre d’ella,

Com un reclam, com una penyora, sí,

I somniarem que el somni era ja refet,

Ja, a aquell instant, la terra seria plena,

L’abonament era llavor i ment, ossos,

La terra ferma desfermava el riu cabdal,

La batalla allà era per les ombres la fi,

De tot coneixement per la substació,

Un món paral·lel, una branca de pi negre,

Un ram de flors vermelles, un suburbi.

No podríem avançar, s’abalançava la cova,

Tots engolits a la gola terràqüia sense pors,

Els rostres dels morts són als dels vius vida,

Després de tot el substrat alimentava el cos,

Soc a soc els paranys de la memòria no eren,

Passàrem per bojos damunt la cendra encesa,

Érem passatgers anònims, pràcticament muts,

Cecs, paralítics paralitzats per les aturades,

De res serviria la substació i la foscor obvia. 

Obrí el calaix dels pensaments neutrals i radicals,

De les seves ombres vaig alliberar el terror inicial,

Atemoriren amb temors al so de tambors i motors,

Salvatges bèsties de guerra i sabotatge a l’estació,

Vellesa de carruatges i punts, terra de pau i llums,

Focalitzada com únic punt d’anclatge i placatge,

Placa a placa, esfinx a esfinx, condecoracions

De valoracions accionades per feixistes rancis,

Dreta i extrema dreta al mateix sac institucional,

A la mateixa democràcia caduca, posant-li’s bé. 

De què valen les bales sense balenes barallant-se,

Estimant-se, encarant baleners i sàdics empresaris,

Restaurants de restes escabroses en perill d’extinció.

Veus de quatre veus, paraules de cara o creu, teu,

Meu, seu, i de qui és el que a ningú jutja ni pertany,

Allunyarem el vaixell de la cala i el port, ets tot mort,

Trobes que la necessitat de enterrar-se en vida morirà,

Tanta cal i tanta sorra arrossegarà els gossos als ossos,

Serem paràmetres paralitzats, paraplègics a ulls aliens,

Invisibles per les forces de les suposades lleis i normes,

Lliures i alliberats a la fi, cantant-li a la pluja i infinit,

Donant dolçor a cada plaer, sigui quin sigui el color,

Sigui quin sigui la pell o el sexe, nexes de mar obert,

Xopes les xarxes deixaran miralls de plata a la mar,

Remarem, i doncs, que voldríem esperar, que caldria,

Cada bes és un instant après, sorpresa, apresa, presa.

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck