Un papa ha de ser una persona bondadosa, santa, pietosa, bona persona. Jo no dic que el que tenim ara no sigui això i encara més, però en un món dominat per l’estètica, el nostre Papa és lleig i fa por de veure.
El Benet vintinoseque, té cara de malalt, obsés i perillós. Té cara d’haver incomplert tots els manaments, sobretot el “No desitjaràs la dona i els béns… “, segur que de petit mirava sota les faldilles de les nenes. Posem el cas, molt difícil per la quantitat d’escoltes, que li fots una hòstia segur que no para l’altre galta sinó que es rebota i et fot un parell de mastegots.
Diuen que per un catòlic que el Papa et confessi és un gran honor, dons jo no estic disposat a quedar-me tot sol amb ell dins un confessionari petit i fosc, no vull tenir malsons a les nits.
Hagués pogut fer un post parlant del mal que ha fet i està fent la religió al món, i el catolicisme en particular. Del endarreriment que porta sempre respecta la societat, d’aquí dos o tres dècades segur que Roma permetrà el us dels preservatius, com sempre tard. Podria fer critica del odi visceral que té la Santa Església catòlica per els homosexuals, quin perill deuen amagar que no coneixem els simples mortals. També hagués pogut parlar del tracte diferent que reben els rics de la resta de creients, les famoses anulacions matrimonials, el matrimoni és sagrat i per sempre per als pobres. O esmentar el vergonyós i inadmissible intent d’amagar el tema, i no fer res durant anys, dels sacerdots pedòfils als Estats Units. Però he preferit fotrem amb l’aspecte, millor dit la cara, del nostre estimat Sant Pontífex.