“¿Colega, dónde está mi ambulancia?”
Enviat per pau el dia Agost 1st, 2009
Sembla que déu o qui sigui no ha fet cas al que deia avui el Presi pel feisbuc, i el senyor Murphy ens ha volgut acompanyar fins a Vilafranca. Portem deu dies de mala ratxa de la qual tan sols se’n salva l’últim assaig de divendres:
Comencem la setmana passada amb un assaig de divendres (dia 23) descafeïnat. Dóna la impressió que, si no hi ha actuació forta al cap d’un o dos dies la gent té més tendència a quedar-se a casa. El doble tres a Vilafranca es veu una mica més lluny. Passsem a dissabte a Almoster, assistència massiva de xiquets, els castells de set i mig que ens plantejàvem de fer en solitari es veuen assequibles. Però sorpresa, no hi ha ambulància. Acabem per fer una actuació-assaig amb castells de sis, sense proves pel futur tres de set. L’anècdota la posa que estrenem un castell aquesta temporada: el dos de sis, i ens inventem el pilar de quatre caminant amb motxila (o a l’estil koala) per problemes amb al cablejat d’entrada a la plaça de l’ajuntament. A destacar, la gran exhibició grallera durant la cercavila (se’ls noten els assajos fins a les tantes) i que aquesta mateixa cercavila no es deixi ni un sol carrer del poble, quin fart de pujar i baixar!
Passem a diumenge, Santes+Castellvell. Santes caloroses, amb llenya de la que fa angúnia i on, els únics que surten contents de plaça són els veïns de can pelacanyes (collons quin cinc que tenen). Èxit de convocatòria de la onada taronja amb més de vint samarretes “please don’t clap” a plaça. Ja a la tarda, Castellvell, actuació amb ambulància però menys assistència de camises, tan sols lliguem el tres i fem proves de sis netes. L’actuació no passarà a la història, però s’estrena força gent a plaça i és un primer pas per aconseguir una actuació regular al costat de casa.
Després d’un dimarts fluixet, fluixet i d’un dimecres força més animat arribem a divendres. Assistència respectable de gent, en part potser deguda a haver venut que el tres podia caure a Vilafranca. Assaig raonablement bo, on posem dosos tant al dos com al tres com al quatre (tots lligats) i es comença a perfilar l’hipotètic pilar de sis. Ens falta gent per poder lligar el quatre amb més garanties i no fer-ne la versió blandiblu, però l’assaig va prou bé. Al final, arenga del Rafa on es confirma el que ja es temia, al tres encara li falta una mica més per portar-lo a plaça amb la seguretat de descarregar-lo.
I arribem a avui. Bona assistència de camises a Vilafranca (cent trenta-cent quaranta pel cap baix). S’olora el quatre de vuit i la gent ha fet impossibles per ser-hi. Sense anar més lluny l’Adrià aconsegueix entrar més tard a la feina, al maresme, i fer que la Nana el porti just acabar l’actuació. En contrast els Xicots sorprenen per les poques camises que porten a plaça, menys que les nostres. Després d’una cercavila encetem la primera ronda amb dos cincs de set, ells amb pinya justa en la línia que vam veure quan vam coincidir a principis de temporada a Lleida (hi havia almenys un primer lateral i un segones amb camisa avellana). Segona ronda: Xicots lliga la pinya per fer el tres de vuit, castell ben quadrat però que personalment no veia per descarregar-lo. Lent d’execució, l’enxaneta a més dubta força abans de començar la pujada i malgrat això no es tira avall. Hòstia.
I després la GRAN SORPRESA: On és l’ambulància? No hi ha ambulància! Els amfitrions han fet la cafrada de tirar un castell límit sense ambulància a plaça! Surrealista! Arriba una ambulància d’emergència i s’emporta un o dos contusionats. I tornem a estar sense ambulància. Indiganció, frustació i ràbia: ens quedem sense castells de vuit fins al setembre.
Serà llavors, durant el setembre i l’octubre, intenssíssims a nivell d’actuacions, que ens tocarà treure tota la ràbia. Xiquets, no ens desesperem, tenim la clàssica de vuit a tocar dels dits! Encara que ens haguem d’esperar un mes i escaig.
Dins de Notícies | 3 comentaris »

