desafiament de ment i munts morts

phanoramix | General | Sunday 5 August 2007

 1381.jpg

Els munts morts de les mortes portes tortes de fusta antiga

feren ferum de feres i ferotges trobades amagades per fades,

les bruixes negre carbó, com aus transitòries, transmetien mel,

trasmeten metes com fites i fets com llavis molls, de pam a pam,

de la llibreta i els escrits als crits aprovadors dels glaçons gelats,

de les gates i els tigres d’urpes engendrades amb gendres de gens,

gens i poc, poc i poca traça la del destraler de trossos i trossets,

els ossets i les ossetes són sinònims de cantades i festes de valls,

altes i auxes, altrement el comiat de les meves paraules, hores,

lliures instants on no hi ha impaciència ni ciència exacte i ningú,

ningú trenca la connexió via satèl·lit pels independentismes dits,

pels independentismes fets, per la lluita sense treva ni pau, foc,

tolerància zero d’alcohol, drogues toves i aixetetes tancades són vol,

vol per qui no restringeix i ajunta juntures juntes, contraposiscions,

posició de postures i dures serps d’acer i ombres als rellotges solars,

pregunteu quina hora és a la pluja per si volem posar-hi encant,

les rifes no existeixen ni hi ha premi a donar, gaudeixen de papers,

gaudirem doncs, ara i sempre, una vegada més, cegarem a rem,

més instants perennes i més caduques senyals per a entendre’ns,

varem sorgir de la sort i cada troç de cupó és estripat per l’or,

els munts de paper mort són desafiament per les fiances toves,

pels pits durs i les mirades dures, per cada onada i cada glaçada,

per tota l’esclafor del company i la companya, per cada truc ruc,

rucs i curts amb banyes psicodèliques som on el sol tenia l’est,

el nord, l’oest din de cada bufada de vent, dins els ulls de dona,

donarem la dona que tot ho dóna, dóna’m el manà dels déus,

som panoràmiques cada vegada més llunt de tota ball i all,

de tot badall i pol, els sants i les santes són negres a la cala,

amb la calma calmem i entonem els xixuxiuejos nocturns,

els somnis diürns són els més senzills d’assolir, sol a sol,

sol present les de llunes trencades pel gel i la pantera,

pel negre i la negror de l’or i de la plata il·lumina el riu,

cada oceà s’omple de les corculles i els coralíngis llimats,

cadascuna de les natures són mortes als ulls dels vius,

la vivesa és morta per les tendres cales verges engendrades,

mira el blanc, mira el negre, mira dins els ulls totes les mars,

totes les marismes, de cantó a cantó, de cant a cant, cançons,

de glaçó a glaçó passant pels terres, passant per les màgies fetes,

set de cinc i sis de set, folrats de símbols i colors, planells en ma,

somni mai erràtic d’errades i errors, rumiants de romanes,

el romaní ens durà a la esfera dels carreters abans el fum a la roda,

desafiament de ments i munts morts, d’una sola tirada, un segon.

Powered by WordPress | Tema de Roy Tanck