Terra de perdedors

la-tia-pepa.jpg

Retrat de la Tia Pepa. Pablo Picasso, 1896

A la tia Pepa se la coneixia millor pel que no tenia i pel que no deia, però la resta de la família no estava avesada a la subtilesa dels seus “nos”. No la sabien mirar; aquella austeritat els feia por, però jo em sentia còmode a prop del seu món de mancances i silencis, convençut, ja aleshores, que quan la majoria pren una determinació, probablement és equivocada. Alguns anys enrere, la tia Pepa em va ensenyar a saber guanyar; o a saber perdre, que és gairebé el mateix. Els pares em deixaven moltes tardes a ca seva i, asseguts un davant de l’altre, ens tiràvem un cabdell de llana. Es tractava que no caigués a terra. Jo deuria tenir quatre o cinc anys i encara era maldestre amb les mans. La tia em llançava aquella improvisada pilota amb suavitat, lleugerament bombada, per tal que em fos més fàcil atrapar-la. Després jo l’hi tornava, i ella, de tant en tant, deia “ui!” mentre fingia que li relliscava.

Quan vaig a veure-la, em poso algun dels jerseis que m’ha fet. Sec davant la cadira de rodes on s’està, li llanço el cabdell. Sempre passa entre els seus braços, rebota a la falda i cau a terra. M’aixeco i el deixo a les seves mans nuoses, unes mans que han fet de tot menys la manicura. Em torna la bola de llana, se m’escapa i rodola fins als seus peus quiets. Així passem la tarda, perdent tots dos, o guanyant, que és gairebé el mateix. La gent diu que és com si fos morta. No han vist el seu somriure quan dic “ui!” i el cabdell roda avall, sobre el sòl dels perdedors.

Guanyador III Premi de microrelats “Picasso en Lletra” organitzat pel Museu Picasso i la UOC

8 comentaris a l'entrada “Terra de perdedors”

  1. mari ha dit:

    fa temps que no t´he llegit ..aixo es precios , tendre…
    altres relats son misteriosament incomprensibles…pero s´et reconeix sense conèixer-te
    felicitat

  2. Oke ha dit:

    Moltes gràcies, Mari!

    I tens raó. Haig de seguir barallant-me per aconseguir que els relats siguin misteriosament comprensibles.

    Una abraçada.

  3. Agata ha dit:

    M´agrada la teva pagina ;)

    http://4potesa.blogspot.com.es/

    http://www.actiweb.es/k-macus/

  4. Oke ha dit:

    Ets molt amable, Agata.

    Prenc nota de les teves. Salut!

  5. Hannah ha dit:

    Felicitats! Primer, per un relat tan maco, tan tendre, tan misteriosament comprensible…i segon, pel premi! Abraçades irreverents

  6. Oke ha dit:

    Ah, hannaH! Moltes gràcies. Content de saber de vós. Segueixo esperant notícies del teu bloc. Vós marqueu el ritme. Ensopeguem. Cuidi’s.

  7. Francesc ha dit:

    Hey Óscar, sento contactar amb tú per aquí però és l’unica manera que tinc. Primer de tot: he estat mirant el bloc i m’ha molat molt el teu recull de frases, sobretot la d’en francesc pujols que ja la sabia. Les històries, bones i maques com la del homenoi. És un tribut al Alonso? No les he llegit totes.

    M’hauríes de donar el num o email del Chame i el teu perque des del SAM (Societat aliança músics) volem disposar d’una borsa de músics/artistes per a muntar concerts, recitals, etc.
    Tu em vas dir que tun germà va fent i que té una nova banda i em molaria portarlos de cara al primer bolo del SAM.

    Com ho tens??

    Xarrem. Donem .

    Salut.

  8. Oke ha dit:

    Salut Francesc,

    Gràcies pels teus comentaris. I sí, els palikes amb l’homenoi donen per molta tinta. El gran homenoi, tot i que en aquest cas li vaig robar el nom per dibuixar el meu. Parlo amb el meu germà i contacto amb tu per e-mail.

    Empenta pels teus projectes. Una abraçada

Pots deixar un comentari

*
Per comprovar que ets una persona, i no un programa automatic que deixa comentaris-spam, copia la paraula que veus a la imatge.
Anti-Spam Image

Comment moderation is enabled. Your comment may take some time to appear.