A la meva empresa tenen el bon costum de pagar beneficis, un mínim d’una paga completa i un màxim de dues. No cal dir que aquest any ha estat el mínim. Em superat els nivells màxims de producció i vendes però en canvi el benefici a Europa ha estat discret. A nivell mundial, EEUU i Xina, rècord de beneficis. Com sempre tot molt sospitós.

Estic pensant en anar tirant de la rifeta, sense esforç, ja que guanyo just per fer bullir l’olla. Faré el joc fugint d’estudi sempre que no es noti massa amb l’únic objectiu de no fer ni brot. Penso aquest any doctorar-me en saber-la llarga seguint la veta als caps i no suar la cansalada. I sobretot sempre que pugui fer petar la xerrada dient fàstics de l’empresa, inflant el cap als meus estimats companys de feina.
En definitiva em posaré al nivell laboral del meu departament.

Déu va crear l’univers en sis dies. La vida humana el sisè dia, dissabte. El setè deu va descansar.
Però que es pensen aquests, que som babaus?. Qui amb dos dits de front es pot creure que Déu descansar desprès d’esgarrar un univers sencer creant l’home?. De descansar res, va passar tot el maleit diumenge amb remordiments.

Sigmund Freud (6 de maig de 1856 - 23 de setembre de 1939) fou un neuròleg austríac creador del psicoanàlisi.
Actualment les seves idees són discutides i criticades per alguns professionals de la psicologia i la medicina. No admeten gaires critiques aquestes frases seves:

“La civilització està permanentment amenaçada per la desintegració a causa de l’hostilitat primària de l’home.”

“Quin gran progrés em assolit! A l’Edat Mitjana, m’haguessin cremat. Ara només cal cremar els meus llibres.”

“El primer humà que va insultar al seu enemic en comptes de llençar-li una pedra va ser el fundador de la civilització.”

“La més clara prova que existeix vida intel·ligent en altres planetes és que encara no han vingut a visitar-nos.”

Avui no tocava post, però a la web de El Periódico he llegit això:

• Aznar diu que la situació a l’Iraq és “molt positiva“. L’exdirigent afirma a la BBC que tornaria a participar en la invasió. Explica que va tenir una relació personal “molt forta” amb Bush i Blair.

Admeto que me quedat de pedra, astorat, ja no ser que pensar d’aquest impresentable. Encara te la poca vergonya de dir tot això i a més a més a la BBC… fent país com sempre.
Quina desgracia tenir un expresident amb aquest afany de protagonisme… un bocamoll. No li arriba ni a la sola de la sabata al Felipe Gonzalez, que després del caos i la corrupció del seu govern va saber retirar-se amb dignitat i silenci.

Per cert relació personal molt forta amb el Bush i Blair em sona a pel·lícula porno de gran pressupost.

Al Jarreau cantant nord-americà de jazz. Guanyador de diversos Grammys al millor cantant vocal de jazz, la seva veu es va fer molt coneguda a l’interpretar el tema central de la sèrie de televisió dels 80 Luz de luna.

La serie de tv Luz de luna (1985-1989) va tenir un gran èxit gràcies a un guió enginyós i a la química especial que desprenia la seva parella de protagonistes: Cybill Shepherd i un jove Bruce Willis. Episodis amb una mezcla d’intriga, humor i més que bon rotllo entre els seus dos protagonistes.

Hi ha pocs actors que gracies a series de tv es facin famosos. Aquest és el cas del Bruce Willis, un dels meus actors favorits, incommensurable a la saga Die Hard. En el seu moment aquesta pel·lícula va tenir el record de morts per fotograma… violència com a entreteniment en estat pur, allò que diuen “muere hasta el apuntador”.
Per cert els dos únics grans premis que en Bruce a guanyat en la seva carrera, sense contar estar casat amb la Demi Moore, va ser un Globo de Oro al millor actor a la sèrie Luz de luna i un altre al millor actor de repartiment per In Country… una injustícia!!

Com deia Karl Marx “la religió és l’opi del poble”, actualitzant-la als temps moderns podríem dir que la televisió és l’opi del poble. Jo tracto de desintoxicar-me però és difícil. He fet una llista de suposadament grans espectacles televisius que penso ignorar en els pròxims mesos.

1. Eurovision, millor dit Frikivision, a més de ranci ara friki…. spain cero points!
2. La final de la Champions a Moscou, em fara molta ràbia veure que cap dels dos finalistes és el Barça. Si per un miracle arriba el Barça a jugar-la i guanyar-la estic disposat a fer un post lloant la bleda bullida d’entrenador que tenim.
3. La gala de català de l’any. Aquest any la collita de finalistes és molt pobre, futbolistes, malalts i una cuinera.

Conclusió em fa ràbia el Chiki-chiki, el teva meva del Rikjard&boys i els sms del Cuní.

La gran pregunta a casa nostra d’aquestes eleccions és a on a anat a parar el vot del català emprenyat. A ERC i IC no. Potser a CIU o al PSOE català?
La resposta sembla clara. Si no hi ha una alternativa clara a la política actual no existeix el vot de càstig. El català emprenyat si ha votat a tornat a casa encara més enfadat.

Per cert els partits cobren 0,79 euros per cada vot per al Congrés. El que els donarem entre congres i senat: més de 44 milions d’euros.

L’arquebisbe de Madrid, fa poc escollit president de la Conferencia Episcopal, Rouco Varela va animar als joves que es casin i tinguin fills per evitar així la crisi demogràfica.- 20 minutos

Els arquebisbats de Madrid i de Burgos han invertit fons en el laboratori farmacèutic Pfizer, multinacional que fabrica Viagra i anticonceptius. La inversió en aquests laboratoris, uns 80.000 euros l’any, forma part d’un ampli paquet borsari de l’església en capital risc.
Els bisbes han perdut des del mes d’agost un 20% del que van invertir a causa de la crisi als EEUU. També van posar diners en companyies de licors i en fons opacs.

Es necessari posar-se fins al cul de viagra amb alcohol i cardar com un boig per ser un bon catòlic espanyol?

Debat
1 Discussió d’una qüestió entre dues o més persones de posicions contraposades, les quals es troben subjectes a regles d’intervenció i d’exposició de llurs arguments, sota la supervisió d’un conductor.

Bipolarització
Tendència a agrupar-se, especialment les forces polítiques, únicament en dos grans partits polítics o en dos grups d’opinió.

Entabanar
potser de taba ‘conversa llarga; mentida’
1 Omplir el cap a algú amb promeses, esperances, etc, enganyoses per induir-lo a fer alguna cosa.

Monòleg
Obra dramàtica basada en un sol actor que interpreta un personatge.

Fer petar la xerrada
Conversar; enraonar una estona de coses de poca importància.

Quedar tot en fum de botges
Esvanir-se i quedar reduïda a no-res una cosa que tenia molta aparença.