El turisme suposa el 12% del producte interior brut, és un dels pilars bàsics de l’economia espanyola.
Cada vegada és major el nombre de persones que viuen en el litoral durant tot l’any. A la majoria de la gent li agrada la platja. Les dades de densitat de població ho confirmen: Espanya té una densitat mitja de població de 77 hab/km2, enfront d’una densitat mitja en els municipis costaners de 350 hab./km2, és a dir, 5 vegades superior. Aquesta xifra pot arribar a ser 12 vegades major durant la temporada turística.

El model turístic impulsat per tots els governs de “sol i platja” comporta la destrucció del litoral. Nous ports esportius, nous camps de golf al costat de la platja, noves construccions d’hotels i segones residencies a primera línea de mar. Tot plegat requereix ingents quantitats d’aigua. Els plans urbanístics dels ajuntaments animen l’especulació urbanística.

Un cas concret d’aquest model turístic és l’augment de les embarcacions nàutiques, la dèria per tenir una llanxa o si pot ser millor un gran vaixell.
Espanya disposava el 2005 de 321 ports esportius, amb capacitat per a 106.795, un nombre elevat però insuficient per la demanda del sector. Totes les comunitats autonòmiques volen més ports esportius.
Segons un estudi de Turespaña l’activitat nàutica del turisme estranger genera tan sols un 2% dels ingressos totals derivats del turisme. Es superada àmpliament per altres activitats com el submarinisme o les embarcacions de trànsit.
A Catalunya el 2007 s’ha aprovat un pla de ports esportius amb planificació de creixement fins el 2015, en el qual es preveu la construcció d’un nou port esportiu per a 900 embarcacions a Salou i l’ampliació de gairebé tots els ports ja existents, amb una previsió total de 6 mil amarratges nous.

Les institucions fomenten moltes campanyes per reciclar, per estalviar aigua, etc.. però per altra banda no fan res per evitar l’especulació urbanística de la costa. Potser els nostres polítics pensen que el nostre país és la terra de Xauxa?. En el futur els nostres fills ja es queixaran amargament de la destrossa feta.