ningú se’ns escapa
Són somnis escrits i encriptats, són matèria orgànica de combustible vegetal digne de qualsevol vall o cala, mar o muntanya, la força magnètica dels gatells i els gats novells és d’una naturalesa primigènia de nivells elevadíssims. L’equació derivada de tots els animals, éssers vius i morts, energia renovable per espais públics i privats no té preu ni en podrà tenir mai, en cap cas l’elèctrica serà fi de pagament, tampoc la despesa en aigua i en aliment, no poden tenir cost de cap tipus. Així veig això i allí ho deixo aixà, és l’haixix el millor concentrat i conglomerat amasat d’herbes salvatges i immortals, per totes les barreges de roges herbes i mapes de satèl·lits cautelosos. La màgia necessita de la seva calma, sempre atent per saltar la guineu de foc ja no surt a caçar amb el llop ni és tendre la imatge, més aviat esdevé plor de la lluna sobre el taronger. El sol cremarà per ell mateix tots els gasos i tot l’or, entre calius de catximbes de timbes i timbals, de tàbales com càbales sense tes ni res. La lluna bonica ombra blanca i peruana té un pilot aeronàutic a punt de passar a l’acció als deserts de nou lèxic, xiquets com som les xicotes i els xics són molts sons per sonar al so de la llum major, de les faroles estimades i els farols entre ors i pors, entre plors i olors, entre vius, entre morts, entre estats assegurats de consciència i països sandinistes, fronts d’alliberament nacional per als països catalans i més guerra de marques castellanes i catalanes, la denominació d’origen de la franja i Benicarló és un estret forat de res entre Blanes i Cadaqués, tots tocadíssims pel mateix vent, que bufi ponent! Tramuntana avall, tramuntana amunt, l’ombra de colors balla acompanyada per la música millor: germanor. Em robo el cor com amb un guant de cuir blanc i acer monocromàtic, rasco la millor de les estadístiques i em col·loco al servei català de drogueries i dragones, per les obres m’obro pas entre pintades de ni tu ni jo, però ells menys manaran, el dit que assenyala i la mort com única comparsa, mort accidental d’un obrer o un empresari, masses clares eren les coses per les princeses i els prínceps, les dianes sempre donaren de que xerrar, xerra tothom, de xerrar ningú se’n escapa.