POESIES, ASSAJOS I MÉS (II)

Document de desert turment

Instants despullats dins l’angoixa i el goig,
Desert erràtic d’erres i tes i de traca i fums,
Mortes hores de fulles caigudes i vingudes,
Moltes morts encara demana la pau al món,
Qui sap si demà gaudirem de l’encant i unió,
Munió de masses forestals al preu més baix,
Moviment de cames accelerat de fada boja,
Druida màgica de vol incandescent, riu avall,
Llaven abans les veles cegues tornin a port,
Trobem transport i eliminació múltiple, dos,
Són dos les parelles verdes, fades i bruixes,
Són cinquanta els tirs necessaris per acabar,
Són cinquanta les víctimes i només un botxí,
El seu vot seria així com diríem que és el teu,
El meu, el del veí, un vot i una llengua estrangera,
Per estranya, per estanquera, per… com ho diria:
Mar salat, la seva, la llengua, no la coneixeré mai,
Masses cervells per sumar dins el seu propi cervell,
Impròpiament imposada l’imposició, mort al saló,
Innecessària mort i sort i tros de trossejat al gat.
La roja bandera negre de color rutlla és amb tu,
Ets amb mi, el seu cor batega per la revolució,
Un cop més, fugint del temps i de mi mateix,
Fugint de tot menys de tu, fugint de mi,
I de la nit, i de tu, que dorms l’encant,
Que despertes quan jo ja peto, petons,
Ei tu, tu que encara ara ets aquí, t’estimo,
Siguis així sempre i ara més que mai,
Ara és el moment més màgic de tots,
Tots junts amorosos i amorós, amorosa.
Olor d’harmonia ni mones rodones,
De planetes encesos sense demanar,
Demà manarà el cap dels caps allí,
Aquí no han arribat, no ho faran mai,
Exclosos per les closes dins closques,
Closos tots els enamoraments ets vent,
Mai sabria com dir-te, millor no sabem res,
Ser res i serres per les paraules i els ulls,
Segellem les elles i les eles, llatins matins,
I ara, morim, morim, amor, rima amb tot,
I olorem or i calor, al seny i ell l’empeny,
Tornem a aterrar al món del nom doncs,
Ara i després de tot ens estimem, lluny,
I entre reixes i entre xarxes, no manem,
Una mena d’amenaces eclesiàstiques,
Unes plaques doblades i un port fred,
Desembarco les barques i els barrots,
Els quilos i les quilles, un quinto ràpid,
Ara que l’oceà és dofí i foca, alliberament,
Document de desert turment, raó i ment,
Terratrèmol de carícies als ulls del matí.
-.–..-..-.–..-.-.-.–.-.-…-..-.-..–.-..–.-.-.-.-.-.-.
-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-..–.-.-..-..-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.
-.-.-.-.-.–.–.-.-.-.-………-..-..–.-..–.-.–.-.-.-.
–.-.-.-.—.-.-.-.-.-……..—..-.-.-.-.-.–.-.-..-.

Concentració i tracció a accions titllades d’imprudents i sabotatges,Boten les botes del bomber, bloquegen el bloc al lloc i l’escamot,Està morta l’ànima de la defensa, defensant la lluita armada, estimada,Amaguen les causes i el fi els fills de pàtria i manies i la verda ceguesa,Estàvem ben anats i ara rebotem amb botes i bats, escamot territorial,Les nostres negociacions estan més que perdudes, la banca guanya,O així són les normes del joc i serem nosaltres qui ho trenqui o no,On originen els orígens del gen i l’or, de la gallina cega i la vaca porca,Embrutirem les parets de brutes pintades reclamant revolució i pau,Res és guanyat quan tot és per guanyar, tot és guanyat quan hi ha tant,I ara que es reparteix més pareix l’eix i la transversal, translúcid instant,Concentració increïble on les illes són bruixes i la calma és encesa i dorm,No trobaria ningú sense les necessitat apresa de les morts i les mocions,Una acció intrèpida és interpretada per la carpetada que li foten a l’actor,Els seus projectes no arriben enlloc, colla la volta de rosca que no seré jo,I si amb tot tenen les santíssimes ganes de fotre-li corrupció, erosionen.I amb això és queden, amb un planeta tant ric com ple, sens rifen anant,Amunt i avall el cavall va cap al far i no espera ningú, ja és teu, agafa’l,Lliura’l a la llum del lila lluent, encén la fragància més tendre: Dormim