paraules (Guany a rem)
Paraules per les aules, suaus ales,
Batec del bategar al ritme frenètic,
Frenopàtics i psiquiàtrics, normes,
No només de conducte, de viaductes,
Llargs com ponts de denominació,
De fums pels caps, de claus i poms,
De soroll de manca de llibertat, donats,
Ara que les dones manen no entenc cadenes,
Ara que les sones i arribes al final, no fa mal,
Transfiguració de guanys en combat, alçats,
Calçats, amb calces als caps, passamuntanyes,
Una visió entre barreres i barrots, entre bocamolls,
Entre àligues ferotges i serps que tot s’ho mengen,
Acorralant entre fums i detonadors el so del to,
El so de la llum i el mullader, sanguinolent, calent,
Lentament les paraules entren i surten dels marges,
Carregant-nos l’escriptura si de cas, si encara cal,
Mossegant-nos la llengua, mai, ninguna, cap,
Pels segles defensant la defensa de la terra,
Cada moviment, a cada estona, cada moment.
Les multinacionals el cul ens lleparan, malalts,
Més val que aneu canviant l’etiquetatge o ve l’au,
Que no surt de les cendres sinó dels tres pins majors,
Un per un, pam a pam, defensarem a mort l’independència,
Ja n’hi ha prou de mitges tintes i de tints sense roig passió,
Anul•larem qualsevol protesta en contra de la llengua materna,
La llengua paterna, la llengua dels nostres avis, és un avís,
És un tornavís per fer girar el món a ritme de sabotatge,
Sense cartes pels correu-vos, corrent pels correus catalans,
i sí, sí, ni respirareu, ni aire que encara li posareu el codi,
de barres les justes, d’estrelles roges les justes, i més si cal,
la plataforma és rica i plena, la selecció ho serà en majúscules,
una lliga major de força invocada, por de les espanyes dades,
i no són només paraules, les aules duen el robí a ingressar,
duen cada lingot d’or a immacular, a matricular, un cop més,
sembla que poques coses passen i passa de tot: Guanyem.