El canvi climàtic és la principal amenaça mediambiental a la qual s’enfronta la humanitat- Greenpeace

Campanya
Sèrie d’operacions que poden ésser considerades com un conjunt estratègic i que són explicitades en el pla de campanya o pla d’operacions.
Sèrie d’actuacions per tal d’aconseguir un fi científic, comercial, polític, etc.

Demagògia
Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats cap a l’acceptació de programes d’acció impracticables i fal·laciosos.

Plutocràcia
1 Forma de govern en què el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat per raó del seu poder econòmic.
2 Conjunt dels rics que tenen poder o influència a causa de llur riquesa.

Llei de l’embut
Normes, obligacions, etc., que els qui tenen alguna mena de poder imposen arbitràriament i fan complir als seus subordinats, als pobres, als mancats d’influència, etc., però no pas a ells mateixos.

Desobediència civil
Mètode no violent d’oposició al sistema establert consistent a negar-se a participar en certs aspectes de la vida pública (no utilitzar els transports públics, negar-se a abandonar un edifici, no adquirir certs productes, vaga de la fam, etc.).

El turisme suposa el 12% del producte interior brut, és un dels pilars bàsics de l’economia espanyola.
Cada vegada és major el nombre de persones que viuen en el litoral durant tot l’any. A la majoria de la gent li agrada la platja. Les dades de densitat de població ho confirmen: Espanya té una densitat mitja de població de 77 hab/km2, enfront d’una densitat mitja en els municipis costaners de 350 hab./km2, és a dir, 5 vegades superior. Aquesta xifra pot arribar a ser 12 vegades major durant la temporada turística.

El model turístic impulsat per tots els governs de “sol i platja” comporta la destrucció del litoral. Nous ports esportius, nous camps de golf al costat de la platja, noves construccions d’hotels i segones residencies a primera línea de mar. Tot plegat requereix ingents quantitats d’aigua. Els plans urbanístics dels ajuntaments animen l’especulació urbanística.

Un cas concret d’aquest model turístic és l’augment de les embarcacions nàutiques, la dèria per tenir una llanxa o si pot ser millor un gran vaixell.
Espanya disposava el 2005 de 321 ports esportius, amb capacitat per a 106.795, un nombre elevat però insuficient per la demanda del sector. Totes les comunitats autonòmiques volen més ports esportius.
Segons un estudi de Turespaña l’activitat nàutica del turisme estranger genera tan sols un 2% dels ingressos totals derivats del turisme. Es superada àmpliament per altres activitats com el submarinisme o les embarcacions de trànsit.
A Catalunya el 2007 s’ha aprovat un pla de ports esportius amb planificació de creixement fins el 2015, en el qual es preveu la construcció d’un nou port esportiu per a 900 embarcacions a Salou i l’ampliació de gairebé tots els ports ja existents, amb una previsió total de 6 mil amarratges nous.

Les institucions fomenten moltes campanyes per reciclar, per estalviar aigua, etc.. però per altra banda no fan res per evitar l’especulació urbanística de la costa. Potser els nostres polítics pensen que el nostre país és la terra de Xauxa?. En el futur els nostres fills ja es queixaran amargament de la destrossa feta.

Ronald Wilson Reagan (1911 - 2004), actor, polític i president dels Estats Units d’Amèrica.

“Compatriotes americans, m’alegra dir que avui he signat una llei que il·legalitzarà a Rússia per sempre.. Comencem a bombardejar en cinc minuts“. - Provant un micròfon les seves paraules van ser radiades en directe, el 11 d’agost de 1984.
“Una recessió és quan el teu veí perd la feina. Una depressió és quan tu perds la teva. I recuperació és quan Jimmy Carter perd la seva.” -Campanya electoral de 1980 contra el llavors president Carter.
“La política és la segona professió més antiga de la història. A vegades crec que se sembla molt a la primera.“
“Alguns diuen que el treball dur no ha matat a ningú, però jo em dic per que arriscar-se?”

Aerosmith és una llegendària banda de Rock formada a principis de la dècada dels anys 70 en els Estats Units.

La filla del cantant del grup és la protagonista d’Armageddon, Liv Tyler. Però quin tros de dona! i això que el pare és més lleig que un pecat. Visca la mare que la va parir!

La pel·lícula és força entretinguda, llàstima que hi surt en Ben Affleck que com actor és com un tros de suro. Amb una banda sonora impressionant en la que destaca aquest tema:

El rebuig obliga el COE a retirar la lletra de l’himne
“Es tracta de buscar una solució, no de crear problemes”, diu Plácido Domingo

Alejandro Blanco, president del COE “tenint en compte que tan sols ha generat controvèrsia i en molts casos rebuig” “No compleix dos requisits indispensables: que uneixi i que tingui consens”

L’autor de la lletra, Paulino Cubero “el 7 de febrer estaré a la cua de l’INEM i espero veure apuntant-se als grans compositors als quals he guanyat. Aquestes grans eminències de la ploma, de la paraula gloriosa, però buida “

Jo penso que la lletra no és tan dolenta, el problema està en el propi himne que és musicalment horrorós. Un himne que originalment va ser creat sense lletra i que ara uns patriotes de dreta volen poder cantar. Conclusió Spain is diferent fins i tot en himnes.

Enquesta: Que sents en veure aquesta imatge?

Es l’única manera que he trobat de fer una enquesta a Bloctum… votar és fàcil i ràpid, no cal registrar-se.

Titulars diaris online:
Aznar crida a defensar el castellà davant la “coacció” de la Generalitat.- El Periodico
José María Aznar crida a defensar el castellà al País Basc i Catalunya- Avui i La Vanguardia
Aznar llama a combatir la política lingüística de Cataluña- El Pais
Aznar defiende en Cataluña el castellano- El Mundo
Aznar atia la irresponsable guerra lingüística del PP amb falsedats sobre el català- Vilaweb

L’expresident del Govern José María Aznar va manifestar en la presentació del llibre ¿Libertad o coacción? Políticas lingüísticas y nacionalismos en España: “Les polítiques lingüístiques promogudes pels nacionalismes plantegen un greu problema de llibertat, accentuen el seu pes com a instruments de coacció.” ; “No és possible assumir nous passos endavant en contra de la nostra llengua comuna, la de tots, com les que es proposen al País Basc i Catalunya” ; “la població castellanoparlant no gaudeix de cap dret que l’empari en l’ús de l’espanyol” i que el tripartit “reserva aquest dret únicament per als catalanoparlants“.

Una imatge que val més que mil paraules

L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va replicar que “Aznar menteix per captar vots d’origen no català” i “per crear mala maror contra Catalunya“
El conseller i secretari general d’ERC Joan Puigcercós: “són uns fracassats perquè no han pogut fer desaparèixer el català de Catalunya” i “mentre hi hagi un bri de sentiment democràtic i un bri de sentiment català, defensarem la nostra llengua perquè vagi endavant.”

Es nota que estem en precampanya electoral i l’aparell propagandístic del PP intensifica el seu discurs antinacionalista, amb un clar objectiu, guanyar les properes eleccions generals. Molt poc els importa les conseqüències que la seva estratègia provoqui: crispació i enfrontament en la seva estimada Pàtria. Com diu l’acudit España muchas, pequeñas y cabreadas.

Els DVDs de Barri Sèsam han estat qualificats en els EUA amb la categoria de només per a adults.
Los teleñecos font d’entreteniment i educació, qui no va aprendre amb Coco el que era “arriba y abajo” o “cerca y lejos”, son ara poc o gens apropiats per a la infància.
Que una nena es faci amiga d’un desconegut que la convida a casa seva a menjar llet amb galetes o que Epi li demani a Blas que li passi el sabó mentre està a la dutxa son considerades escenes perilloses per l’educació dels nens a EEUU.
La censura arriba a extrems ridículs quan en la versió moderna Triqui devora pastanagues i no galetes a causa dels problemes d’obesitat infantil.

Tot això em fa pensar que hagués passat a Espanya de seguir en el poder Aznar i la seva moral patriòtica espanyola made in FAES. Haguessin censurat Les tres bessones o Els pallassos de la tele?.

Que pensarà el puritanisme políticament correcte dels Bush&cia dels següents personatges.

El segon mem de la setmana m’arriba del Diari de la Eva, respostes ràpides sense pensar-les massa.
1 - Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:
“uns quants mesos que estaven seguint el científic.”
2 - Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?
el telèfon
3 - Què ha estat l’últim que has mirat per la televisió?
El Sevilla-Barça de copa del rei.
4 - Sense mirar, quina hora és?
0:01
5 - Ara mira, quina hora és?
0:05
6 - Deixant a un costat l’ordinador, què escoltes?
res de res
7 - Quant de temps vas estar fora el dia que vas estar més temps al carrer?
je ne comprends pas
8 - Abans d’estar escrivint al blog, que estaves fent?
Davant la tele veient com el Barça empatava amb el Sevilla
9 - Què portes posat ara mateix?
Pantalons i camisa
10 - Vas somiar ahir?
Sí, però no me’n recordo, com sempre.
11 - Quant de temps vas estar rient l’últim cop que vas riure?
Molt poc
12 - Què hi ha a les parets de l’habitació on estàs?
Un parell de quadres
13 - Has vist alguna cosa estranya últimament?
Coses no però gent estranya a cabassos.
14 - Quina és la última pel·lícula que has vist?
12 monos
15 - Si et fessis multimilionari de la nit al dia..què compraries?
Una illa tropical deserta.
16 - Alguna cosa sobre tu:
Si puc no faig mai una cosa avui si la puc fer demà.
17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?
Acabaria amb la fam
18 - T’agrada ballar?
No, gens!
19 - Què en penses d’en George Bush?
Es un puto tarat de merda.
20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?
Anna
21 - Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries?
Roger
22 - T’agradaria viure a l’estranger?
No
23 - Què t’agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?
Qualsevol cosa menys “passsssssaaaa cap a baix!!!!!”
24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test:
Sota un Cel tan Blau
Sol Solet
El blog d’en Jordi i la Marta
Queralbs
Buscant Wally