suor
Suen les samarretes vermelles,
Suor de tricicle de colors infinits,
La rima i el vers no tenen principi,
Agònics són els diminutius diminuts,
Són morts en tres segons de vida crua,
I diga’m a qui li interessa o importa,
Diga’m quins són els pols sense polítics,
Diga’m quins són els pols sense policies,
La suor arriba a límits indesxifrables,
Anem tots molls i som bruns de natura,
Aturem la pigmentació blanca i ataquen,
Atac frontal al poder blanc, panteres feres,
Correrem sense por ni cor, veient-los lluny,
Veient-nos molt més endins, com ram de mar,
Remarem el bes si sabéssim com vestir la nit,
Si sabéssim desnuar-la, teixint les ones amades,
Estima de ma i d’est, nord convuls de velocitat,
Seguirem tots dos ben xops, seguirem ben suats,
Suen les samarretes vermelles i no hi han atacs,
Qui la fa la paga ben pagada, un cop pagat,
Ara que ens busquin darrere bascs o iranians,
Ara que paguem les comptes al comptat…
Dóna un procés sense suar la samarreta i vine,
T’enduràs la manca de creença i l’apologia,
T’enduràs tota l’ossadia, la del dia a dia,
Seràs com la ploma seca que pot escriure,
Les espatlles netes de viatge i antic miratge,
Mirant mirallets i creuant-los a la història,
Mirant futurs com passats, passat el temps,
Trencats tots els rellotges d’esferes vidrioses.
Som suor, suor d’estiu, som feres sense fre,
Ningú ens atura, ningú voldria provar més.
……………….t’estimo… (per després)………………..