vol 711 a Sidney
De tant en tant, la calma, mentrestant, entretant, tantes calmes calmaven tantes calaveres i estrelles que ratllaven al més ratllat, el tallat per totes les talladores de talls tallats ja sabrien que saber-ne les respostes no era una bona pregunta, ni un dolç de sucre, mai hi hagué falsa malària de mals i fams, els deixebles de la guerra ens debatíem entre accents i interrogants en forma de placa que alliberaven tots els presoners esclavitzats de totes les presons, tots els esclavitzats mitjançant la ma d’obra barata i els bars a preu clos. Solaparem tota la via amb cercles de llum, per cada farola, enllaçarem amb transports del sol naixent, magnètics evitarem qualsevol accident de metalls o de metralles, hem centraria especialment en el cubicatge de cúbics elements de gel i refrigeració, la contracció de tots els passatgers farà extreure l’energia de caixes metàl·liques que es fotovoltaiques en volts fotovoltaics laics que disgreguin les gregueries dels guerrers que, per no cobrar, no cobraran a ningú, tots som membres representants del transport públic, com marquem la pau marquem la sagrada família i el trànsit de les altes velocitats espanyoles si fa falta. Diu, sí de tant en tant, les terres selvàtiques són caliu i platja, guerra encesa de dones i homes, fades i bruixes, animals feliços com anissos dels mossos de magatzem sense delinqüències ni rastrejament, sense barrots ni esposes, no posen, ni ponen, ni ponent ni ploren, tenen tres anys i ja són la reencarnació de l’acabat de morir, les hores encaixen, tu véns amb mi, anirem allà on el sol mai s’hi posa i prendrem la coordenada major, el camí és molt llarg i molt ample i mai comptarem amb cap traïdor, escolta’m bé, va per tu, fugim dins el nostre racó i germinem espermes com mines germinades, d’arbres d’or i follets de liles robinets.