Els Hermanos

Serà que el pas del temps només fa oblidar el que ja no importa, serà que els records demanen pas a l’avorriment. Serà que els Hermanos han fet sonar el timbre, i mig endormiscat avui he obert la porta. Es presenten disfressats de dolçor per no desentonar en el paissatge d’aquells anys, tan buit de preocupacions. La interpretació, però, troba la rància sotana.

“En alto corazones / con férvida actitud / cantemos al colegio / un himno de gratitud / que renueve nuestro anhelo / de esmerada educación / trabajando con todo esmero / por la ciencia y la religión”.

Els capons, les estirades de patilla, els cops amb la regla plana a les mans, els calbots i alguna considerada preparació a l’hòstia -que va rebre el Fontseré- mentre aquell home educador amb úlcera d’estómac li retirava les ulleres; la disciplina castrense (“derechaaaa…ya!, cubrirseeee…ya!” a les classes de “educación física”), la tendència a ridiculitzar i ordenar de menys a més “zoquete” quan rodejant la classe, en peus, ens preguntaven “los verbos” i al so de “clac” –emès per aquell curiós estri pinça-castanyola de fusta- s’adelantava als companys que havien errat: “clac-clac”; els tres primers pujaven a la tarima i rebien els honors i els “zoquetes” anaven a “recuperación de verbos” dissabte a la tarda. Els exercicis de caligrafia: “copiar doscientas veces no volveré a …”, les classes de lectura, seguint el “Cantar de mio Cid” des del fons de la classe per haver perdut el punt. El “Vacaciones Santillana”, els berenars de pa i una presa de xocolata, els partits de futbol amb pilota de tenis i porteries d’hoquei sobre patins: poliesportiu enginy infantil. Formar en fila cada dia, a distància de braç estirat, abans d’entrar a classe, “presente!” i la missa setmanal on ens donàvem la pau. I les nenes? On estaven les nenes!

El Cristo i el sant fundador a la paret van presidir el canvi generacional de Hermanos a Germans amb guitarra: “Pare, ja ho veus hem pecat, Pare tornem a Tu…que visquem sempre en la joia del perdó”, les visites al seminari, els apunts en català… Per sempre queda “aantebajocabeconcontradedesde…”, “unoporunoesuno…”, la sospita de que algú les va passar putes explicant Marx a “Historia de la Filosofía” i el rumor sobre cert professor de gimnàs que, sembla, era també massatgista.

La dolçor d’aquells anys cobreix la rància sotana i els miro gairebé amb tendresa. Bona feina. Vaig aprendre molt. “Ave María Purísima, sin pecado concebida”: pare, he follat sobre les runes dels pecats que em van fer por. (Eduard Canimas dixit)

Pots deixar un comentari