Sota una bandera

phanoramix | General | Tuesday 21 August 2007

 copyrata.jpg

Sota un enreixat de reixes tallades,

Amb una calavera antiga a la ma,

Mor a guerres, esguerren victòries,

Posarem l’estel ben alt, no hi arribaran,

Mai hi arribaran, un sol arriba i petarà,

Com ho fan els estels fugissers, fugint,

Perduts entre perdons i petons, escup,

És ocupació el qui ve a pixar-s’hi,

El que fa com el ca i s’hi cagarà,

Qui no respecta la llengua morirà,

Com qui ho fa, sense remissió,

Acabarem ben morts excomulgats,

Combatents amb el cor calent,

Sota una falç violeta, violentament,

Segant pel ras tot masclisme, abisme,

Sota una bandera la llibertat la primera,

La segona és la tretzena capella, la bella,

L’angelet petit que de diablet s’hi entén,

D’una a una, d’un a un, sortilegi humit,

Amb quinze anys i als vint-i-dos lliures,

Qui no posaria un set als texans, cremant,

Qui no posaria una sopa de cabra al sopar.

Qui no celebraria que la llengua i la terra,

Qui no celebraria que som lliures llatins,

Que som membres valents del sud al nord,

Que sentim les entranyes i no són estranyes,

Que notem l’espiral que ens lliga i ens mou,

L’energia màgica de l’engendre engendrat,

Gendre de la germanor i germà menor d’or,

De mencions mencionades a memorials,

Una vegada ja morts tot seran eslògans,

Tot serà dir paraules boniques sota la bandera,

Sota una bandera podria recitar-te les misses,

Sense missal adormit ni mort promíscua al llit, 

Seria per tu en qualsevol segon, en qualsevol lloc,

En qualsevol llit, els ulls són cecs, la bandera muda,

Només encén la pell si tu m’he l’encens, vencerem.

Vinc o véns, tot són segons on agafar-se pel coll,

No deixar que ens corrin els correus groguencs,

Falten estelades roges a cada bri de llum i foc,

Sota una bandera moriré sense més serveis,

Ser viciosos amb les bicicletes del no res,

Del ser i estar-hi, de la cunya que encunya,

De tots els publicitats i els comerciants,

Els comercials duran la llavor de l’herba,

Massa cara i massa parcs on sembrar-ne,

Encara es faran els bojos dient, jo què sabia,

En sabíem, ho sabíem, hereu conscients,

Tot això s’encadena i es clava amb tot,

No calen violències ni guerres, pubilles,

Illes, tendresa, lluna, sol, màgia, alè,

Cales en calma i tendresa de cos calent,

Bandera com embolcall del teu cos nu,

Escena republicana sense canins ni nins,

Escena muda i obviada, estelada cremant,

Més llenya al foc dels llibres llibertaris,

Les llibreries són reducte i emboscada,

Amb els morts no s’hi pot jugar, volaran,

Volen quan volen i apaguen les fogueres,

De valencians i catalans, d’illencs,

De silencioses i ocioses tasques roges,

De silencioses i ocioses tasques verdes,

De silencioses i ocioses tasques violades,

De trencament i de tractament residual,

Mai, castració o l’alliberament animal,

Les violetes i les roses roges a les tombes,

Un record pels qui pateixen sota la bandera,

Aquesta que ningú despenjarà ni cremarà,

La d’or i robí, el fortí de l’estrella roja,

El fortí dels cinc lingots durats i els quatre rojos,

tot ben fos,a temperatura termonuclear,

estructura de joia bellíssima,

esclat per les negacions evidents,

esclat de bellesa als ulls de la gent,

el teu cos resguardat per sempre,

tota la descendència, passat pel fil,

com una cadena que mai lliga i mira,

com un animal que salta i s’estima,

com un encanteri de lluna bruixa,

com un poema sense nord ni perfecció,

com la negació de la meva ignorància,

ignorar és pel poder aprofitament,

mal fien de la propaganda i venen,

encara, veus, beus, mirem darrera,

encara hi ha qui ens voldria donar gust,

la reraguarda està més que assegurada,

assegurem els tirs i les espirades pirades,

hi ha molins d’oli i de blat que volen fondre,

tantes riqueses acumulades i jo com un ruc,

sempre quedant-me curt, fumant de tu,

necessitant dels teus llavis, de la teva mel,

sota una bandera es diuen moltes coses,

el poema eròtic el tinc emboscat, és teu,

sota una bandera juraré el conjur del mur,

la besaré com única senyera i el seny era la rauxa encesa.

Una mica de tot i res de res,Una vegada més, més enllà,

Entre ella i ell, mai lleis,

Entre totes mai un jutge,

Entre tots mai una condemna,

Som els màxims terroristes,

Aterrem en cada vol i no dol.

Podria ser pamflet o revista,

Podrien ser tantes coses, tots còmplices,

No valen més excuses, estimarem a peu,

Sempre entre espases i parets, entre neu,

Tous i durs, entre els morts mai submisos,

Entre les paraules que escric i les que callo,

Cap, ninguna, callaré quan el call mati el gall,

Quan cap polític menteixi, no callaré mai…

Mai abans d’acabar amb tot sense acabar amb res,

Mai callaré i ara deixaré d’escriure’t, a tu,

Mirada dolça i llavis de mel, a tu, tendre nena.

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck