Plou sobre mullat

Un estudi realitzat als EUA per diverses institucions, i publicat pel Wall Street Journal, determina que l’any 2004 una mostra de joves de 30 anys ha guanyat un 12% menys que el seu pare al 1974. La diferència entre els salaris, feta la correcció per la inflació i d’altres, representa 5.000 dòlars menys a l’any, 40.210 contra 35.010 dòlars que guanyen actualment anualment. L’objectiu de l’estudi és també avaluar el pes de l’educació, la raça, el gènere i la immigració. El que queda clar és que els qui avui tenen 30 anys, de mitjana, treballen més i guanyen menys que fa 30 anys. A casa nostra no es diferencia gaire.

Unes eleccions més. I la nació es va erosionant.  El cansament es tradueix en un tipus concret de comportament polític, que caldria ser estudiat. Les tradiocionals maneres de comportar-se s’estan canviant. Els analistes del diari digital Tribuna catalana esmenten que hi ha una mena de força centrífuga dels vots. Aquesta dinàmica representa la centrigugació dels vots cap als extrems: augmenta l’abtstenció, puja el nombre de vots en blanc i el svots en nul. Apareixen noves formacions polítiques més radicals com Ciudadanos, i la CUP. Al centre polític pertan pateix una erosió. Baixa esquerra, i iniciativa especialment. També baixen el PSC i CiU, però amb menor quantitat de vots i per tant significa que es mantenen.  Tal com va dir en Trias: Una derrota amb regust de victòria.

Cal especial atenció a esquerra. On ha baixat significativament a estat a Vilanova i la Gletrú i Vilafranca ( de la meva zona on em moc més). Paral·lelament en aquestes poblacions ha entrat en l’escenari municipal la CUP amb especial força, com és el cas de Vilafranca.  A Igualada, ERC tot  i que es manté en nombre d’escons, no ha tret els resultats esperats.

CiU manté la seva força municipalista. I li esgarrapa algunes comarques als PSC tot iq ue aquests controlen ja les quatre poblacions de les capitals catalanes, Lleida-tarragona-Girona i Barcelona. ës significatiu el canvi de govern a Tarragona ciutat de CiU cap al PSC.

 A València, el PP ho pinta tot de blau. I a ses Illes la cosa està més frec a frec, la qual cosa significa que es podrà aturar el dessatre ecològic que estava realitzant el PP.

Mireu el mapa i jutgeu vosaltres mateixos:

Continuem navegant i divagant per aquí.

Pj.

Mireia Roure (Publicat al diari AVUI del 20 de maig del 2007)

A Barcelona els banquets són més cars: la despesa mínima per persona és de 90 euros.

Un casament a l’Estat espanyol costa de mitjana quasi 23.000 euros. Així ho determina un estudi realitzat per la Federació d’Usuaris i Consumidors Independents, FUCI, que ha analitzat les despeses mínimes d’un enllaç (el banquet, els vestits o el viatge) a les principals capitals i ha determinat que el cost d’aquestes celebracions oscil·la entre els 15.000 i els 30.000 euros. Precisament les ciutats més cares de tot l’Estat per casar-se són Barcelona i Madrid.

Read the rest of this entry »

 Una candidata ensenya els pits a canvi de vots. (Extret d’Internet)

Maria de la Pau janer a la llista per Mallorca. Montserrat Nebreda, causant més d’un infart a la cúpula del Pp català. I, perquè es vegi fins on poden arribar, fins i tot una bonica militant del PP de Lepe (sona a acudit, no?) mostra tots els seus secrets a un reportatge fotogràfic a la revista Interviú. Quins vots deu buscar el Pp? seguirà rita Barberà la mateixa estratègia?

Quin nerviosisme deuen tenir els seguidors d’Antonio María Rouco Varela i els Legionarios de Cristo? El que no es pot negar és que el Pp, entre Maria de la Pau Janer, Nebrera i María Dolores Jiménez, ens té a tots distrets.

Read the rest of this entry »

Eleccions Municipals 2007

El mapa mostyra el resultat de les eleccions municipals del 2003 d’aquella força política més votada, amb independencia dels possibles pactes post-eleccions per determinar el govern del municipi.

provablament voldríem veure aquest mapa amb menys blavor. Destaca però la profunda divisió dels països de parla Catalana.

Segurament que si tinguessim en compte no només les capitals de comarca, sinó també el conjunt de municipis, les comarques agafarien altre stonalitats.

A Catalunya seria més taronja, i cap als pirineus el taronja passaria més aviat a groc. Ses illes es posarien més vermelles. I el país Valencià seria un blau pastel; però blau malgrat tot.

Si ens concentrem en les grans capitals, cal dir que a Barcelona hi pot haver un canvi de govern. Si CiU i ERC sumen és provable que pactin. D’aquesta manera equilibren les forces a la plaça de Sant Jaume.

A Palma la cosa està més estreta entre el Pp i el PSM. Però a València és més que provable que Rita Barberà no trobi oposició.

Esperem que el mapa dels PPCC agafi unes tonalitats més càlides.