POESIES, ASSAJOS I MÉS (II)

Enfosquides edats fosques,

 Les mosques ensumen dol,

 Els cucs pugen cementiris,

 Som el mos del darrer heroi,

 Caminarem sols i sense por,

 Rumiaran la dolçor les vaques,

 Farcides de llet i cargols potents,

 Fraudulents es quedaran els verds,

 Posades i deixades al vers etern,

 Dolç combat de dolçaina i màgia,

 Aturarem l’instant de la maga fada,

 Les seves inèrcies son a la mar, dona,

 Cremada i gitana, travessada d’un tret,

 Clavada bala al cap per les soldades,

 Sol i temps, llampecs i trons, rodons,

 Núvols de gris instant, de tant en tant,

 La passió de la congregació és mentida,

 Els seus cossos són religiosos i pudorosos,

 Com Déus falsos i falsejats, com falsa falç,

 Com ferro sense empunyadura, sense punys,

 Sense cos ni rostre, transparent al vent de gel,

 Serem la ingenuïtat de la parella nedant,

 Mort a la tornada de la gossa abandonada,

 Ella que mai ho hagués fet ara és morta en vida,

 Ells que no les haurien mai matat són morts.

 Dansa de foc al bosc fosc, cremen la cremada,

 Les fades són fanals de foc i llum molla, al sol.

 Llossa i jaç, pas i sal, plaça de pallisses pals,

 Salomòniques obres i agents de l’aterrador,

 Erren els trets i no troben cossos ni realitats,

 Les dones enfosqueixen, fosques druides,

 I després de tot tots som del mateix tort tot,

 Tot es declina en la màgia dels moviments,

 Llunyans o propers, draps de natura nua,

 Ennueguen les parpelles amb selles vermelles,

 Amb blanc maquillatge a les cares rodones,

 Quasi alades, de fades verges i immaculades,

 De nines i nins que cerquen dins els somnis,

 Tants colors i formes, tendrament al vent,

 Platja circular i panoràmica encesa de vers,

 Severes cebes seves, i tendres turques gregues,

 Animals als camps de blat sense reixat, alts,

 Com panotxes i madures maries de fruit fet.

 Els llimbs de la plaça dels cels està clausurat,

 Les llimones són llimades amb línies mortes,

 De la seva vivesa en depèn el gendre d’ella,

 Entre una cosa i una altre som quatre felins,

 Lleons i lleones, salvatges feres cap el sembrat,

 Terratrèmol de sensacions i emocions,

 Desconvingudes avingudes reconduïdes,

 De res serviren tants anells per a les paus,

 Paraules i irònic diàleg, no cal mirar més,

 No cal dir res més res, no tenim el dret,

 Cap dret, ni d’espatlles, si decidim, ara,

 Sempre, amb tu, sense tu, amb qui sigui,

 Viu o mort, mort o viu, procés d’amors.

 Vivesa de la viva joia de la nuesa verge,

 Duradora durada de dur dilema dolorós,

 Dol dominant de decibels dubtosos, plor,

 Rutllen les llàgrimes de la mare i germana,

 Estat policial i carcellers botxins feixistes,

 Us volem a les cases, ses illes s’acaronen,

 Es fan l’amor els núvols del cel clar i blau,

 Blanc d’ulls nus i sanguinolents, vers encès,

 El robí establí el llinatge de liles llatines,

 Ara la cantina està llunya de la cantonada,

 Potser el néixer té la llibertat com a preuada,

 Carrers dins les cases i darrera, entre arbres,

 Anàlisi i diagnosi de dies diürns, reina nit,

 De les teves fortunes en farem pa al enllà,

 Del producte interior brut política policíaca,

 Masses pactes a punta de pistola o míssil,

 Masses ultimàtums a la terra i poc recurs,

 Poc pastel per la pasta i el pes i molt or,

 Mossegues per una punteta i ja és tot teu,

 Filó de fibló, escorpí de saviesa indomable,

 Cavall cec i dramàtic, dolçaina policromada,

 Cromatisme encès, dolç embruix de bruixes,

 Fades per les roques verges de les braves idees,

 Seguiment a cor obert d’operació sentimental,

 Vés que defensar la terra ara fos delicte,

 Vés que encara les cares sonessin familiars,

 Mals auguris de maleses i maleficis, vudús,

 Ments creuades i mostrades, veus plenes,

 Escalfor de cossos de foc al bosc, la dansa,

Ballem, fem-la gran sense la dura farsa,

 Farcim el farcells de fars i il·luminem el rem,

Nedem pel rierol i naveguem, guanyem a rem,

Tindrem el bes i la dolçor, som l’ombra endins,

Ball i dansa i cantada d’havaneres per les eres,

Serem el rem del més i més, del tenir-te després,

Ens estimarem més, una mica més, sí, ara, mm…

Potser sí, una mica, una mica més, una de res…

 Dansa de foc al bosc, tranquil·litat de veus i rebrots.

 

Te de tendresa i mel amb llimona,

recepta que capta el captaire i l’aire,

capten televisions negociacions i accions,

sortim del somni com camí fet a passades,

passant per l’atzar i la màgia i el raig de llum,

mullo el feix de canyella i m’aturo davant teu,

davant d’ella, quatre glops de gelatina fina,

quatre caus de guineus enmig de la neu,

tramvia pel tram del radioenllaç,

radien els paràmetres mai fets,

enjoien el te amb tendresa extrema,

bevent a sota vent, on bufes tu,

la veu és negre i clara,

combinació màgica i plena,

disbarat barat i tartana dura,

empunyarem la beguda duta.

Te de tendresa i maníacs manifestants,

manies enclavades als punts ajustats,

justos com pecadors pequen petits planys,

s’enduen el sucre dels llavis, negres ulls,

te de tenebres herbes a l’aigua bullint,

bullen els bulls que manquen i les ales,

no podrem volar més, mai més, som fum,

fum i morts, excrements i expiradors,

pirats a pires pecaminoses, a mines fredes,

seré dany i trencadís, rètol de roig i negre,

ma dura i tova, cares contraposades, poses,

pòsits on sitjar la til·la i encreuar-la, dolça,

posarem tota l’energia al punt just del dia,

assenyalarem les senyals entre pam i pam,

mapes maniobrats per obres i manilles,

allí on les illes es lliuren dels lliures,

allí on no hi ha llibertat sense sembrat,

i si les veus tornen al cap de la nena nua,

deixa-la fer, segurament és la teva noia,

de les coses que rep la millor suavitat és la teva,

en bolquers deixares a la petita i ara és una lleona,

és pantera de cames altes i botes exaltant, bomba,

despulla el paisatge amb una mirada, nus ens veiem,

i de totes les ciutats i pobles no hi ha ni una com ella,

serà la telepatia la patia mai coneguda per les ments,

de moment segueixo sense tenir el que no vull i sóc,

perquè no ser quan hi ha tant per ser i tantes raons,

qualsevol es creu en el dret de trencar amb la llibertat,

qualsevol es creu en el dret a retallar l’expressió, mor,

romandrà la cendra i els ciris als cementiris, més nats,

nou nats, vells estreteges del moviment rotatori i clar,

salines suades per sals solubles, cafès i te de tendresa,

transformadors d’electricitat als paràmetres soldats,

soldadura fina de xarnera antiga, de llibreta prima,

blava i ratllada, “Guantanamera” cantada i havanera dolça.

Duc a les mans els dits solaçats, les imatges poden més,

i n’hi ha tantes per no ser analitzades que mica en mica,

no només guanyem, parem i aturem, anem i venim, som,

mos a mos, som a som, serem meres ceres on fondre’ns,

congelats cossos per l’eternitat etèria de les artèries de l’art,

esperma i saliva, olives i oli d’oliveres mil·lenàries i magues,

mags i màgica llum de lluna lluminosa, llumí encès, fos,

fes que sigui aquest el moment, cap més, per sempre, més.

I tornaré on tu tornares, te de tendresa i paràmetres no fets,

no anunciats, no preparats, no engendrats, política ficció,

la dels polítics de núvols alts i baixes trobades, a fosques,

estan més clars que enfosquits, fosques ulleres d’ulls clucs,

fortes portes que troten al ritme del tarannà i les tares,

camions carregats de càrregues pesades, de pesos pesats,

furgons carregats de criminals bolcats a autopistes assassines,

controls de velocitats i membres estirats, arrancats, trencats,

solució de mel i llimona, dolç horari on dormir i mentir,

mentir i ser més grans, més petits, petitíssims, ofegats,

com gossos, com gats, acabats d’engendrar, ja matats

.

 Te de tendresa i un lloc on anar a parar,

te de tendresa i una màgica llum al despertar.

 

 

(Del POESIES, ASSAJOS I MÉS a la MÀGICA LLUM)