Intergal·làctics

phanoramix | General | Friday 17 August 2007

 virtis_movie_500_b_l.gif

   Intergal·làctics trobem la manera de seguir essent qui érem per cercar-nos en nous cossos càlids sota la llum plàcida de la plaça sorrosa, el soroll era dels trescents indisciplinats que marxavem al ritme de marxes frenètiques cap a l’acceleració sense frens ni marges. Fixa’t que ja res podrà donar-te les empremptes màgiques que de tant en tant se’n anaven de la branca dolça que acompanyava cants d’ocells i pells, ells, els més vells, emmudien amb mudació i mutació cap a mots motoritzats, de cercles concèntrics, estimats per molts i per totes i tots tota la resta, de la suma complerta de buscar-nos on les mines de la península són penúries, carbó i foc, caigudes, natures, escalfor i foc, confiarem amb la confiança de la llança i l’aliança, cap aliment serà extern a la circumferència esfèrica d’or clar. L’escalfor de les nobleses atenenses tenien que entendre’s amb les vilassarenques idees de les vies nues de clariannes, de roig insert, d’escalfor clara i mites càlids i humits, entre falsos prismes i prestatgeries. Les creus rodones són megalítics i megòlams de guspires i pires seques, canviant de tema… la via del vianant, les línies blanques i espermatozoides són llum i molsa d’arbres i aràbiques vigues als quadres inacabats del pintor de pins i pinacotques groents. Gràcies a les línies interlinials i les línies electròniques de trons i tronades, durem les estrelles al seu lloc de negre nit, els fanals faran la resta, a túnels i sots minúsculs. Ens carreguerem la lluna sens dubte, el sol després del primer profit.La Comunitat Internacional dú entre les mans el passat de la terra i del teixit dels ventre de la bèstia sanginolent que unirà carn en carn, sang amb sang, ossos amb ossos, marfil amb marfil, fil a fil, llima a llima.    El teu llinatge és pur i dur com la terra de fang sense sang, sense fetge, sense cap manera ni mam, sense mames ni mamades al límit de l’escuma blanca dels meus ulls. Escupiré un cop més, esculpint el vent i la saliva, quartz de mineral amamgat. Amanarem les amagades magues per treure’n el somriure més clar i dolç, la mirada més ben clavada del món.    Som noms i mon nom mor a cada pas de morera roja, els fruits bords són brots on brotem i votem, fins de paràmetres lliures i lligats de plànols i planells escrits i dibuixats. Del teu cos espero esperança nua sense gravació de carrer ni fisonomies, sense papers tintats de cares amb pretensió universal o de posteritat, tots serem les esfinges del fi de la terra que mai es succeirà. La infinitat d’escrits la deixo en aquesta nova pàgina, en aquest bis a bis, en aquest llit cybernètic que em dóna caliu i encèn les brases per la sang congelada i coagulada i per tots els excrements cremats, el nou vol de cel etern espera com avions fotovoltàics per Itàlia i Ítaca, pels tàctils i els tàcits, pels terratrèmols d’idees i les tempestes de neures i viatges de remeses apreses, mes a mes i més a més, sempre calents dins l’aïguera i l’aigüer, dins les paraules adquirirdes i les aportades cada racó serà d’estrelles i estels, ets tu, sempre que em volat i ens sentit bojos em defensat fins la mort la idependència de la nostra llengua i la nostre identitat, d’espanyols a gallecs, de lleonesos a castellers, d’andalusos a vascs, de estrelles negres i rojes de rajoles que rajen raixes i reixes amb paraules dolentes i lletges, amb paraules mal sonants i assonants, amb esses i asses, amb sexes i marges, amb intermitències i internocialismes independentistes. Placa contra placa, terroristes com som el nostre mos és sota la terra, és el fruit dels polvorins que tenim com muntanyes de cigarretes i micròfons de paper i filtres, en caixes de ressonància, amb bíblies de papers transparents per tornar a cremar originals i còpies que no siguin pirates, cadascú esguarda els llibres a la seva manera, jo dels meus el teu preu, dotze euros i no en parlem més, pensa que aquesta promoció no és més que pura i dura propaganda del meu dèficit i de les meves fronteres de paper tenyit, una forma més de guanyar vides amb la ceguesa de la mort anunciada per tots, en un segon, en un instant, en un moment, una fiblada a les pells i més portes als vents de ponent, terra que esborra tantes petroquímiques com malsons, quan ets trist i sol, quan ja no hi ha més mancances, quan tot són pèrdues, quan no hem guanyat res.     L’Agència Espaial dels Països Catalans, buida de fons aportarà tot el fons de la teca i les tecles, tot el fons de papers i paperams, tots els fils prims que premien primers i darrers, quan no hi ha jutges ni jutjats, ni crims, ni criminals, ni fums ni bateries, ni perletes ni cilindres, ara que torno al començament enviaré la nova obra dels obrers al lloc on li pertoca, són unes estructures tant fermes que sempre toquen, avui tot toca i tocarà.

Les ales liles

phanoramix | General | Friday 17 August 2007

Les ales liles de les libèl·lules dels parcs verds,

Van fer que les dones tornessin del clar al fosc,

De la llunyania de les estacions al límit donat,

Tot tornava com torna després i torna ara, ara,

Aire de declinacions declinades ara durades…

De carrers aplanats de planes planeres i escala,

Cada pati públic, cada pubis dislocat i embogit,

Estava boja i roja, la fera nua d’estades estelades.

Entrades per les grans vies i avingudes són bigues,

Són suadors pels i costats, treballadors de la mina,

Miners de diners escassos pels ossos i les pells,

Relluents i brillants com l’illa allí, illenca blanca,

Nuesa de nusos i els russos són navegació tèrbola,

El ter retallà alls i trobades ala des per les fades,

Les petites de pistons i els trons, sonaren i tot,

ningú renúncia, ningú denuncia, gana no es passa,

més papers i llibertat de totes i tots els immigrants,

aquesta terra és rica i té per un i cadascun de tu,

de mi, d’ell, de l’altre i de la resta.

Resta pau,aquesta era és la de la devolució,

mica en mica,poquet a poquet, xiquets i xiquetes,

ells són pocs,encara hi ha molts guanys a distribuir,

 estels estelats,el cost del lloc on ser i viure,

una colla d’estrelles,totes les nostres arrels, cel i sorra,

de soc arrel,totes les places com a pistes aeronàutiques.

Esperits de sisos i sisos i sisos, diable natiu,

De cossos i de matinada i vesprada eterna,

Suaus tonades de barrots de llum i or discreció

Transportació de tendresa i sexualitat extrema,

Nexe de nexe, joc de joc, caliu plàcid del teu cos,

Caliu màgic de llavis i petons de mel . . . final 

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck