Elegia ionqui

Estic cansat de portar ampolles a la butxaca

i treure’n les etiquetes per amagar que em molesta el meu silenci.

Com aprendre que també és el vostre?

Estic cansat de quedar-me sense pitillos

i remenar cendrers buscant la burilla més llarga.

On són les tacades de pintallavis?

Estic cansat de refugiar-me als lavabos

de bars plens de gent que no miro.

De gosar somiar-te cada nit sense saber l’olor que fas.

Estic cansat d’haver après a odiar un déu que no existeix.

Estic cansat de comprar tendresa al mercat de la tristesa.

Estic cansat d’inventar culpes que no em perdono.

Una recta és la distància més curta entre aquesta veritat i l’altra.

2 comentaris a l'entrada “Elegia ionqui”

  1. Cionarap ha dit:

    M’ha agradat molt aquesta poesia. Tens un talent ionqui que personalment m’agrada. Segueix així

  2. Oke ha dit:

    Salut Cionarap,

    Talent ionqui: Escrivint-lo en veu alta has aconseguit que mai més sigui una contradicció. Diguin el que diguin les autoritats competents o la intel·ligència militar. Gràcies.

Pots deixar un comentari