Arxiu del September del 2007

El viatge

Saturday, 22/09/2007 (19:12)

Són les tres de la matinada d’avui. La boira de l’aeroport deixa olor a humidificador mentre els “The Who” sonen a luminol del CSI. Ens acomiadem sense contradir al fred que fa. Gairebé no ens mirem per estalviar-nos les llàgrimes que no mereixem. Una abraçada ferma i de seguida a les coses més pràctiques. Em dóna una pedra de haixix: “A veure que més sóc capaç de no emportar-me”, i la clau de casa seva.

- T’he deixat un paquet a sobre l’escriptori de la “golfa” -res a veure amb pujar escales; un homenatge a la Jessica Lange un dia que va fer de carter. Són quatre paperots que he escrit.

- Has estat escrivint? Sí que ho tenies callat, puta.

- Marxo o faré tard. Ja t’enviaré una carta i així tens les coordenades.

- Perquè…no hi ha “res” més que no et vulguis emportar? -pregunto donant-me un parell de tocs al nas amb el dit d’assenyalar amb mala educació. Somriu donant per bona l’ocurrència com a darrera frase i enfila cap a la terminal.

Enjego el cotxe, aparcat just davant la porta d’entrada doncs aquella hora és permès desobeir; si més no els senyals de prohibit aparcar. Torno al poble. Allà llegiré el seu llibre i entendré. Tracta sobre fugides vitals. Viatges necessaris que cal emprendre sol. Viatges impossibles. L’avió s’enlaira i sento pau. Es veu tot tan petit des d’aquí.