Nuri Villar

Hi ha diverses cultures que m’agradaria conèixer perquè desperten el meu interès, una d’aquestes cultures era la francesa, i quan vaig anar a França no em va agradar tant com em pensava, un altre és la grega que encara no he anat però espero anar aviat a Grècia, però la que més em crida l’atenció és l’anglesa.

No sabria dir què és exactament el que més m’agrada d’aquesta cultura, perquè l’he trobat interessant sempre. Per començar em crida molt l’atenció la seva gent, perquè sempre ens han volgut donar a entendre a les pel·lícules que els anglesos no mengen bé, són violents, etc…, però he tingut el plaer de conèixer anglesos i m’han semblat persones molt educades, i respectuoses amb tothom, també m’agrada els horaris de menjar que tenen, ja que sopen a las 7 de la tarda, i es van a dormir aviat, i això si ho comparo amb la cultura espanyola em fa gracia, per últim també m’agrada molt l’ idioma, ja que fins fa poc l’anglès era bastant desconegut per a mi i ara m’agrada molt i m’agradaria saber més.

Un altre aspecte de la cultura anglesa que m’agrada molt és la dansa. M’agradaria anar a conèixer la ciutat de Los Angeles que és on més ballarins hi ha, i on més escoles de ball es troben, tot això em sembla molt bo perquè per mi la dansa és molt important.

Per finalitzar, el meu somni seria anar a Anglaterra i preparar-me per ser una bona ballarina, i poder viure a Los Angeles ballant i apart arribar a conèixer del tot la seva cultura i parlar l’anglès molt bé.

El pròleg sol ser un text curt que va abans de l’obra amb la finalitat d’orientar al lector sobre l’obra, o simplement per fer una crítica sobre aquesta o sobre el propi autor, normalment no és l’autor qui l’escriu. El pròleg pot tenir diversos objectius com ara, presentar al lector l’autor de l’obra, fer una crítica sobre l’autor, fer una ampliació de l’obra i de vegades dedicar l’obra a alguna persona especial. També es normal trobar el pròleg escrit en cursiva.

La introducció es diferència del pròleg ja que és un text redactat pel propi autor que es col·loca al principi d’un escrit i que té com a objectiu descriure allò que el lector trobarà al llarg de l’escrit. Per tant, la introducció va directe a introduir l’obra i ha d’aconseguir que quan es llegeixi es pugin fer una idea de l’argument del llibre.

La presentació, és un text explicatiu sobre el tema, la diferencia amb les altres dues es la forma com s’expressa que en aquest cas es fa oralment. Per fer més fàcil la comprensió de la presentació es pot ajudar amb mètodes audiovisuals, com Power Point, vídeos, diapositives, etc…

En conclusió el pròleg, la introducció i la presentació ens serveixen per presentar un tema de formes diferents i facilitar-ne la comprensió als lectors.

Les obres teatrals són diàlegs entre diferents personatges que s’escriuen especialment per a ser representades enfront del públic, encara que també podem llegir-les.

A part del diàleg apareixen altres característiques que indiquen la ubicació dels actors a cada moment i la forma com han de parlar, són les acotacions i s’escriuen entre parèntesis, per facilitar al lector informació extra de la situació. En les representacions de les obres teatrals participen moltes persones, a més dels actors que representen l’obra com són: el director que coordina l’obra i dóna indicacions als actors, l’escenògraf dissenya i prepara el decorat on es realitzarà la representació, la persona que s’ocupa del vestuari que utilitzaran els actors, l’il·luminador que s’ocupa de la il·luminació de l’escenari…

Els textos teatrals solen estar dividits en dos parts, els actes, que separen l’obra per fer una petita pausa entre mig i descansar, i les escenes que estan integrades dins dels actes, que no acostumen a ser més de deu per acte.

Dins dels gèneres dramàtics trobem la tragèdia, la comèdia i el drama. A la tragèdia els personatges, lluiten contra un destí tràgic i defensen la gent més dèbil, a la comèdia, s’utilitzen els problemes quotidians de la vida per fer riure la gent, i per últim al drama es plantegen situacions reals com són, l’amor, l’odi, la venjança, la passió, l’engany,…, que sempre son massa dramàtiques

L’obra es basa en el contrast del bo i dolent. En aquest llibre també es tracten les diferències socials, la terra baixa representa la malicia, la hipocresia, en canvi a la terra alta la gent es bona, una mica ignorant, però no fan mal a ningú.

La història comença quan l’ amo (el Sebastià) s’ha de casar amb una noble per garantir el seu poder; però ell està “enamorat” i manté una relació amb la Marta. Com la gent del poble sospita d’aquesta relació, en Sebastià vol un noi innocent que no sospiti res de la seva relació amb la Marta i casar-los per a que així ell pugui casar-se amb la noble i continuar amb la relació que manté amb la Marta sense cap sospita, llavors casa la Marta amb en Manelic, un noi que viu a la terra alta. En Sebastià li fa creure a la Marta que el Manelic sap tot el que passa, i encara això es casa amb ella, i ella li agafa molt d’odi.

Finalment, la Marta s’adona que en Manelic no sabia res i comença a estimar-lo, però un dia en Manelic els enxampa a punt de tenir relacions, i mata al Sebastià, per això l’obra acaba dient: “He mort el llop! He mort el llop!” , perquè en Manelic procedeix de la terra alta i l’únic enemic que tenia a dalt de les muntanyes era el llop. Més tard ell i la Marta se’n van a Terra Alta a viure tranquil·lament a les muntanyes.

El gèneres periodístics es defineixen en funció del paper que juga el narrador o emissor del missatge en relació a la realitat observada.

La notícia seria el gènere més objectiu, i l’article d’opinió el més obert a la subjectivitat. Per a alguns autors, són estratègies comunicatives que s’organitzen i es fan tant per a l’emissor com per al destinatari.

Els textos periodístics segueixen una estructura específica tenen tres parts: els titulars, l’entrada i el contingut. Els titulars apareixen destacats, i han de cridar l’atenció del lector, l’entrada té la funció de resumir el text de manera més àmplia que el titular i el contingut ha de desenvolupar el tema de què tracta el text, de manera que s’entengui bé.

Hi ha moltes classificacions de gèneres periodístics, els que més es coneixen són: els que donen a conèixer fets: la notícia, el reportatge i la crònica i els que donen a conèixer idees: principalment l’editorial i l’article d’opinió.

Es pot definir els gèneres periodístics com formes de comunicació culturalment establertes i reconegudes en una societat. Aquests texts han de ser clars, ordenats i correctes, perquè així tothom que vulgui llegir-ho ho entengui perfectament, ja que aquesta es una de les grans diferencies que tenen aquests texts amb els científics, que només ho entén gent especialitzada en el tema.