Nuri Villar

Hi ha tres etapes: la normalització institucional i lingüística fins el 1939, el franquisme fins el 1977 i un altre cop la normalització institucional i lingüística fins l’actualitat

L’any 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya i Enric Prat de la Riba en va ocupar la presidència fins a la seva mort (1917), la Mancomunitat de Catalunya havia de tenir funcions administratives, però es va fer molt important políticament, ja que l’estat reconeixia la personalitat de Catalunya per primera vegada des del 1714. Estava formada pels diputats catalans a les Corts espanyoles i pel Consell. Va crear infraestructures de camins i ports, va fer obres hidràuliques, ferrocarrils i altres tasques de benefici públic, a més de millorar les tecnologies. Per altra banda les eleccions municipals de 1931 van suposar la implantació de la República a Espanya, i a Catalunya va guanyar el partit Esquerra Republicana de Catalunya i Francesc Macià, líder d’aquest partit, va proclamar la República Catalana, que de seguida va esdevenir el Govern de la Generalitat de Catalunya, i van començar els tràmits d’un estatut d’autonomia català, que donava a la Generalitat moltes atribucions. L’estatut de Núria, però només va durar fins al 1934, i només es va restablir durant la Guerra Civil.

L’any 1907, Enric Prat de la Riba va fundar l’Institut d’Estudis Catalans i quatre anys més tard s’hi crea la Secció Filològica. L’any 1913 la Secció Filològica va publicar les Normes ortogràfiques, que van ser bàsicament obra de Pompeu Fabra. L’Estatut d’Autonomia va suposar que el català tornés a ser la llengua oficial. Amb les Normes de Castelló del 1932 els valencians adopten les normes de l’IEC.

Durant el franquisme hi va haver èpoques de diferent duresa. La més dura va ser entre el 1939 i el 1945, amb els assessinats massius sense judici i la prohibició de publicacions en català. Entre el 1946 i el 1956 el règim es va suavitzar, però el català gairebé no és present. Entre el 1956 i el 1975 van tenir lloc el reconeixement internacional d’Espanya i per part dels EEUU, i l’ingrés a l’ONU. L’ús culte del català encara era clandestí.

Durant la dictadura l’ús del català va ser prohibit en tots els àmbits de la vida pública i només se’n permetia l’ús privat.

Amb la mort del general Franco (1975), s’inicia a tot l’Estat espanyol el procés de recuperació de les llibertats democràtiques. El 1977, es va establir provisionalment la Generalitat de Catalunya.

L’any 1978, s’aproven diversos estatuts autònoms i s’estableix que el català és la llengua pròpia a Catalunya i  les Illes Balears.

La Renaixença fa referència al moviment de recuperació de l’ús literari del català. Apareix el catalanisme, que vol recuperar les institucions i l’oficialitat del català. El català s’utilitza col•loquialment tot i la seva persecució.

La revolució burgesa del segle XIX crea la burgesia i el proletariat com a classes socials. Totes les revolucions burgeses es produïen perquè la burgesia volia tenir el poder polític. Es produeixen conflictes entre la burgesia catalana i els terratinents andalusos, ja que els primers defensen el proteccionisme i els segons el lliurecanvisme. La feblesa de la burgesia provoca el fracàs de la revolució burgesa. Al 1868 la reina Isabel II és destronada, més tard al 1874 té lloc la Restauració borbònica amb Alfons XII. La pèrdua de les últimes colònies (Cuba i Filipines) fa evident el fracàs del règim polític i s’ofereixen com a alternatives la regeneració d’Espanya des de la perifèria (Les Bases de Manresa) La burgesia catalana assumeix el catalanisme per tal de guanyar-se el poble en les seves reivindicacions. Finalment la burgesia catalana adopta el catalanisme per mirar d’assolir l’autogovern i arribar a modernitzar Catalunya.

El romanticisme a Catalunya suposa tornar al passat, és a dir, una època en la qual el català era una llengua prestigiosa. La literatura popular es continua escrivint en català durant els segles XVIII i XIX, i així els autors de la Renaixença volen recuperar el prestigi del català. La seva obra més important és la restauració dels Jocs Florals.

El govern de Madrid continua perseguint el català, però l’ús literari i la consciència social augmenten. L’esglèsia, malgrat la castellanització, tindrà un paper important en aquesta defensa, i tots els moviments polítics i les organitzacions defensen la llengua catalana. La primera manifestació de la defensa del català és la revista Avenç, defensant una ortografia moderna i unificada.

La voluntat de recuperació de la llengua s’anirà barrejant amb la aparició del catalanisme, moviment que té com objectius la recuperació de la llengua catalana i les institucions catalanes. Apareixerà una nova generació d’escriptors, com Jacint Verdaguer, que donarà nivell al català, Àngel Guimerà, que farà teatre romàntic i realista, o Narcís Oller, que introduirà la novela naturalista. Els modernistes innovaran artísticament i proposaran la normalització social del català.

En conclusió, els canvis socials i culturals del segle XIX crearan el catalanisme, que aconseguirà els seus objectius RECUPERACIÓ DE LES INSTITUCIONS I NORMALITZACIÓ DE LA LLENGUA al segle XX.

La crisi lingüística es va diferenciar en dos períodes. Als s.XVI i XVII la llengua parlada era el català, excepte alguns escriptors, que escrivien en castellà. Al s.XVIII, amb l’ imposició del Decret de Nova Planta, el català es va prohibir, i es va imposar el castellà.

En aquest temps van tenir lloc diverses crisis. Per començar hi ha una crisi política, ja que la Cort es trasllada a Castella. La monarquia volia imposar la centralització; això va provocar la Guerra dels Segadors i el Rosselló va ser cedit a França. Per altra costat hi havia una crisi econòmica, ja que el Mediterrani es va tornar insegur i va deixar de ser el centre del comerç, que va passar a l’Atlàntic. Per últim, hi va haver una crisi cultural, amb el trasllat de la Cort a Castella, Catalunya perdia el seu centre cultural.

El català es continua parlant, però hi ha escriptors que comencen a escriure en castellà, sobretot a València. Tant els que escriuen en català com els que escriuen en castellà justifiquen la seva tria, uns per fidelitat a la llengua pròpia i uns altres per arribar més a la gent.
Passa el temps i la unitat lingüística es va perdent i cada vegada es parla més en valencià, mallorquí, tortosí etc…
A més, al Rosselló es va introduir el francès, com a conseqüència de la seva incorporació a França.

Carles II va morir sense descendència i això va causar l’enfrontament de l’arxiduc Carles d’Àusria i Felip d’Anjou, per la corona (Guerra de successió). Els anglesos, que temien que els borbons tinguessin massa poder a Europa, es van posar de part de l’arxiduc, però un cop aquest és nomenat emperador i guanya poder, es retiren a canvi del Tractat d’Utrecht (1913). El bàndol de Carles perd poder i guanya Felip V, el qual imposa el Decret de Nova Planta, amb el qual desapareixen les institucions pròpies i els territoris de la corona d’Aragó, formant un sol regne : el Regne d’Espanya

El Decret imposa el castellà a la justícia i a l’ensenyament i provoca el conflicte lingüístic ja que el castellà domina el català, encara que a la gent li costa acostumar-se, ja que no coneix el castellà. Els il·lustrats escrivien en castellà, però la literatura popular seguia sent en català

Com a conseqüència de la Marca Hispànica, hi ha una expansió territorial, però també una extensió del català. La llengua es va normalitzar i la diglòssia entre el llatí i el català va desaparèixer. Finalment al segle XV ja s’utilitza el català en tots els àmbits.

La Marca Hispánica donarà origen a Catalunya, i l’expansió dels comtats al segle XIII, donarà lloc al naixement de la Corona catalano-aragonesa. Per altra banda, el pas del llatí al català va ser un pocés lent que va començar al segle V i no va tenir impotància fins al segle XII. Al segle XV, però, la llengua ja estava totalment normalitzada.

Més endavant hi ha una consolidació de la noblesa i la burguesia catalana, que no saben llatí i originen una llengua pròpia, i es fan els primers textos en cátala. Els primers textos en català van ser Forum ludicum i les Homilies d’Organyà, conseqüència del Concili de Tours.

Els primers poetes catalans escrivien en occità, fins al segle XV quan el català es va imposar com a llengua poètica.

Al segle XV, Ramon Llull és el primer escriptor que escriu en llengua romànica, per escriure sobre filosofia o ciència, per convèncer als àrabs i jueus de la superioritat de la fe cristiana. Pel que fa la sintaxis, utilitza el seu coneixement de la gramàtica llatina, i pel lèxic utilitzà els mots populars hereditaris.

La Cancelleria, l’organisme burocràtic de la Corona, utilitzava tres llengües: l’aragonès, el català i el llatí, i va exercir un paper com el de Llull, va crear un model que tots fan servir.

Al segle XV, Alfons el Magnànim va traslladar la cort a Nàpols, i d’aquesta manera els escriptors entren en contacte amb el renaixement, i a partir d’aleshores la poesia va seguir les seves pautes. Ausiàs March, el gran poeta del moment, escrivia poesia renaixentista tot i que formalment és medieval.

Per tant, pel desenvolupament de la formació i expansió del català són importants autors com Ramon Llull i Ausiàs March i fets com la Marca Hispànica i la Cancelleria Real.

La caiguda de l’Imperi al segle V va fer que el llatí evolucionés fins al segle IX, on va donar lloc a les llengües romàniques. Al segle V els territoris de l’Imperi  romà van ser ocupats pels germànics. Un fet important per a la configuració lingüística del territori, va ser amb l’ocupació musulmana de la Península Ibèrica a l’any 1711, que va tenir lloc al període de les llengües romàniques. Les conseqüències lingüístiques de les invasions germàniques i la invasió aràbiga, no va provocar la substitució lingüística però si que va deixar petjades al vocabulari, en el cas de la invasió germànica, es conserven mots, topònims i antropònims, per exemple en, espia, roba, llesca…. i ha l’àrab es conserven moltes paraules d’ús quotidià de diferents camps semàntics com, escabetx, xaloc…Hi ha un fet important, els arabismes del català són contràriament diferents del castellà, perquè no porten l’article “al” per exemple, carxofa en castellà és alcarchofa. Els carolingis van fer un “Renovatio”, on proposaven recuperar el llatí clàssic, ja que es considerava que la llengua parlada l’havia allunyat.El primer text en llengua romànica va ser els Serments de Strasburg. Al segle IX, al Concili de Tours va decretar que es parlés una llengua vulgar, ja que el llatí només ho entenien els eclesiàstics. Les primeres mostres de la llengua catalana es troben en textos en llatí com per exemple l’Acte de consagració i dotació de la Catedral d’Urgell .                                                                         

La paraula Romània, fa referència als llocs on es parla una llengua que deriva del llatí. Hi ha noves llengües romàniques, el galaicoportuguès, el castellà, el català, l’occità, el francès, el retoromànic, l’italià, el romanès i el sard. Desprès hi ha les llengües embrionàries.

Les llengües romàniques estàn classificades en dos grups, l’oriental que utilitza el plural sense -s, i l’occidental que fa el plural amb la -s.

La romanització, és el procés que implanta la cultura romana als territoris de l’Imperi Romà. L’Imperi va aconseguir la unitat política i la lingüística gràcies a la llatinització. A partir de S.III l’agent romanitzador va ser el cristianisme.

El llatí es parlava en una part de Roma, i com succeeix en altres llengües, el llatí parlat i  l’escrit eran diferents, el parlat era vulgar i evolucionava amb rapidesa però s’allunyava del clàssic.

El romans van anar a Empúries l’any 218a.C i es van estendre per la costa mediterrània de la península Ibèrica. A la província de Tarraconense, el llatí era divulgat pels veterans, mentre que la Bètica era divulgada per les classes altes indígenes.

Abans de l’arribada del romans, hi havia pobles amb llengües i cultures diferents, les restes de les llengües preromanes que influeixen al llatí s’anomena substrat. Hi havia quatre, l’indoeuropeu, el grec, el fenici i l’iberobasc.

La sociolingüística és un corrent de la lingüística que estudia l’ús de la llengua que fa la societat. És una ciència moderna que va aparèixer per primera vegada als Estats Units l’any 1950 a conseqüència de la seva diversitat lingüística i cultural. Fergusson va ser el primer sociolingüista, i va classificar les societats on hi havia llengües en contacte en funció de dos conceptes, el bilingüisme i la diglòssia. El bilingüisme s’aplica a les persones que tenen la capacitat de parlar dos llengües diferents, i la diglòssia fa referència a les societats, apareix quan hi ha dos llengües una a nivell formal i l’altra a nivell col·loquial. Avui en dia els sociolingüistes usen el concepte de conflicte lingüística, on una llengua domina políticament i socialment una altra. El conflicte lingüístic pot donar un procés de substitució lingüística, on desapareix la llengua oprimida, o bé la normalització lingüística, que és el procés de recuperació de la llengua oprimida que guanya ús i parlants. Aquesta té dos aspectes, la codificació (creació d’una gramàtica) i l’augment de l’ús social. La sociolingüística també estudia l’utilització de la llengua en funció del context social, és a dir, els registres. 

Amb la mort de Franco, Espanya pasa de ser una dictadura, on tot era un estat unitari, ha una democàcia, on Espanya sembla que vol convertir-se en un estat pluralista i unir comunitats fins arribar a una exigència d’identitat “nacional”.

Entre aquestes comunitats la catalana es la més destacada, ja que no ha d’arribar a la violència per aconseguir el que vol, el renaixement nacional; A part està el “fet català”, és a dir que Catalunya compta amb un territori, una llengua, i unsfons culturals per arribar a ser una nació.

El fet catlà encara que té diversos graus de cohesió i de força, i intenta de totes les maneres arriabr a ser un “estat o nació” no ho aconsegueix, ja que si Catalunya fos una nació hauria enfrontaments amb Aragó, Castella i França.

Hi ha un factor clar a destacar alhora de dir que Catalunya compta com ha Estat, ja que el port de Barcelona és molt important i encara que no sigui l’únic, tot el Mediterrani reconeix el comerç com a “catalans”.

Finalment, de la manera que estava abans Catalunya, era un refugi per les nombroses migracions entre Espanya i França, i així el que aconseguien era perdre la llengua catalana, però ara Catalunya té una permanència de la llengua catalana i esperem que continui així sempre.