lo buss

11 de September del 2007

És difícil descriure que és “lo buss”, i encara més qui està i qui hi són.

Millor visiteu :http://lobuss62.iespana.es/

SALUT !!!

Monk

30 de August del 2007

Fa temps vaig escriure un article de MAGNUM P.I. que el podeu trobar http://misfavorits.iespana.es/magnum_cat.htm.Ara estic enganxat amb la sèrie “Monk”.Abans era agent de policia a San Francisco, però deixa la feina després de la tràgica mort de la seva dona.El seu principal hobby es dedicar el temps lliure en trobar a les persones que van posar un cotxe bomba matant a la seva dona, i la major virtut, la seva precisió. 

Llavors passa tres anys i mig amb depressió i sense sortir de casa. En conseqüència, i amb el merder psicològic que te, es converteix en un maniàtic compulsiu. Te tota mena de por irracional a gairebé tot: pols, vèrtig, microbis, munió de gent, la col·locació dels seus mobles a casa seva; en definitiva un obsessionat amb l’ordre i la neteja.Avui veig un capítol, i ell que neteja el teclat de l’ordinador del forense, i a la pantalla surt el típic Delete, i netejant és carrega tots els expedients de fa 10 anys. 

Tot i així contracta a una infermera, que a la vegada l’ajudarà a resoldre certs casos com a detectiu privat, i tanmateix  posarà els seus coneixements a qualsevol consulta que li faci el seu antic cap, el capità Leland Stottlemeyer. 

Durant tres anys consecutius, en Tony Shalhoub, l’Adran Monk a la sèrie, ha aconseguit premis tan importants com el Globus d’Or i l’Emmy com a millor actor de comèdia. Intèrprets principals:Tony Shalhoub –  Adrian Monk  Traylor Howard – Natalie Teeger  Ted Levine – Capità Stottlemeyer  Jason Gray-Stanford -Tinent Disher   

Els dijous a 8TV ho fan a les 22:00 h.

Perquè et parla un lloro ?

27 de August del 2007

Possiblement perquè te la llengua molt grossa. Si viu al bosc pot imitar fàcilment les veus d’altres animals. Però en definitiva no parla. Sab reproduïr paraules o entonacions, i aleshores els seus coneixements són limitats.

Els millors són els “burlones”, Calandria Real o Tenca, com és anomenada a l’oest del Chadileuvú.

Penso que demà serà un bon dia

27 de August del 2007

Darrerament els meus somnis són cada cop mes caótics, i a la vegada molt repetitius. El somni és repeteix moltes vegades, i quan em desperto se que he somniat allò però no recordo el què.

I m’aixeco, em miro a l’espill, i veig una cara. Pujo al balco i miro el cel, la gent que passa per sota casa, l’arbre aquell que està a punt de caure. Després investigo la nevera i en bec el primer got de llet del dia.

Torno al balcó, i miro el cel, el carrer, les plantes, i encenc la primera cigarreta. Veig que la casa es buida de gent i per tant, sol. Faig clik a la tele i torno a fer clik perquè no hi ha res que m’agradi. Ja he apagat la segona cigarreta. Tot ho tinc controlat i me’n torno al llit, perquè demà poder serà un dia millor que el que he vist fins ara.

Sabieu que Isaac en hebreu vol dir Riure ?

23 de August del 2007

Déu, Nostre Senyor, va crear el mon en 6 dies i després va descansar i no ho va fer eternament perquè ell en si ja és etern.Un dia va crear a l’home a imatge i semblança d’ell, i després va fer moltes mes coses de vegades impensables com el fet de que el Mar Roig s’obrís de bat a bat amb un cop de bastó.

El que vull comentar-vos és que un dia els hi va dir a l’Abraham i a la seva dona Sara que tindrien un fill a aquí li posarien el nom d’Isaac, d’origen hebreu que vol dir “Riure”.Tots dos es van posar a riure: “Jo que tinc cent anys i la meva dona noranta, ai Déu meu, que t’has begut l’enteniment ?”. Llavors Déu li va replicar: “La teva dona et donarà un fill i li has de posar el nom de Riure”.

Poder aquesta llosa va constatar que l’impossible en la humanitat es pot convertir en realitat davant de qualsevol incredulitat, i és que en front d’això existeix la felicitat..I durant anys, el nom Riure (en hebreu: Isaac o Isahac) va quedar com a testimoni d’una benedicció, com per exemple el de la parella de Sant Josep i la Mare de Déu i el seu fill Jesús, Nostre Senyor. I aquí entraré un altre dia perquè alló de Déu, el Fill i l’Esperit Sant, i què és digui Mare de Déu, i Sant Josep no sap d’on sonen les campanes, … ho comentaré un altre dia. Felicitats a tothom que es digui Isaac, Isahac o Riure. Tots plegats riurem amb ells.

La verdadera cara dels polítics votats pel poble

18 de August del 2007

A qui votar ???

Sempre he estat mirant debats i llegint diversos mitjans de premsa, escoltant el que la gent gran diu o el jovent. També observant la política que es fa a fora de l’Estat Espanyol i dels Països Catalans.

Vaig començar pegant cartells l’any “no se quan ni perquè” pel Partit Carlista, cobrant un sou de misèria i sense tenir dret a vot per no tenir la majoria d’edat.

I quan la te’ns, la teva mare ja te’l te preparat. Déu ni dó !!!

El canvies i votes a qui millor pot representar les teves ambicions i els teus projectes de futur. Aleshores veus que allò no és fa realitat tal com tu volies, i canvies o continues amb el mateix projecte, ja que en quatre anys no es podem fer les promeses fetes.

I hi tornes, tant les Estatals com les Autonòmiques com les Municipals, i veus que l’aigua no és clara.

En Xirinacs ho va tenir ben clar des d’un primer moment, i a la fi de la seva vida va dir:

“He viscut esclau setanta-cinc anys en Països Catalans ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia) des de fa segles. He viscut lluitant enfront aquesta esclavitud tots els anys de la meva vida adulta. Una Nació esclava, com individu esclau, és una vergonya de la humanitat i de l’univers.

Una Nació mai serà lliure si els seus fills no volen arriscar la seva vida per la seva llibertat i defensa. Amics, accepteu-me aqueta fi victoriosa de la meva disputa per contraposar la covardia dels nostres lluitadors (polítics) que defensen la veu del poble que els ha escollit.

A l’enterrament del Sr. Xirinacs va acudir un allau de polítics i segons la premsa cap del Partit Popular.

A mi, personalment, el PP. em mereix una desconfiança total, i no escric el que penso perquè a l’igual ve el FBI.

I els altres, igual, molt de politicam en portar flors l’onze de setembre a la tomba d’en tal, moltes abraçades al Mercat de Sant “qual” i a la fi, què ?

Ah !!!, m’oblidava del Partit dels Ciutadans.

Un partit fatxa a una Catalunya que la volem Lliure ja.

 

En cas d’un incendi a casa.

18 de August del 2007

El fum és habitualment el primer indici d’un possible foc, i un foc no controlat passa tot seguit a ser un incendi. Hi han certes normes per controlar-ho, però a la vegada conve remarcar que no és el mateix que el tinguis a casa teva, al pis de sobre o al de sota.

Si el te’ns a casa teva, estudia la gravetat sense correr cap perill i agafa l’extintor, o cobrin-lo amb una manta, una catifa mullada o amb aigua. Cal apagar l’interruptor general de l’electricitat i el del gas. Truqueu els bombers i a la policía urbana. Si el que es crema és un televisor o un ordinador, no hi tiris aigua a sobre encarà que la llum principal estigui apagada; sempre queda una carga elèctrica residual que pot comportar una explosió.No obris ni portes ni finestres, ja que l’aire podría multiplicar el foc. I si veus que el foc cada cop és més gran, tanca la porta i marxa ràpid sense agafar l’ascensor. Truca als veins des de l’entrada o conforme baixis les escales perquè marxin. Els bombers ja faran la seva feina.

Si en lloc de casa teva és al pis superior, marxa tan aviat puguis i mai per l’ascensor. Sempre per les escales, i un cop fora de perill mira que tota la teva familia i amics coneguts estiguin al teu costat, llavors sabràs si manca alguna persona per rescatar.

Si es produeix al pis de sota aquest pot ser la pitjor i la de tenir més victimes. Cal entendre que des de que hi ha foc a sota fins que te n’adones a passat un cert temps. Alhora cal no obrir la porta de cop; primer proveu lleugerament amb un dit que el pom de la porta no està molt calent, ni que tampoc entra fum per sota la porta. No cal dir que és impossible baixar per les escales per que el foc el te’ns allà, ni tampoc pujar ja que el fum i la calor t’endeixen a pujar.

El millor és quedar-te a casa, mullar tot el possible de ser cremat, dutxar-te vestit en aigua freda, anar de quatre grapes amb un mocador a la cara i mai pel mig de la casa per un possible ensorrament, sempre pels costats de les parets, i donar senyal el bobers que hi sou allí (amb un llaçol penjat de la finestra, per exemple) i esperar que us rescatin. 

I molt principal és saber que el fum ens adverteix de foc, no ens deixa veure el llum i a la vegada ens fa perdre la visió, però el seu principal perill és la toxicitat. La majoría de víctimes mortals en incendis sos a causa del fum i no pas del foc.

Article extret del llibre “Los Secretos de la Supervivencia Urbana” escrit per un bom molt amic i que, com jo, preten evitar accidents i recordar que s’ha de fer i que no.

Ets capaç de resoldre aquest misteri ?

15 de August del 2007

És una cosa que li va posar la mestra al meu fill i encara no he trobat sol.lució, i la mestra tampoc.

Hi han 5 propietaris de diverses regions i que viuen en un bloc ‘apartaments de l’Eixample. Tots viuen en pisos i en portes diferents. A més, tenen preferències completament desiguals respecte al tabac, a la beguda i als animals de cia.

  • El gallec viu a la porta A
  • El senyor que fuma Ducados està fart dels crits de la cotorra que viu en un pis numèricament contigu al seu.
  • El vasc té un gat siamès.
  • L’andalús li agrada el vi amontillat Tio Pepe
  • El català habita a la primera planta
  • L’home que fuma Rex viu molt a prop de l’home que beu vi de la Rioja.
  • El valencià li encanta l’olor del tabac de pipa.
  • La persona que viu a la porta B viu al pis de sota de la persona que viu a la porta C.
  • L’amo del pis que té escrita la lletra B a la seva porta pren conyac francés.
  • El propietari que fuma Winston cria periquitos anglesos.
  • El senyor de l’apartament que té la lletra D a la seva porta, fuma Ducados.
  • La persona que resideix en el tercer pis només beu aigua.
  • L’home que fuma Rex està espantat perquè un dels dos veïns més propers té una serp.
  • El que no fuma, li agrada el vi moscatell de la Garrotxa.
  • El català viu en una planta adjaqcent a la planta habitada pel propietari que té la lletra E a la porta

pregunta: De quina regió és l’home que té un hàmster ???

Oda al pet, música per olorar.

15 de August del 2007

Desde petit sempre he tingut un gran sonmi, un sentiment especial i que al llarg del temps no he aconseguit treure de damunt.

Jo vull ser una armònica. Sí, i aixo des de petit; vull que la gent me bufe pel cul i jo poder fer boniques melodies per la boca. Cançons de sempre, noves o de qualsevol epoca.

Si no puc ser armònica, seria gaita i poder fer melodies amb les meves característiques ventositats. Lindeses que són poca cosa al saber que en si lo que soc és una trompeta, ja que totes les amants que he tingut han estat obstinades en bufar pel pitorro, i encara que la majoria dels meus concerts han estat esgarrifossos, he decidit que lo que em fa mes goig és que la gent me bufe el cul, mentres jo, em peto.

… s’ha acabat el peix

15 de August del 2007

Sóc nou amb això dels blogs i com fa 7 anys enrera també ho vaig ser amb tot això d’internet.

Per tant us demano paciència i mica en mica aniré aprenent coses. De moment tinc una mosca que m’està tocant els oremus i a més no ser com fer un espaiat simple.

I és que les icones estan en àngles, i jo només domino el tortosí, l’ulldeconenc, els santpolenc, el català, el castellà i el francés.

I ara em presento: Panís ve de que un dia volia menjar panís i un que em deia “branquillons” me’l va canviar, i com m’agrada, pos Panís.

Estic casat, tinc dos fills i fumo. No m’agrada la munió de la gent i per això passo les vacances a casa. I per ara ja està tot cuït; miraré com a quedat això i després escriure alguna coseta mes.