· kαρπε διεμ ·

 

 

Aquest poema el vaig fer fa 2 anys per la Capital de la Cultura Catalana 2005
Esparreguera, vila de la saviesa,

és honesta i a la vegada perfecta.

és molt estimada pels seus habitants,

Que romandran pels seus carrers

Des que eren infants.

Els Immigrants que vingueren en aquest bell poble

Deixaren molt de sembrat,

Som i serem gent noble

D’un poble ben encertat.

Pels seus carrers, carros circularen

Aixecant polseguera.

Així era el cor d’Esparreguera.

La mainada pel carrer jugaren

I quan un carro se’ls hi acostà paraven de jugar,

Mentre els més grans jaguts a les voreres

Petant la xerrada amb el veïnat,

Sense trampes ni barreres

Ni mentides ni maldat.

Hores d’ara tot ha canviat

Amb tots els carrers asfaltats,

així ha anat avançant

Amb locals per joves

I parcs pels infants.

Jo he viscut una Esparreguera nova

I en sóc fan!!

Amb la passió que és molt famosa

I cada any la fan.

En el 2005 i en el so d’una sardana

Tots cantarem: Capital de la cultura Catalana.

Així és nostra vila,

Vila D’Esparreguera.

 

Marta Comellas

Avui, dissabte, un dia qualsevol!

No m’ilusiona res del que avui pugui passar…Sé que el que m’agradaria fer ara queda lluny del meu abast, sé que encara que ho intenti no serà possible…

M’agradaria, voldria, però no, la vida no ha escollit ser tan fàcil ! Ni per mi, ni per la persona més rica del planeta.

Avui, T’ho dedico a tu, per que em fas feliç, per que si no t’hagues conegut tot hagués estat més complicat, per que he après a somriure de nou, he après a estimar de nou, he somiat de nou també! Per que després de qualsevol tràgedia sempre estàs!

I Avui també per que sé que ho passes malament, i vull compartir el meu dolor amb el teu encara que ara no estiguis aqui, per que apesar de tot, sé que tot té solució i més si ajuntem forces per guanyar!

Maria, és per tu!

Un petó!

Estreno blog en català!

valeee m’avorreixo a casa, però a partir de la setmana que ve això no passarà!

 Volia expressar amb praules tot el meu dolor acumulat dins meu, però en paraules és tan complicat! No en tenia prou amb el que tenia a casa i sentir aquell buit dins meu per una certa persona com per ara veure la vida com cau en un forat i tot això sense entendre res del que en mi passa…sóc incapaç d’entendre-ho!

Benvingut a cat.bloctum.com. Aquesta es la teva primera entrada. Pots editar-la o esborrar-la, i posar-te a bloguejar!