Nuri Villar

1.1
La idea principal del text és les semblances que hi ha entre aquestes dues cultures i com aquestes semblances serveixen per aclarir el seu passat i el seu present. El marc històric són els anys vint del segle passat, la darrera etapa del Noucentisme, època on Catalunya va viure un corrent italianista.
1.2
a)
(en la citació): Nosaltres som tenim anem portem postres
1- “…ens ve a dir…”
2- “La història que expliquem en aquest llibre…”
3- “…que marca l’inici del nostre itinerari…”
b)
(en la citació) El “nosaltres” per tots els catalans.
1-1ª pers plural (lectors).
2- 1ª pers plural (jo de l’autora).
3-“nostre” (autora).
1.3
consideració → observació
afinitat → semblança
confluència → coincidència
conjuntura → situació
1.4
a) És un present atemporal
b) És un present atemporal
c) És el present del llibre
d) Present en lloc del pasta
3.1
a)
Subjecte: “Nosaltres… Empordà”; “que (tenim…)”; “que (som fills…)”; “que (són ben nostres”).
b)
CD: “aquell camp de Tarragona i aquell Empordà”; “el món nou”; “totes…nostres”; “que (portem dins)”.
c)
Atribut: “fills de Roma”; “ben nostres”.
d)
CN de Nosaltres: “els catalans”; “que som… i que tenim…”;
CN de fills: “de Roma”; CN de camp: “de Tarragona”; CN de món: “nou”;
CN de coses: “que portem… i que són ben nostres”.
e)
CRV de anem: “a Roma”.
f)
Determinant nominal:“els (catalans)”, “la (mar)”; “aquell (camp…)”; “aquell (Empordà)”; “el (món…)”; “totes” “aquelles” (coses…).
3.2.
L’opció correcta és la c
3.3.
Mots amb accent diacrític: “són”; “bé”; “món”; “és”; “què”.
3.4.
objectiu: [ʒ]
estudi: [δ]
aquelles: [λ]
manifestacions: [f]
fixar: [ks]