Noia
No hi ha més sortida, només sort,
Noia, només en mereixem un tros,
Sort de la sortida i un tros de mos,
Una cicatriu, noia, cicatriu de pau.
Estels i estrelles, anomalia dolça,
Un desgavell d’ones emmudides,
Un reguitzell de blues i rock dur,
Noia, mira passar el passat de l’estel,
Somniarem a cops de rem i de barca,
La nostre illa mantén la calma,
Serem purs i plens, durs, eterns,
No veus que no hi ha més sortida,
No veig que hi hagin més senyals,
Sense voler-ho ho sabem tot d’ell,
Llepa l’estel amb l’harmonia boja,
Embogir no és només patir. Boig.
Patir per que serà de tu és morir,
Rimar és sempre un vers versàtil,
Ennuega els ofegats i els fa morir,
Néixer de nou era una filigrana dura,
Ens varem fer més durs a cops de puny,
Dels poms en varem fer foc enginyós,
Cavalcà fins els límit de les portes negres,
No en sabíem més, només naixíem així,
Aixecàvem les aixelles per elles, belles,
Segellant l’illa i el segell, llegenda viva,
Noia, no hi ha haixix i busco les copes,
Guia’m avia’m si sóc jo o és la certesa,
No només resulta real, és el que hi ha.
No, no hi ha més, noia, un ahir on anar.