Arxiu del April del 2008

Sense vida pròpia

Sunday, 20/04/2008 (14:17)

Al capdavall es pot ser un mediocre estrany quan justament la raresa era un intent d’evitar la mediocritat. I amb la sentimentalitat falsejada excepte en aquest odi social que sovint només ofereix una sortida moralment acceptable, covardament reprimida: la pròpia mort. Una mort contra -tal com us agrada explicar als experts en higiene mental- aquesta societat odiada representada per aquells a qui es suposa que hauríem d’estimar. O potser una mort valenta quan sigui entesa com a darrer acte d’estima cap a l’única causa. Un mateix.

Si el cinema és art, resol el dubte i respon que la vida copia l’art. Almenys, la vida dels sense-vida-pròpia. I entre tanta mediocritat, jo m’escaparia amb tu, petita. Tu sí que voldries venir; o jo sí que voldria venir. I tot enjegaria quan, és un dir, tu cridessis “ara!”.

I serem dos personatges acabats de començar, sense passat, i alguns sense vida-pròpia voldran llegir-nos, mirar-nos i recordar-nos mentre ens imiten. Tu no aniràs a l’escola (així els tindrem una mica distrets opinant sobre la necessitat de l’escolarització) i en algun racó que ja ens inventarem, cada vespre llegirem poesia. I entre vespre i vespre estarem bé, molt bé, perquè tu segur que sabràs omplir aquest temps i a mi no m’importarà l’espera. I aprendrem dels que saben posar paraules quan a la resta se’ns acaben. Nosaltres no intentarem entendre-la ni sumarem síl·labes. Triarem les planes que tinguin paraules esborrades pels mocs d’algú i jugarem a substituir-les per d’altres. O aquelles planes rebregades de ràbia que tant t’agraden. Altres les cremarem nosaltres i ens eixugarem el cul amb les que provin d’enganyar-nos. Si alguna ens fa riure, en reconeixement, la clavarem a un arbre. I aquest modest premi nostre ho serà fins que plogui. Ja farem que plogui.

Ens hem d’acabar de posar d’acord si volem que els sense-vida-pròpia recordin aquell moment quan entre els meus braços somrius jugant i jo penso amb certesa, com mai res ha estat tan clar, que és possible la mort valenta, i ara sí, la mort és pau.

Petita piula, ets la meva alegria.