Passejades i excursions d’en Vicenç

Verdú: 8,30 hores, la Venox ja està en marxa, em dirigeixo cap a Tàrrega, com quasi cada Diumenge, per comprar el diari, a continuació agafo direcció Vilanova de Meià, on es celebra la Fira de la Perdiu.

Afortunadament han arreglat la carretera; fa tres anys era intransitable. Al fons veig el Montsec de Rubies (Rubies es per la zona),…

… ja estic arribant a Vilanova. Aquesta població està encimbellada a 633 m.

El nucli urbà era fortificat i s’accedia per un únic portal. Els carrers son estrets i costeruts i van fins a la plaça de l’Ereta, on hi ha l’església parroquial de Sant Salvador.

A la tardor es celebra la Fira de la Perdiu; es tracta d’una antiga tradició, que consisteix en que tots els pagesos de Vilanova i altres indrets, que es dedica’n a la cria de la perdiu, especialment la vermella, que son comprades per els caçadors, per a la repoblació de les zones de caça, juntament amb els criadors de conills, ànecs, pollastres, faisans, galls d’indi, i també participa’n amb articles comestibles, roba… en definitiva un gran mercat.

Aparcada la moto, començo la visita; veig que hi ha bastant ambient.

Trobo aquest grup, animant als visitants, i penso que ho fan molt be.

Em diuen que des de que es va començar a fer la Fira, moltes cases particulars es dediquen a fer esmorzars. Veig aquestes botifarres i ja m’ha entrat gana.

Estic a la part on exposen el bestiar, Hi ha galls d’indi, pollastres, ànecs, conills, hi han bastants expositors, però per lo que veig estan els animals de mala manera,…

…aquesta es la artista principal, La Perdiu, aquestes en planta baixa,…

…aquestes altres amb apartaments de tres plantes, quasi tots els animals estan posats dintre de gàbies molt velles, es molt diferent de quan vaig vindre fa tres anys.

Aquesta o aquest li diuen Sedosa,…

…aquest sector ja està a tope; marxo a on hi han les parades de productes artesans,…

…n’hi han de mel, torrons, embotits,…

…formatges, mes mel. Per el vessant del Montsec, hi han molts ruscos els quals produeixen gran quantitat de mel.

Veig molts Rovellons, i penso que deuen ser xinesos , perquè no ha plogut ni una gota, i la setmana passada els pocs que vaig veure crec que eren de guix,…

…una altra vegada em trobo el grup d’animació: estan molt animats; em diuen que es un grup de teatre anomenat Cremallera,…

…veig moltes parades de botifarres; abans quan he arribat, he menjat un tros, i era molt bona; com ja me’n aniré, m’han compro un parell per casa. Vaig a prendrem un tallat i a continuació agafo la meva Venox i cap a Verdú.

Sortida: 8,30 hores

Itinerari: Verdú – Artesa de Segre – Vilanova de Meiá

Recorregut: 102 Km.

El Diumenge 26 d’Agost, agafo la Venox, (que ja l’había preparat) hi ha les 9 hores sortida de Verdú direcció Tàrrega, compro el diari com cada día, i continuo cap a Artesa de Segre.

Son tres cuarts de deu, quan arribo a la Fira i encara hi ha poca gent,…

… (que es el que m’agrada a mi: passejar tranquilament).

Vaig fen el tomb per la fira, xafardejant les paradetes.

Hi había una mostra força interessant i variada.

Em va cridar l’atenció una noia teixin amb un teler manual.

També hi habia una considerable representació de puntaires, de tot Catalunya i Aragó.

Entre elles no hi faltaba la delegació del poble de Verdú.

Acabada la visita a la fira, pujo a la meva montura, que va de marevella, i poso direcció a Montsonis,…

… desprès de sortir de tot l’enrenou de gent i cotxes, (perque ja estaba a aquestes hores de gom a gom), mes tranquil, a la poca estona beig el poble.

Pujant cap al castell beig que totes les cases son de pedra.

Montsonis, en principi va ser un lloc fronterer militar, que depenia de Arnau Mir de T0st.

Al costat del castell hi ha l’església de Santa Maria, desprès de fer la visita pertinent,…

… baig a fer un veure a “La Botiga de Montsonis”, un lloc precios i acullidor, en un antic seller, excavat a la roca. Pasada una estoneta, agafo la meva montura i marxo cap a Verdú,…

… passant per devant de les antigues ruines medievals de Montsonis.

Sortida: 9 hores

Itinerari: Verdú - Tàrrega - Agramunt - Artesa de Segre - Montsonis - Foradada - Balaguer - Tàrrega - Verdú.

Recorregut: 108 Kms.

Sortida de Verdú, a les 9 hores, com sempre la moto ja estava a punt, i començo la excursió, amb la Venox.

Vaig cap a Tàrrega, paro a comprar el diari i segueixo direcció Balaguer.

Abans de travessar el riu veig el Monestir de Sant Doménech, convent dominíc del segle XIV - XV.

La ciutat es troba a la vall del riu Segre, que pasa per la població.

Encimbellats dalt de dos turons elevats de la ciutat hi ha el Santuari del Sant Crist, que es va començar a construir l’any 1105, (una llegenda, De Gafarmagala a Balaguer, ens parla del Sant Crist)…

…i la església de Santa Maria, coneguda també com Lo Campanar.

Balaguer era una vila closa, tenia varies portes d’entrada,…

…amb els seus carrers estrets,…

…i costeruts.

Pasant per el carrer del Miracle, veig l’església del mateix nom, que surt a una de las plaçes que té Balaguer,…

El Mercadal, la plaça porticada, mes gran de Catalunya, on cada Dissabte fan mercat,…

…podem trobar, casi de tot, com podeu veure,…

…amb aquesta botiga mòvil (es l’única), herves per curar tots els mals, Jalea Real fresca, i lo que fagi falta.

Desprès de la passejada, faig un descans, i un un refresc aquí a la plaça.

Sortida: 9 hores

Itinerari: Verdú - Tàrrega - Balaguer - Tàrrega - Verdú

Recorregut: 80 Kms.

En el año 948, el nieto de Guifré el Pelós Borrell II, conde d’Urgell, Girona y Osona, conquistó Ponts y cuando dió, entre el año 950 y el 993, su castillo a Arnau Mir de Cervera para que lo defendiera y siguiera avanzando hacia Artesa de Segre, en el limite por el Oeste con la tierra musulmana había una gran piedra agujereada (Foradada).

Derrotados los moros, Arnau Mir fundó en el lugar anteriormente mencionado, el castillo de Foradada, dando origen a la villa del mismo nombre.

Salimos de Tárrega a las 9 de la mañana dirección Agramunt, Artesa de Segre, dirección Lleida y Foradada.

Recorrido ida y vuelta: 72Km.

El pueblo, que agrupa toda la población del municipio, se encuentra a la derecha del río Segre, escalonado en una colina, con sus calles empinadas y pintorescas, coronado por las ruinas de un castillo de origen árabe.

El municipio, debido a unos descubrimientos arqueológicos, nos demuestra que está poblado desde el paleolítico.

Salimos de Tárrega a las 9 de la mañana, pasando por Artesa de Segre, Baldomà y Alòs de Balaguer.

Volvimos por Rubió, Foradada, Cubells, La Sentiu, Agramunt y Tàrrega. El recorrido total fué de 96 Km.

Su origen data del 1378. Es un pueblo fortificado al pié de una pequeña colina; en la cima hay la iglesia de San Salvador, dónde se venera la  Mare de Déu de Meià, la del Roser y una notable talla de madera del Santo Cristo.

Cogiendo la carretera que nos lleva al Hostal del Roig i a Llimiana, a unos 6 km., encontramos un desvio que nos conduce al Santuario del Puig, lugar original de la Verge de Meià.

Salimos de Tàrrega a las 9 de la mañana dirección Agramunt, Artesa de Segre, el Pont de Alentorn, Alentorn y Vilanova de Meià.

Total ida y vuelta: 114Km.