Nuri Villar

1. COMPRENSIÓ
1.1. Caracteritzeu, en no més de sis línies, les dues crisis a què fa referència el text.
La primera crisi és la manca d’objectes de l’home primitiu, a la qual va respondre creant-ne nous objectes que han anat evolucionant. La segona crisi és la fi d’aquest procés mil•lenari, l’esgotament de sentit o de justificació en l’home actual i en les formes dels objectes tradicionals.
1.2. En quin sentit es pot afirmar, com deia Joan Miró, que “l’art està en decadència des de les cavernes”? Baseu la resposta, que convé que sigui clara i concisa, en l’argumentació que proporciona el text.
Joan Miró volia trencar amb l’art tradicional ja que veia que anava desapareixen, i deia que la puresa de l’art tradicional es va anar perdent des que els homes primitius pintaven a les cavernes.
1.3. Comenteu el títol del text.
El títol es relaciona directament amb els dos darrers paràgrafs del text, en què es diu que l’art de la ceràmica, en voler retornar a la perduda puresa original per crear un món d’objectes i de formes d’acord amb la sensibilitat estètica actual, hauria de retrobar el joc dels quatre elements essencials–aigua, terra, foc i aire- que havien pensat, d’una manera que ara ens pot semblar lírica, plena de poesia, els filòsofs presocràtics grecs. «Lírica dels quatre elements» es refereix, en definitiva, al caràcter poètic que l’art renovat de la ceràmica compartiria amb el pensament presocràtic en la mesura que, com aquest, ‘jugaria’ amb els quatre elements essencials, partint d’ells com a materials bàsics i combinant-los lliurement per fabricar els seus objectes.
1.4. Expliqueu el significat de les expressions següents, que trobareu subratllades en el text:
a) en absoluta necessitat d’utilització: l’home va crear els objectes perquè havia de sobreviure
b) la nostra vella cultura mobiliar: la cultura artesana tradicional.
c) les arts plàstiques: arts que reprodueixen o produeixen volums i formes.
d) presocràtica harmònica conjuminació: combinació dels quatre elements que van pensar els presocràtics, de caràcter harmoniós.
3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT
3.1. Considereu el fragment següent, subratllat en el text:
i justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes.
Doneu resposta a les qüestions següents:
a) Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus és cadascuna.
Hi ha tres oracions:
I. “justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració principal.
II. “afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada adjectiva gerundiva.
III. “que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada substantiva.
b) Identifiqueu totes les preposicions que figuren en el fragment i digueu quin tipus de complement introdueix cadascuna.
• en alguna mesura: CCM.
• de Joan Miró: CN
• en decadència: atribut
• des de les cavernes: CCT
c) Identifiqueu tots els determinants nominals que figuren en el fragment i digueu de quin tipus són.
• alguna: indefinit femení singular.
• aquella: demostratiu femení singular.
• l’art: article determinatiu masculí.
• les: article determinatiu femení plural.
d) Hi ha algun verb auxiliar en el fragment? Raoneu la resposta.
No, perquè només hi ha verbs transitius i copulatius.
3.2. Considereu el fragment següent, subratllat en el text:
Però avui, voltats d’objectes que no han estat creats per a nosaltres i les formes dels quals no tenen significat ni justificació possibles
De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:
d. ni és una conjunció coordinant, i possibles fa de complement de nom.
3.3. Identifiqueu tots els verbs transitius que figuren en el segon paràgraf del text i expliqueu per quina raó els heu considerat transitius.
• voltar
• crear
• tenir
• descobrir
Són transitius perquè tots es poden passar a passiva.
3.4. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
fixada: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord
crisi: fricatiu alveolar sonor
successius: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord
les exigències: fricatiu alveolar sonor; fricatiu palatal sonor

1. COMPRENSIÓ
1.1. Com caracteritza, el poeta, l’Espanya a la qual es dirigeix? Doneu resposta a aquesta pregunta en no més de sis línies.
Espanya és trista i decadent, que viu de glòries passades. Envia a morir inútilment els seus fills enlloc de mirar de fer que visquin bé. Només celebra funerals, i cantan en comptes de plorar. Ho ha perdut tot, està tancada en si mateixa i no és capaç d’escoltar la veu del poeta.
1.2. En la darrera estrofa el poeta fa seva una actitud diferent de la que expressa en l’estrofa anterior. Caracteritzeu les dues actituds i expliqueu per quin motiu el poeta passa de l’una a l’altra.
A la penúltima estrofa l’actitud del poeta és més positiva, i sembla que tingui esperances que Espanya li faci cas. A l’última estrofa, però, la seva actitud és molt negativa, ja que Espanya li sembla incapaç d’escoltar. El canvi d’actitud potser, es deu, a que el poeta no vol fer-se il•lusions.
1.3. Entre els retrets, greuges o queixes que el poeta adreça a Espanya n’hi ha de motivats per escassetats o mancances, o per excessos. Identifiqueu quatre expressions del text que també denotin escassetat, mancança o excés, i anoteu-les en el quadern.
• T’han parlat massa dels saguntins
• Massa pensaves en ton honor
• tot ho perderes
• no tens ningú
1.4. En les estrofes que van de la segona a la cinquena, hi apareix repetidament una arrel o lexema que es presenta, amb dos al•lomorfs o variants, formant part de diversos mots sustantius, adjectivals i verbals.
a) Digueu de quina arrel es tracta.
L’arrel és mort.
b) Anoteu en el quadern tots els mots en què l’arrel és present.
moren / morts / morta / mort / mortals / morissin
c) Expliqueu per què l’arrel sovinteja tant.
Perquè el poeta associa la mort amb Espanya.
3. EXPRESSIÓ I COMENTARI CRÍTIC
3.1. Considereu la primera estrofa del poema. Doneu resposta a les qüestions següents:
a) Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus és cadascuna.
Hi ha sis oracions:
I. “Escolta la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana”: oració principal.
II. “que et parla en llengua no castellana”: oració subordinada adjectiva de relatiu especificativa.
III. “parlo en la llengua que m’ha donat la terra aspra”: oració juxtaposada
IV. “que m’ha donat la terra aspra”: oració subordinada adjectiva de relatiu especificativa.
V. “en ‘questa llengua pocs t’han parlat”: oració juxtaposada.
VI. “en l’altra, massa”: oració juxtaposada
b) Indiqueu quins són els subjectes de les diverses oracions. Quan es tracti de subjectes implícits, expliqueu com els heu reconeguts.
I. “tu”, implícit. Es reconeix per la terminació de “escolta”.
II. “que”
III. “jo”, implícit. Es reconeix per la terminació de “parlo”.
IV. “la terra aspra”.
V. “pocs”
VI. “massa”
c) Identifiqueu tots els pronoms personals febles que hi ha en l’estrofa i digueu quina funció sintàctica exerceixen.
• et parla: CI
• m‘ha donat: CI
• t‘han parlat: CI
d) Digueu quins dels verbs presents són transitius. Justifiqueu les respostes.
• “escoltar”: es construeix amb CD.
• “donar”: es construeix amb CD.
3.2. Considereu la quarta estrofa del poema. De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:
c. poc és un adverbi, i tràgica fa de predicatiu.
3.3. Proposeu, per a cadascun dels mots següents, un sinònim que sigui coherent amb l’ús que tenen en el text, on els trobareu subratllats:
aspra: adusta
tràgica: dramàtica
folla: boja
feconda: rica
atronadora: clamorosa
3.4. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
Espanya:nasal palatal sonor
records: vibrant múltiple
tràgica: fricatiu palatal sonor
marxar: fricatiu palatal sord
tens entorn: fricatiu alveolar sonor

1. COMPRENSIÓ
1.1. Tot indica que no es pot donar cap resposta científica a la pregunta que dóna títol al text. Però això no treu que es puguin fer alguns raonaments sobre la qüestió. Resumiu, en no més de sis línies, aquests raonaments.
Potser el big bang es troba a l’origen de l’univers actual, però abans hi podia haver un univers amb una estructura diferent, o una esfera densa i petita que s’hagués expandit. També es pot pensar que l’univers es va originar a partir d’un buit que consistiria en energia no convertida en matèria. Hi ha qui creu que el big bang no és un moment inicial, sinó tan sols un punt peculiar en la història de l’univers.
1.2. Els raonaments sobre què hi podria haver hagut abans del big bang, ¿es poden considerar, en sentit estricte, hipòtesis científiques? Doneu una resposta raonada, tenint present l’argumentació del text.
No, perquè les hipòtesis científiques s’han de poder provar científicament i empíricament
1.3. En el text hi trobareu subratllats els infinitius comprovar, plantejar, intentar, esbrinar, imaginar, caminar. Per a cadascun d’aquests infinitius trobeu-ne un altre que pugui substituir-lo en el text, d’entre els que figuren en la llista següent: verificar, tractar de, suscitar, indagar, detectar, concebre, anar.
comprovar −> verificar
plantejar −> suscitar
intentar −> tractar de
esbrinar −> indagar
imaginar −> concebre
caminar −> anar
1.4. En les oracions següents hi ha subratllats una seqüència de mots i un mot:
També pot ser que el big bang fos, realment, l’inici de l’univers.
[…] potser el big bang és un simple pas […]
a) Expliqueu en què difereixen l’una de l’altra.
“Pot ser” és una perífrasi verbal, mentre “potser” és un adverbi que no té gaire relació sintàctica amb l’anterior forma.
b) Justifiqueu per què, tanmateix, s’assemblen semànticament.
Totes dues indiquen possibilitat.
3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT
3.1. Considereu el fragment següent, que trobareu subratllat en el text:
Amb els nostres mitjans actuals se’ns escapa completament intentar saber què hi havia abans del big bang.
Doneu resposta a les qüestions següents:
a) Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus són.
I. «intentar saber què hi havia abans del big bang» oració subordinada substantiva infinitiva.
II «saber què hi havia abans del big bang» oració subordinada substantiva infinitiva.
III «què hi havia abans del big bang» oració subordinada (substantiva) interrogativa indirecta parcial.
b) Anoteu en el quadern tots els constituents (mots o seqüències) que exerceixen la funció sintàctica de subjecte. En el cas que es tracti de subjectes implícits, expliqueu com els heu identificats.
Subjecte de l’oració principal: l’oració I
Subjecte de l’oració I: «nosaltres» (implícit). És un subjecte morfològicament buit que s’identifica pel fet d’estar controlat pel pronom feble que fa de complement indirecte (se’ns) del verb escapa, el qual pronom és de primera persona plural.
Subjecte de l’oració II: «nosaltres» (implícit). S’interpreta així perquè és controlat pel subjecte del verb saber, el qual s’interpreta, com s’acaba de dir, com un «nosaltres».
L’oració III no té subjecte, perquè el verb haver-hi és impersonal.
c) Identifiqueu quins mots o sintagmes exerceixen la funció sintàctica de complement circumstancial tot indicant de quin tipus de circumstancial es tracta.
• Amb els nostres mitjans actuals: complement circumstancial d’instrument
• completament: complement circumstancial de quantitat
• abans del big bang: complement circumstancial de temps
d) En el fragment hi figuren tres pronoms febles. Identifiqueu-los i indiqueu, de cadascun, si exerceix funció sintàctica (i en tal cas digueu quina és) o no n’exerceix.
• se’ns escapa: no té funció sintàctica
• se’ns escapa: complement indirecte
• hi havia: no té funció sintàctica
3.2. Considereu el fragment següent, que trobareu subratllat en el text:
Seria com descobrir amb la brúixola que, efectivament, el pol Nord és un punt singular, perquè allà la brúixola sembla haver-se tornat boja.
De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:
d) és és un verb copulatiu, i boja fa de predicatiu
3.3. Deixant de banda la locució si més no, en el primer paràgraf del text hi trobareu algunes oracions subordinades introduïdes per la conjunció si. Un cop les hàgiu reproduïdes íntegrament en el quadern, expliqueu de quin tipus és cadascuna.
“si la hipòtesi és certa o (,si més no,) podria ser-ho”: subordinada substantiva interrogativa total, complement directe de veure.
“Si no podem fer proves per comprovar la hipòtesi”: subordinada adverbial condicional negativa.
“Si és que aquest big bang es va produir”: subordinada adverbial condicional.
3.4. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
Plantejar: fricatiu palatal sonor
mitjans: africat palatal sonor
expandeix; : oclusiu velar sord
estigués: oclusiu velar sonor

1. COMPRENSIÓ
1.1. Feu un resum del text que no ocupi més de sis línies.
El protagonista va a visitar el seu pare a la residència on viu. El seu pare té per costum pronunciar sentències, que abans el seu fill li hauria discutit, però ja no ho fa per no trasbalsar-lo. La frase d’avui és que tots tenim un preu. Més tard, durant el trajecte de tornada en tren cap a València, el protagonista comença a donar-hi voltes i a preguntar-se quin deu ser el seu preu.
1.2. Comenteu el significat de les màximes següents:
a) El peix gros es menja el peix petit: Els més poderosos sempre tenen les de guanyar
b) Qui té el cul llogat no sempre seu on vol: Quan un depèn d’un altre no té llibertat per fer el que vulgui.
1.3. Escriviu un sinònim o una expressió sinonímica per a cadascun dels mots o expressions següents, d’acord amb el que signifiquen en el text:
• traspuen: suposen
• rutlla: funciona
• em ballava pel cap: no se’m oblidava
• em sàpiga greu: em pesi
1.4. En el text hi apareixen subratllats els connectors discursius en canvi i doncs. Per a cadascun dels dos connectors, a) expliqueu-ne el significat; b) proposeu un mot o una expressió equivalent
• en canvi: indica oposició; equival a “a diferència d’abans”.
• doncs: indica conseqüència; equival a “llavors”.
3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT
3.1. Considereu el fragment següent, subratllat en el text:
Fa anys, m’agradava discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera.
Doneu resposta a les qüestions següents:
a) Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus són:
Hi ha quatre oracions:
I. “Fa anys”: oració subordinada adverbial temporal
II. “m’agradava discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera”: oració principal
III. “discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera”: oració subordinada substantiva infinitiva
IV. “que el treien de polleguera”: oració subordinada adjectiva de relatiu especificativa
b) Identifiqueu els constituents (mots o seqüències) que fan de subjecte de cadascuna de les oracions. Quan es tracti de subjectes implícits, expliqueu com els heu identificat.
I. No en té, és impersonal.
II. El subjecte és “discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera”.
III. El subjecte és “jo”, i és implícit.
IV. El subjecte és “que”.
c) Identifiqueu quins verbs del fragment són intransitius, i raoneu la resposta.
• agradar: no admet la construcció en passiva.
• discutir: no es pot passar a passiva.
d) En el fragment hi ha tres pronoms personals febles. Indentifiqueu-los i indiqueu quina funció sintàctica exerceix cadascun.
• m‘agradava: CI
• discutir-hi: complement de règim preposicional
• el treien: CD.
3.2. Considereu el fragment següent, subratllat en el text:
Un cop dins del tren que m’ha de dur a València, m’he preguntat quin deu ser, si és que en tinc, el meu preu.
De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:
c. si és una conjunció subordinant, i el meu preu fa de subjecte.
3.3. Identifiqueu en el text quatre perífrasis verbals i anoteu-les íntegres en el quadern.
“solen ser”, “comença a moure”, “està a punt de regalar-me”, “sol sentenciar”, “ha de dur”, “deu ser”.
3.4. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
rellotge:africat palatal sonor
mateix to: fricatiu palatal sord
peix gros: fricatiu palatal sonor
cotxe: africat palatal sord
vaig obrir: africat palatal sonor