Nuri Villar

El text proposat és un text argumentatiu, ja que presenta la gran majoria de característiques principals d’aquest tipus de text, i podríem dir que es un text argumentatiu científic ja que parla d’un tema molt específic.

La principal característica dels textos argumentatius es que donen arguments a favor i en contra sobre el tema exposat per tal de convèncer al receptor que la postura de l’autor respecte el tema es la correcte. Per això primer es dona tota la informació respecte el tema i després es dona la postura de l’autor, en aquest cas dient si l’art està en decadència o no i si des de l’època de l’home primitiu hi ha una ciri d’objectes.

Per altra banda, els textos científics són aquells que parlen d’un tema molt especialitzat i que van dirigits a un públic molt concret, per això utilitza un vocabulari molt tècnic només a l’abast de gent que entén sobre el tema. Per tant, encara que no parli de ciència clarament, té les característiques d’un text científic.

D’aquesta manera podem dir que el text proposat és un text argumentatiu, ja que hem observat les seves característiques encara que també hem vist algunes característiques principals dels textos científics

Les arts plàstiques són representacions en objectes materials, on l’autor expressa els seus sentiments, podem considerar que tot és art, però trobarem tres arts plàstiques a destacar, la pintura, l’arquitectura i l’escultura.

D’aquestes tres arts plàstiques la que més m’agrada és l’arquitectura ja que és l’art de projectar i construir espais habitables, envolta tot l’ambient físic de la vida humana i no podem prescindir d’aquesta mentre formi part de la civilització, perquè l’arquitectura satisfà les necessitats humanes, ja que tothom necessita un lloc on viure. El que més m’impressiona és com de uns plànols al paper, poden arribar a fer aquests edificis tan grans i bonics. Un exemple d’un edifici que em sembla impressionant és “La Pedrera” de Gaudí, aquest balcons, les columnes, els patis interiors, l’entrada… em sembla que tothom hauria d’anar a veure aquests edificis algun cop, perquè per mi són una gran obra d’art.

Respecte les altre dos arts, la pintura i l’escultura, també m’agraden bastant, però no tant, ja que no entenc gaire el que expressa l’autor en algunes obres, per això m’agradaria estudiar i tractar més de prop aquest temes per aprendre a entendre-les.

Per tant, les arts plàstiques tenen com objectiu fer objectes materials, i si hagués d’escollir alguna de les tres esmentades, escolliria sense cap dubte l’arquitectura.

La poesia és la forma d’ expressar els sentiments al màxim i parla amb el cor a la mà, deixant que els sentiments s’apoderin del teu cor, i que a poc a poc pugis escriure amb paraules el que sents i així facis sentir a qui la llegeix allò que vols transmetre.

La principal característica de la poesia és que està escrita en vers, encara que també la podem trobar escrita en prosa, però es menys habitual. A més, la poesia també destaca per la seva gran subjectivitat, ja que l’autor expressa únicament els seus sentiments i les seves passions, cap a una altre persona o cosa que li serveixen d’inspiració.

Hi ha tot un seguit de recursos literaris que s’utilitzen molt sovint en aquest gènere, en especial s’utilitzen molt les metàfores. Per això el lector ha de saber interpretar el que el poeta diu, encara que no estigui escrit explícitament, perquè es molt normal que el significat s’oculti a través d’aquestes figures literàries.

En conclusió el gènere poètic és un tipus de gènere en el qual l’autor expressa tots el seus sentiments i utilitza uns determinats recursos literaris i expressions que fan que la poesia tingui més bellesa i passió.

El modernisme literari va ser un moviment que va tenir lloc a Catalunya entre els segles XIX i XX, l’objectiu era situar la cultura catalana a nivell europeu. Les seves principals característiques són la musicalitat, la natura, els sentits, i la recerca de la bellesa perfecta. L’artista es considera un bohemi, és a dir una persona apartada de les regles i les obligacions, però a la vegada disfrutant dels plaers i la bellesa de les coses. També hi havia diverses tendències com el Regeneracionisme, l’art per transformar la realitat, i l’Esteticisme, on l’art és el refugi de l’artista. Va destacar com a poeta Joan Maragall.

La poesia de Maragall passa per dos corrents: el vitalisme i el decadentisme. La primera etapa vitalista (1888-1893), es destaca pels poemes plens de vitalitat i energia, en especial es fa conegut pel poema “L’oda infinita” que va ser el seu primer poema important. Després va iniciar la primera etapa decadentista (1894-1895), bàsicament per seguir la moda del moment. A la segona etapa vitalista (1896-1905) va descobrir un catalanisme diferent i va distanciar-se del modernisme, i va guanyar els premis Jocs Florals. En la segona etapa decadentista va patir una depressió perquè es sentia incomprès i així va patir l’avanç del Noucentisme, un nou moviment literari. A la tercera etapa vitalista (1909-1911) Maragall recupera l’ individualisme i el vitalisme de les primeres èpoques.

En conclusió, Joan Maragall va passar per diverses etapes molt diferents, però quasi totes les seves obres tenen una temàtica molt àmplia, destaquen l’amor, la natura, el cant de la seva terra, la llegenda i els elements espirituals.

Els textos científics tenen com a objectiu informar amb precisió i claredat normalment sobre la ciència, a un públic més o menys amb el seu nivell de llenguatge, (intel·lectual i culte), de manera que es pugui comprendre bé. Les principals característiques dels textos científics són expressar-se amb claredat i precisió i tenir una gran objectivitat sobre el tema que estan parlant. Ja que van adreçats a persones que saben molt del tema i utilitzen una llengua culta i expressions científiques.

Una part molt important d’aquests textos és l’objectivitat que tenen, sempre justificant les hipòtesis formulades amb proves i exemples i així els resultats són totalment empírics. Per aquest motiu la seva estructura és com la dels textos argumentatius, ja que es basen en una hipòtesi inicial que al llarg del text van recolzant amb arguments per intentar convèncer el receptor.

Per tant l’objectiu dels textos científics és informar sobre fets científics a un públic molt específic amb expressions pròpies de la ciència, i intentant que sigui clar i breu.

Avui dia la ciència juga un paper molt important en la societat i està molt present a la nostra vida. Sense la ciència no podríem comprendre moltes coses de la nostre vida quotidiana. Gairebé tot el que tenim ho devem a la ciència, la ciència és un dels factors essencials del desenvolupament social ja que hem pogut millorar el nostre nivell de vida en aspectes mèdics, en genètica, etc…

Però, on més ha avançat la ciència ha sigut en el camp tecnològic , ja que quasi tot el que ens envolta ara són aparells electrònics, com la televisió, el frigorífic, el microones…, que són indispensables per a la nostra vida quotidiana i fan possible una gran millora per l’ ésser humà.

En conclusió, la ciència i la tecnologia formen una unió molt beneficiosa per a tots nosaltres, i és una manera de facilitar més les coses. Per això no sóc capaç d’imaginar-me una vida sense ciència, ja que si passes això el món donaria un pas cap al darrera.

El conte, com qualsevol altre gènere narratiu (novel·la, faula), descriu un fet i inclou una o diverses seqüències que converteixen la història en trama. Compta almenys amb un personatge caracteritzat i un recurs imprescindible: un narrador que explica l’acció.

El conte, es caracteritza per la seva brevetat, s’introdueix generalment amb un títol que anticipa algun aspecte significatiu de la narració o bé fa referència a un element important de la trama. Els personatges no tenen món interior ni relacions amb el passat o futur i encaren un cert comportament ètic: l’heroi, la bruixota, la princesa, l’ogre,etc… Solen  haver-hi fórmules de començament i tancament, com per exemple: “ Hi havia una vegada…”

Hi ha dos grans contes: el conte literari i el conte popular El conte literari, és una narració curta de caràcter culte escrita per un autor o autora reconeguda. En canvi, el conte popular és tan antic com la humanitat. Es caracteritza perquè normalment és anònim i pel seu caràcter fantàstic.

Per tant el conte es caracteritza per ser una narració breu i en general de caràcter fantàstic.

Hi ha qui afirma que totes les persones tenen un preu pel qual es vendrien. Però, és veritat que tots tenim un preu ? I si fos veritat, quin és aquest preu ?

Aquesta qüestió, depèn molt de cada persona, i dels ideals que tingui. És veritat que avui dia els diners i els béns materials tenen molta importància. Per tant és normal que molta gent faci qualsevol cosa per diners, es pot entendre si la persona que fa coses a canvi de diners no en té, però la corrupció del jutges o policies…. no es pot entendre.

Però també s’ha de dir que encara hi queda bastant gent que opina que els diners no ho donen tot i per això no es vendrien per res, sinó que serien fidels als seus ideals i actuarien de manera correcte i honrada, encara que hi hagués diners pel mig.

En resum, crec que cada persona pensa de diferent manera, i que hi haurà gent que té el seu preu i que faria el que sigui per diners i d’altres que tindran més integritat i honradesa que no es deixarien comprar.

Entre un text científic i un text de divulgació científica hi ha semblances i diferències. S’assemblen perquè tots dos tracten del mateix tema i es diferencien al tipus de públic a qui van dirigits.

El principal objectiu dels textos cièntifics és ser precisos. Per aquest motiu van dirigits a als especialistes en la matèria, que són un públic molt específic que es suposa que ha de tenir uns certs coneixements sobre el tema. El vocabulari que utilitzen els textos científics, és culte, complex i molt ric ja que només està dirigit a una part molt concreta de la societat.

Els textos de divulgació científica, en canvi, estan dirigits a tot tipus de públic, i han de ser clars. La seva finalitat és aconseguir explicar un tema científic de manera que pugui ser entès per la gent en general. Per això utilitzen un llenguatge senzill que la majoria de gent sigui capaç d’entendre. Sense cultismes  ni tecnicismes.

Així, els textos científics i els textos de divulgació científica tenen coses en comú, com el tema del que tracten, però també diferències, com al públic al qui està destinat: uns van dirigits a un públic específic, i els altres, a un públic més ampli.