Molta feina. Poc temps per fer el que vull. Problemes, res de l’altre món. Estrès.

Res millor que música per recarregar les esgotades piles.

“Hueles eso? ¿Lo hueles muchacho? Es napalm. Nada en el mundo huele así. ¡Qué delicia oler napalm por la mañana!. Un día bombardeamos una colina y cuando todo acabó, subí. No encontramos un solo cadáver de esos chinos de mierda. ¡Qué pestazo a gasolina quemada! Aquella colina olía a… victoria” - Coronel Kilgore (Robert Duvall)

“Debemos matarlos, debemos incinerarlos, cerdo tras cerdo, vaca tras vaca, aldea tras aldea, ejército tras ejército, y me llaman asesino, ¿cómo hay que llamarlo, cuando los asesinos acusan a los asesinos? Mienten, mienten y tenemos que ser misericordiosos con los que mienten. A esos peces gordos, les odio, ¡cómo les odio!”- Coronel Kurtz (Marlon Brando)

Memorable és l’escena dels helicòpters del Novè batalló de Cavalleria Aerotransportada bombardejant el poblat vietnamita, amb la música de fons “La Cavalcada de les Walkirias” de Wagner

El meu personatge preferit Robert Duvall impressionant en el paper de l’esbojarrat Coronel Kilgore amb la seva fixació per fer surf en plena batalla i col·locar-se amb els vapors del napalm.

-

Res a veure amb les visions romàntiques de pel·lícules bèl·liques de hollywood que desprenen tuf de patriotisme barat, tipus Top Gun.

Hi ha sintonies de sèries o programes de televisió que et queden gravades a la memòria. Aquest és el cas de Hawaii 5.0

No recordo gaire cosa de la sèrie, tan sols els personatges principals.
Jack Lord interpretava al cap d’una unitat d’elit de la policia hawaiana que al costat dels seus companys lluitava contra el crim.

Hawaii 5-0 va començar a emetre’s a Espanya a principis dels 70. Actualment és possible que es faci una pel·lícula basada en aquesta sèrie, desgraciadament els rumors apunten al “tros de suro” Ben Affleck com a protagonista.

Al Jarreau cantant nord-americà de jazz. Guanyador de diversos Grammys al millor cantant vocal de jazz, la seva veu es va fer molt coneguda a l’interpretar el tema central de la sèrie de televisió dels 80 Luz de luna.

La serie de tv Luz de luna (1985-1989) va tenir un gran èxit gràcies a un guió enginyós i a la química especial que desprenia la seva parella de protagonistes: Cybill Shepherd i un jove Bruce Willis. Episodis amb una mezcla d’intriga, humor i més que bon rotllo entre els seus dos protagonistes.

Hi ha pocs actors que gracies a series de tv es facin famosos. Aquest és el cas del Bruce Willis, un dels meus actors favorits, incommensurable a la saga Die Hard. En el seu moment aquesta pel·lícula va tenir el record de morts per fotograma… violència com a entreteniment en estat pur, allò que diuen “muere hasta el apuntador”.
Per cert els dos únics grans premis que en Bruce a guanyat en la seva carrera, sense contar estar casat amb la Demi Moore, va ser un Globo de Oro al millor actor a la sèrie Luz de luna i un altre al millor actor de repartiment per In Country… una injustícia!!

L’altre dia a 105tv vaig veure un videoclip d’un gran tema de Bon Jovi, que havia oblidat, Have a nice day del 2005. Llàstima que el so de 105tv no acaba de estar al nivell dels altres canals.
Malgrat això segueixo dient que la TDT no val res, en posat més pa que formatge.

James Joseph Croce cantant compositor i guitarrista americà de la dècada dels 70.

Vídeo d’un directe de Jim Croce amb la cançó Bad bad Leroy Brown

Aerosmith és una llegendària banda de Rock formada a principis de la dècada dels anys 70 en els Estats Units.

La filla del cantant del grup és la protagonista d’Armageddon, Liv Tyler. Però quin tros de dona! i això que el pare és més lleig que un pecat. Visca la mare que la va parir!

La pel·lícula és força entretinguda, llàstima que hi surt en Ben Affleck que com actor és com un tros de suro. Amb una banda sonora impressionant en la que destaca aquest tema:

Un mem de música i estats d’ànim, directa de l’ Aniol

Una cançó que em posa romàntic: Kylie Minogue i Jason Donovan

Una cançó que em posa “catxondo”: Shania Twain

Una cançó que em posa alegre i no puc evitar de cantar i ballar: Bomfunk- Turn It Up

Una cançó que em posa melancòlic: Sau

Una cançó que no m’avergonyeixo de que m’agradi: Luis Miguel

Una cançó per arrassar: 2 Unlimited- No limits

Nominats:

Col·lecció de moments
Entre somnis i realitats
No em diguis que és un somni
i tothom que gaudeixi amb la música

L’arbre desvetlla sons i el vent escriu
ratlles de llum damunt la pell de l’aigua.
Tot és misteri i claredat extrema.

Torna Nadal i torna la pregunta.

¿Proclamarem la pau amb les paraules
mentre amb el gest afavorim la guerra?

Torna Nadal-Miquel Martí i Pol

Aquest cop si posaré una nadala clàssica, de les de tota la vida.

Arriba el Nadal… i amb el Nadal les inevitables nadales.
En aquest bloc no penso posar-ne cap de convencional…