Arxiu del October del 2007

Bafarada

Wednesday, 17/10/2007 (20:46)

Per demanar…demanaria la saviesa que permet suportar la certesa de que sí, la vida és una tragicomèdia: la tragèdia ve de fàbrica, fins i tot en aquesta banda del món que dóna almoines, i la comèdia la posa cadascú. Saviesa per no amagar amb cinisme la dosi necessària d’humor que cal injectar-se i per no vestir d’autocompassió riure’s d’un mateix. Saviesa per no sentir angoixa en reconèixer les pedres quan torno a trepitjar per on ja he passat abans: voluntats insatisfetes, manca d’il·lusions, tristesa, indiferència, por…Saviesa per afrontar que només jo sóc responsable del que sóc; i que desvetlli si finalment he aconseguit ser lliure, crític i valent. La saviesa que ja no busca respostes perquè sap fer les preguntes adients. La que endolceix la batalla quan és necessària. La que l’atura quan l’he perduda totes les vegades.

Però si us plau, que un dia una dona llegeixi per mi, només per mi. I que el sentiment que s’escapi escoltant, mirant, olorant, tocant, degustant, no l’hagi pensat abans, no l’hagi imaginat i no el pugui comparar. Que brolli autèntic.

I que la saviesa i l’efímer enamorament no es retreguin res, no s’interfereixin, no es facin promeses.