Aranyes d’esgarrapades a ritme de terrasses de gates nues
Nues i eternes aranyes que mengen mosques dins cabassos fets de braços i desnuats nats,
de nenes cantnat i ballant, d’onades darrera els límits metàl·lics fondibles teu cos frondós,
al silenci de les mares i el pes de les bestioles i les criatures sense criaturades, el cos trobat,
soc a soc erem el sóc i el ser, tots els enllaços són llaços pels qui mai en faran ni en farem,
passi qui passi, vingui qui vingixm i marxi qui marxi, desaparem en un segon abans exciti,
l’excitació i el cant anunciat sense anunciador, fora de contrasenyes i ressenyes per la nit,
titelles de pits i selles, elles, les belles, el rubí és initenari més que fet i assolit, sol a sol,
roig a roig i durat a duratm duraran les durades aigua de riqueses inabastables, amb tu
Tot vessa, i vessa tant que només agafaré els originals i els còdis de barres per cremar-los,
cap rastre del culpable, nomé senyes assenyelades sense brúixola ni bruixa o bruixot,
sense mags ni magues, per més que les bronques i les branques ens duguin directes allí,
la broca enorme trobarà molt més als antic forns dels romans, sense detactors ni segells,
tots serem ells, armats de tot i gast per l’haixix legal, per totes les passions i es haromes,
per totaixò que tenim escrit i, sobretot, pel llarguíssim mecanoscrit infinit tonat a parir.
=============================================================
Editat: “Barreja” -Emboscall, Juliol 2007-
Preparant: Assajos i planells “Rubí encés” -Emboscall, 2007-