Una flor anomenada primera primavera, terra verge

phanoramix | General | Sunday 12 August 2007

20060730-edelweiss4-combine.jpg

Una flor

un color

una branca

un cel enreixat

plantes salvàtiques

sense variació al nucli de l’all

seraraciço a les cordes

cordill delicat i dolç

panorama de rems i mort

masses cossos deixa dia i nit el món

agafaré el ferro pel son i el dolç somni,

que la coordenada no erri mai

visca l’illa i els caladors de mar,

visquin les olles anades,

visca tu

i.

phanoramix | General | Sunday 12 August 2007

im_tarifaintegrada.gifbusosrmb_tcm32-26937.gifintermort.gif 

I  n  t   e   r   p   l   a   n   s

Interplans interplanetaris d’energies autorenovables i autofinançades per la ce trencada de les rodalies de les vies fèrries catalanes i basques, prou imposició de llengües imperialistes, prou escoles del fracàs escolar i prou universitats del fracàs vital. Els assassins en sèrie són els viatgers de la nostre via més salvatge, el manantial de mentides i certeses, de veritats i obvietats. Interplanetaris serem sobre el cim de calaveres a cales d’estrets de plor de sang, de pallisses llises per deixar-nos els caps rapats pels ratpenats sense penitenciaria, ni paciència ni ciència, sense barrots, a tota moto serra, duent el dol sense duel pel fuel. El sot on s’hi amagaven els pins tenen arrels de combustible indiscutiblement orgànic i química aplicable sempre i quan no es segueixi ultratjant els cossos dels nens i nenes, de les mares i els pares, dels joves i les joves promeses d’un món més lliure i resistent a la calúmnia de sembrar morts dins sots o cremant-los en fogueres d’armament fos. Les oliveres faran suc d’oliva verge, tornarem als orígens de la combustió vegetal i al reciclatge precís de precioses fulles i flors verdes i passades, musties, musicarem les músiques al ritme de pianos i de fotografies de perfil, del cara a cara, amb totes les marques dactilars les portes s’obriran, serem tants entre tantes portes tortes i dretes, entre tantes esquerres d’esquers per les esquadres que cap policia ni cap companyia policíaca podrà aturar el nostre gran vol, la gran volada, a Austràlia o a Nou Mèxic, a Donosti o a Bilbo, lèxic laxant és el que duc per poder petar-la molt més alta i molt més amunt, cremant la gran estaca on encara restem tots tant ben lligats, on l’imprevisible no és visible ni és visió de visionaris, ni de visions, ni visionàries ni visitades, res, res de res, només ser-ho i fer-ho, ser i fer, refer.
  Després d’una mena d’introducció l’home de beix escollí el bes i la besada, arribava tard a una estació sense rellotge i ple de botes negres i lluentes, semblava un passeig militar enlloc de un passeig marítim, el mar íntim va ser esclau de claus on ens encadenàvem amb els ossos i els cossos més ennegrits, fugint de les lleis i els parlaments com de l’escòria no conciliadora, fugint de es firmes i les firmades, donant tot el sentit al pol•len vessat, a tot l’oli de cada límit de cigarret embolicat, de cada vessada de vesc i ocell, a cada trampa sembrada, qui toqués la pedra seria mort, el dolmen cridava ressons de reconquesta i puret encès, caliquenyos de seny i volada, d’haixix amb escuradents i trencament pels puros i els purs de les llotges independentistes, les més tristes, les feixistes, no tindrien lloc on portar-nos a cremar, mai, cap tortura serà aplicable, amb o sense consentiment de cap mena ni tipografia, aquí deixo les visions per les visions a distància, per les telepàtiques ones que tot ho poden i tot ho marquen, per cadascuna de les persones que se’ns creuen i creuen més enllà de creus i de creuades, per les notes més preuades sota els preus de les nostres pròpies il•lusions compromeses, no hi haurà qui ens aturi ni qui ens faci ensopegar, després de tot això les vies són més que garantides, els telefèrics per la teletransportació a anys llum de la llum i el mullader sense dard per l’art i les aeropistes, per les aeropostals, al altre cantó de tot mirall i mirallet, sense almiralls ni generals la guerra no té quartada ni treva, el militar ja no podrà sentir ni una gota de sang sobre el cap, ni amunt ni vall, Llavaneres és havanera i les seves cases testimonis dels dimonis i diables passatgers, passarem muntanyes s cal exili al carrer que mai hem dit, ni pagant.
  Passaran les estacions, els anys, els segons, les dècimes i tot… Fet i refet, dit i extradit, el noi romanès romandrà tancat unes setmanes per sentir el sol i la llum més brillant, farem una gran esplanada on aterraran les naus sense combustible químic, serem naus de vegetals i sols, d’aire i bon fum de flors i floretes, no és cap conya ni cap joc, fa molt de temps que tot va acabar, al mateix tempo que temporitzes el temps i les clarianes, al mateix temps que et reveles per no ser revelat, al mateix temps que tu busques la lluna per venir a trobar-me, quan cerco el sol per veure’t lliure, complerta i entregada.

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck