De tant en tant, la calma, mentrestant, entretant, tantes calmes calmaven tantes calaveres i estrelles que ratllaven al més ratllat, el tallat per totes les talladores de talls tallats ja sabrien que saber-ne les respostes no era una bona pregunta, ni un dolç de sucre, mai hi hagué falsa malària de mals i fams, els deixebles de la guerra ens debatíem entre accents i interrogants en forma de placa que alliberaven tots els presoners esclavitzats de totes les presons, tots els esclavitzats mitjançant la ma d’obra barata i els bars a preu clos. Solaparem tota la via amb cercles de llum, per cada farola, enllaçarem amb transports del sol naixent, magnètics evitarem qualsevol accident de metalls o de metralles, hem centraria especialment en el cubicatge de cúbics elements de gel i refrigeració, la contracció de tots els passatgers farà extreure l’energia de caixes metàl·liques que es fotovoltaiques en volts fotovoltaics laics que disgreguin les gregueries dels guerrers que, per no cobrar, no cobraran a ningú, tots som membres representants del transport públic, com marquem la pau marquem la sagrada família i el trànsit de les altes velocitats espanyoles si fa falta. Diu, sí de tant en tant, les terres selvàtiques són caliu i platja, guerra encesa de dones i homes, fades i bruixes, animals feliços com anissos dels mossos de magatzem sense delinqüències ni rastrejament, sense barrots ni esposes, no posen, ni ponen, ni ponent ni ploren, tenen tres anys i ja són la reencarnació de l’acabat de morir, les hores encaixen, tu véns amb mi, anirem allà on el sol mai s’hi posa i prendrem la coordenada major, el camí és molt llarg i molt ample i mai comptarem amb cap traïdor, escolta’m bé, va per tu, fugim dins el nostre racó i germinem espermes com mines germinades, d’arbres d’or i follets de liles robinets.
Són somnis escrits i encriptats, són matèria orgànica de combustible vegetal digne de qualsevol vall o cala, mar o muntanya, la força magnètica dels gatells i els gats novells és d’una naturalesa primigènia de nivells elevadíssims. L’equació derivada de tots els animals, éssers vius i morts, energia renovable per espais públics i privats no té preu ni en podrà tenir mai, en cap cas l’elèctrica serà fi de pagament, tampoc la despesa en aigua i en aliment, no poden tenir cost de cap tipus. Així veig això i allí ho deixo aixà, és l’haixix el millor concentrat i conglomerat amasat d’herbes salvatges i immortals, per totes les barreges de roges herbes i mapes de satèl·lits cautelosos. La màgia necessita de la seva calma, sempre atent per saltar la guineu de foc ja no surt a caçar amb el llop ni és tendre la imatge, més aviat esdevé plor de la lluna sobre el taronger. El sol cremarà per ell mateix tots els gasos i tot l’or, entre calius de catximbes de timbes i timbals, de tàbales com càbales sense tes ni res. La lluna bonica ombra blanca i peruana té un pilot aeronàutic a punt de passar a l’acció als deserts de nou lèxic, xiquets com som les xicotes i els xics són molts sons per sonar al so de la llum major, de les faroles estimades i els farols entre ors i pors, entre plors i olors, entre vius, entre morts, entre estats assegurats de consciència i països sandinistes, fronts d’alliberament nacional per als països catalans i més guerra de marques castellanes i catalanes, la denominació d’origen de la franja i Benicarló és un estret forat de res entre Blanes i Cadaqués, tots tocadíssims pel mateix vent, que bufi ponent! Tramuntana avall, tramuntana amunt, l’ombra de colors balla acompanyada per la música millor: germanor. Em robo el cor com amb un guant de cuir blanc i acer monocromàtic, rasco la millor de les estadístiques i em col·loco al servei català de drogueries i dragones, per les obres m’obro pas entre pintades de ni tu ni jo, però ells menys manaran, el dit que assenyala i la mort com única comparsa, mort accidental d’un obrer o un empresari, masses clares eren les coses per les princeses i els prínceps, les dianes sempre donaren de que xerrar, xerra tothom, de xerrar ningú se’n escapa.
