Bafarada

Per demanar…demanaria la saviesa que permet suportar la certesa de que sí, la vida és una tragicomèdia: la tragèdia ve de fàbrica, fins i tot en aquesta banda del món que dóna almoines, i la comèdia la posa cadascú. Saviesa per no amagar amb cinisme la dosi necessària d’humor que cal injectar-se i per no vestir d’autocompassió riure’s d’un mateix. Saviesa per no sentir angoixa en reconèixer les pedres quan torno a trepitjar per on ja he passat abans: voluntats insatisfetes, manca d’il·lusions, tristesa, indiferència, por…Saviesa per afrontar que només jo sóc responsable del que sóc; i que desvetlli si finalment he aconseguit ser lliure, crític i valent. La saviesa que ja no busca respostes perquè sap fer les preguntes adients. La que endolceix la batalla quan és necessària. La que l’atura quan l’he perduda totes les vegades.

Però si us plau, que un dia una dona llegeixi per mi, només per mi. I que el sentiment que s’escapi escoltant, mirant, olorant, tocant, degustant, no l’hagi pensat abans, no l’hagi imaginat i no el pugui comparar. Que brolli autèntic.

I que la saviesa i l’efímer enamorament no es retreguin res, no s’interfereixin, no es facin promeses.

2 comentaris a l'entrada “Bafarada”

  1. jordanayontney ha dit:

    mmm…..complicat…..No se si pots demanar que un minimón que és una persona se separi d´una part d´ella que la forma com són les vicències, els sentiments, els pensaments abans experimentats. Tu ho faries? mmm…..no ho se…. .

    Crec que els sentiments sempre són autentics quan se senten de debó encara que hagin estat viscuts mil vegades abans en altres circumstàncies.

    Crec també que és important reconixer les pedres que ja coneixies per a poder canviar-les,conscientment per altres de noves o fins i tot per fer que el camí sigui més pla. Potser trist trobar-les novament però potser rere aquesta nova topada t´estant donant l´eina per desintegrar-les de la teva vida per semrpe i cercar noves coses.

    Jo estic en procés de retrobar la meva fe en l´univers i en entendre la vida i no se pas si hauré pogut donar llum al teu text….però en tot cas…

    et desitjo molts ànims i molta esperança per a conseguir allò que cerques.

    Apali.

    Salut!!

  2. Oke ha dit:

    Salut Jordana,

    A vegades no saps si escrius per no deixar entrar la bogeria o per reafirmar com n’està de ben instal·lada.

    Tanmateix, també s’escriu per ser llegit. Si és amablement, ja és massa. Gràcies per la teva amabilitat.

    No tinc tan clara l’autenticitat emocional. Tu mateixa dius “els sentiments sempre són autentics quan se senten de debó”. Aquest “quan” ho esguerra tot. És a dir, poden existir sentiments que no se sentin de debò i que per tant han estat apresos, són imitats, creats per a l’ocasió. Sentiments falsejats.

    Pel que fa a les pedres, es copsa un cert optimisme en el que dius. Jo entenc els estats d’ànim (i l’optimisme pot ser-ho) com una pedra més i no pas com una empenta per rosegar-les.

    En qualsevol cas, sort en el teu procés de retrobada. Salut! Oke

Pots deixar un comentari