Rubí encès
Després de tot els torts tartamuts eren muts pels assajos del teu mirar i somriure permès,
Setmana a setmana i mes a mes el manar anava exhaurint la força i tot l’enginy, el final,
Molt, molt endins, amb la força de l’or establert a la sorra de les traduccions tractores,
Tractoràvem i transportàvem a ritme de projectils destil·lats entre til·les i nenes jugant,
Juganeres eren i juganers són els somnis esguardats a la guàrdia de les reencarnacions,
Accions compromeses de fora a dins i de dins a afora, a les afores de les illes cremades,
A la cremor de la havanera i l’havà, allà arribarà, arriba i va alí amb catifes i promeses,
L’or i el moro, la riera que mata amb aiguats i l’illa del grill i l’illa del gra, anant enllà,
Ara que cerquin entre tots totes les mirades perdudes i guanyades i encetin les garjoles amb rajoles de teixits dels millors somnis mai engendrats per les utopies tròpiques i pic,
Cim a cim i pic a pic som tots tant culpables e tota la violència i els crits d’estima i rius,
La darrera sang vessada resta a un cultiu glaçada per la teva bossa de brosses i hores,
El lluent és aquí i allí i ho marca tot, els esportius van al port amb esportives ales, dades,
No podrien dur altres marques i fan cremar banderes feixistes per seguir-nos escrivint,
I escrivim cada paisatge com país llarguíssim i ample sense campanars campant i picant
Després de tot això només caldrà esperar sense paciència ni ciència més enllà de tu i tu,
Del doble i el triple, dels nanos i els nans, els nens i els nins, les nines i tots els mims,
Mimant abans les sirenes no ens donin senyals de pau i de barres enceses i salut, amunt,
Les aranyes mai seran preses per les mosques que sense pressa foten el camp televisiu,
Missiva encesa de terrasses a la vora de nacionals sindicalistes i treballadores de l’or,
Rubí encès i uns drets d’autor, poesies i poemes mai traïdors als pirates de cala encesa,
De calades tranquil·litzades i tranquil·litzadores d’atemptats suïcides als trens de mort,
a l’últim batec, al bar de la reixa i a l’eixida madrilenya del seny i la senyera, ara més
De l’estanquera i l’estanc estancat per les tanques i les lleteres cagant llets amb marró,
Merders i cridòries que les criades crien sense ser manades ocupen el millor dels llocs,
Als colls i als ploraners una miqueta de sang encesa, un miqueta de rubí encès, tot fet,
Terra a terra la sang no té procedència ni arrels més que la munió de llengües mestisses
Els nans duen als nans les nenes de xocolatines foses pel sol sufocant de llavis de foc,
De cigarretes als bars on es fonen barrots i vidres, on ja res pot resultar imprevisible,
I ara menys, pirates i espires a les pires de foc del formatejat per formes cavalcant,
Volàtils i ràpids dins rapideses ràpides com l’aire huracanat a caixes de ressonàncies,
Ressonen els sorollosos sorolls i or desgastat a tot gas i a tota hòstia, placatge de platja,
Criatures dansen al ritme de pitjades rapejant com mandrils a la mandra i les sales,
Reculls retallats per claus de rubí encès, de títol i planells ben esguardats, de ferum,
De fum i música increïble com el trac a trac inversemblant, de cara a cara, mirall a all.
Miri l’arrel cúbica de les moreres i els llimoners i digui’m si valen la pena pocs calés,
Les cales mai callaran la calma ni les cales, copet a copet, gel a gel, neu a neu, anirem,
Remarem, robí i riqueses per les terres lliures i revolucionàries trobarem, capitals arreu.
******************************Rubí****encès****************************
**************************del*Maresme*al*Vallès**********************