Nuri Villar

1.1
En Tomàs és un home covard i és com un esclau d’en Sebastià. Qualsevol cosa que li diu en Sebastià ell s’ho creu, encara que en realitat sap que en Sebastià no és bona persona.
1.2
Sebastià a Xeixa: “Doncs agafa els trastets…” (TU)
Xeixa a Sebastià: “Això sí, veieu?” (VOSTÈ)
Tomàs a Sebastià: “I jo voldria dir-vos-ho…” (VOSTÈ)
Sebastià a Tomàs: “Bé, rumieu’s’ho, i ja m’ho direu…”(VOSTÈ)
Tomàs a Xeixa:; “Ho sents, tu, mala llengua?”(TU)
Xeixa a Tomàs: “No m’ho digueu malagraït,…”(VOSTÈ)
1.3
a)
-“No m’ho digueu malagraït, Tomàs,…”
- “Pegueu-me! Au!”
- “Teniu, doncs!”
b)
1. Dolgut perquè Tomàs li ha dit malagraït
2. “el repta que dugui a terme l’amenaça
3. li retorna amb menyspreu el farcell i la manta
1.4
Sebastià: “Au, Xeixa, a casament” → b) ORDRE
Tomàs: “I jo voldria dir-vos-ho, i no sé com fer-ho, Sebastià” → f) TITUBEIG
Tomàs: “…us vinc a preguntar, Sebastià, i no us ofengueu, fill,…” → d) TEMOR A LA REACCIÓ
DE L’INTERLOCUTOR
Tomàs: “Eh que no hi ha res, Sebastià? → a) SÚPLICA
Xeixa: “No m’ho digueu malagraït, Tomàs, que no sabeu…” → c) QUEIXA
Sebastià: “I què tant de juraments! Anem’s-en, Tomàs, i…” → e) INVITACIÓ
3.1
a) subjectes: jo; això; Déu; ell; jo
b) CD: ho, que això és cert; me; ho; mentida
c) CI: us
d) atribut: cert
3.2.
L’opció correcta és la c).
3.3.
com que → subordinada adverbial causal
després que → subordinada adverbial concessiva
mai que→ subordinada adverbial concessiva
3.4.
farcell → fardell,
bunbum → rumor
malagraït → desagraït
amistançat → amant
3.5
Xeixa: [∫]
Alça: [s]
Veus-ho aquí: [z]
Fill: [λ]
Podia: [δ]