………………..tapadora……………..
Ens creiem amb el dret de no alçar-nos convenientment,
De deixar-nos anar sense rem ni barca, ni orsa ni timoner,
A la deriva dels diables més ardents pactem amb les ones,
Navegarem amb ales de liles libèl•lules i barques llatines,
Serem l’ombra de l’ona i l’onatge, serem l’oracle i l’oratge,
Camins que es tapen en una fina tapadora, sotilesa feta ma,
On agafar’s-hi i on anar-hi a cercar-ho tot, mar endins, enllà.
Qui ho sap si sabent tot el que callem s’escoltaran els muts,
Emmudirem abans el rem no acabi amb les mans i amb ells,
Ells seriem nosaltres si ens hi fixéssim més, u, no som més.
L’estranyesa és diablessa mig deessa, bruna i blanca, dolça,
Sense aquesta diferència ens veuríem més enllà de finestres,
De portes, de murs, de parets, de places, miralls i mirallets,
La pobresa no es pot ocultar, sense ella seria rodar i no parar,
Però hi ha masses coses que ens fan alçar, la terra lliure,
La vivesa de la llibertat, pols a pols, franquejat a franquejat,
Ens escriure’m les més belles línies quan deixin de matar segells,
Quan deixin de tractar-nos com a bens i el mal serà llepada endins,
Ni béns de consum, ni béns immobles, ni béns comuns o compartits,
Res de races ni colors, no m’hi veig, ets la musa negre del coneixement,
A tu vindrà cada poció d’encanteri màgic i llunàtic, cada escuma blanca,
Com a fada a mig camí de bruixeta entendràs les paraules dels vents,
Com per no dir res xerren, com per callar mai ho faran, vent al vent.
Tapadora o tapa tard, de vegades les hores no viscudes són primeres,
O bé les darreres, o bé, tan sa val, les balses no duen més que pors,
Per creuar d’una banda a l’altre de la gran pedra s’hi paguen vides,
Tapadora de caixes per a éssers morts, flotant, tapadora de la nova hora,
Amagant els nostres morts i els vostres xantatges de vida o il•lusions,
Amb la poca feina realitzada per les institucions d’immigració,
Per la poc feina realitzada per les institucions penitenciaries….
Caldrà dir que no teniu el mínim sentit de la decència, això no és ciència,
Sou la decadència a base de sous sense ous, només per mostrar-los i dir:
“Mireu que grossos…” Seran pels gossos, masses sobres passen pels ulls.
Tapadores les de les tapes que res no amaguen i t’omplen tant i tant bé,
Tant que rebentaríem i revendríem tot el sobrant com una vomitada.
No miris si tens por a les alçades o et fa por no mirar, mira ara,
Tots aquest trossets són trons com l’electricitat alterna i alterna,
Alternaré amb la més baixa i el més alt, amb els embolics de faldes,
Brotaré i brotaré abans no s’apagui l’aigua i veuré que no hi ha venda,
Tot torna a ser al sac i ara no vessa, i doncs, rebenta, s’escampa al vol.
Qui miri més enllà, entre línies de les línies i vegi els missatges estranys
Que no dubti en tridimensionar les línies amb una mirada de no mirar,
Faci i refaci les infraestructures i les estructures i no es faci tant el boig,
D’aquí uns quants anys els vostres satèl•lits s’uniran i marxaran, no,
No caldran, els astres, lluna i sol, tenen les millors senyals senyalitzades,
Tenen les contrasenyes de cada mirada, de gos a gat, de dona a home,
D’ésser viu a ésser mort, de tots els drets i tots els torts, de tota la gent.
Hi ha una forma de passar desapercebut, és la consciència del res perdut,
Rumiaré les cartes que vull barallar i amb quines he de jugar,
La baralla catalana analitza els anals de les històries dempeus,
La història no és l’eterna coneguda o desconeguda, canviant,
A cada moment, a cada cara anem a veure com cau la neu,
L’hivern allà és plàcid i podríem dormir-hi tranquils, focs.
Ara diga’m, quina és la teva que et dic jo la meva: No n’hi ha.
Cap, a cap obert no hi ha tapa ni tapadora possible, a cor obert,
Que ens mirin bé per dins, bé per fora, la connexió és als llimbs,
Allà a dalt surten les sorts més sofertes, les ofertes són esquer,
Piqui qui piqui picarà pedra per portar portes a aeroports i ports,
Les senyals de vol i les coordenades són minúscules aquí baix,
Teledirigits terraquis són ull de gran germà on les illes són lliures,
Ens transportem a vela i a vent, encara a motor, quan exhaurirem.
Quan s’acabarà tot el que hi havia si la resina és un gran combustible,
Quan s’acabarà tot el que hi havia de cru si està millor que mai abans,
El fet que volem amb tapadora és símbol de l’alta pressió i velocitat,
Si parlem d’aquestes tapadores el segellat és més que assegurat, tot,
I sempre, per sempre, tanta seguretat no la té ni el cangur més segur,
Bota i bota amunt i avall i potser no troba la bossa de panxa per anar,
No es troba la descendència, la correspondència, no ens troba el cap,
En cap cas cap dels casos aquí manifestats congreguen amb el control,
Descontrolats com estem tenim les millors de les línies per no alienar,
Alienarem les línies aeronàutiques a peu de carrer i de plaça, volar,
Aterrar, a ritmes frenètics i propers, lluny de la ciència ficció,
Aquests governs són de política fricció, fraccionen unitats monetàries,
Analitzen les veus i les reparteixen com venedors de notícies, voladors,
Troben la millor de les històries i és la tapadora de la tapa principal,
Desembossen les brosses que fan més pudor i un cop tot és ben net,
Apa, un altre cop, dissenyant i netejant tot queda a la millor portada,
Porten tapadores per les contraportades, les portes no són mai segellades,
Serem les claus que obren les manilles als esclaus, mai serem esclaus,
És clau, serem els seus companys, els dels anys, es dels panys,
Visqui la llibertat i l’amnistia, sortiré per tornar a entrar, pom.