Nuri Villar

El dijous 6 de març vam anar tots els de 2n de batxillerat a visitar el MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) i el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). Després vam anar a dinar tots junts a un restaurant modernista.

Per començar, vam anar al MACBA que pretén donar una visió de conjunt de l’art des de la segona meitat del Segle XX fins als nostres dies. El mateix edifici del Museu és la peça principal i més espectacular de la seva col·lecció, la barreja de línies rectes i corbes, la intel·ligent utilització de la llum, la repartició de l’espai, la voluntat de fugir del model de museu com magatzem en el qual s’acumulen obres d’art, van fer que m’impactés moltísim. Desprès vam veure obres molt diferent entre elles, hi havia un home en una gravació que es veia com que el seu cos reflectia art, també hi havia una escultura feta amb xocolata, que em va impactar molt ja que l’autor comparava la xocolata amb l’ésser humà quan deia que la durada de tots dos era de 90 anys. Desprès hi havia obres d’altres tipus, com eren les ombres a les parets fetes amb productes de neteja que representen la dona, i era un manifest per la relació que sempre ha existit entre la dona i les feines de la llar. I l’última obra que vull destacar es la d’una escombra feta amb peces de domino, que no em va semblar molt artístic i no em va agradar gaire. Al final de l’exposició hi havia una amiga del nostre professor, que ens va explicar algunes histories d’alguns artistes que ella coneixia ja que també es dedicava aquest món.

Després vam anar a veure una altra exposició d’art al museu CCCB. Aquesta no em va agradar gaire, eren dos exposicions de fotografia. En una hi havia fotografies de gent que havia patit amputacions a causa de les mines, i l’altre era fotografies de dones que no coneixíem, cap de les dues em va agradar massa.

Per acabar vam anar a dinar a un restaurant modernista. Va estar bé, va ser divertit el fet que estiguéssim tots junts dinant, ja que no ho fem sovint. En acabar de dinar vam poder veure una xemeneia modernista que hi havia en un altre menjador del restaurant.

En conclusió em va semblar divertit anar a passar el dia amb el companys, em sembla que hauríem de repetir, perquè a més de passar-m’ho bé, vaig aprendre alguna cosa d’art.

1. COMPRENSIÓ
1.1. Caracteritzeu, en no més de sis línies, les dues crisis a què fa referència el text.
La primera crisi és la manca d’objectes de l’home primitiu, a la qual va respondre creant-ne nous objectes que han anat evolucionant. La segona crisi és la fi d’aquest procés mil•lenari, l’esgotament de sentit o de justificació en l’home actual i en les formes dels objectes tradicionals.
1.2. En quin sentit es pot afirmar, com deia Joan Miró, que “l’art està en decadència des de les cavernes”? Baseu la resposta, que convé que sigui clara i concisa, en l’argumentació que proporciona el text.
Joan Miró volia trencar amb l’art tradicional ja que veia que anava desapareixen, i deia que la puresa de l’art tradicional es va anar perdent des que els homes primitius pintaven a les cavernes.
1.3. Comenteu el títol del text.
El títol es relaciona directament amb els dos darrers paràgrafs del text, en què es diu que l’art de la ceràmica, en voler retornar a la perduda puresa original per crear un món d’objectes i de formes d’acord amb la sensibilitat estètica actual, hauria de retrobar el joc dels quatre elements essencials–aigua, terra, foc i aire- que havien pensat, d’una manera que ara ens pot semblar lírica, plena de poesia, els filòsofs presocràtics grecs. «Lírica dels quatre elements» es refereix, en definitiva, al caràcter poètic que l’art renovat de la ceràmica compartiria amb el pensament presocràtic en la mesura que, com aquest, ‘jugaria’ amb els quatre elements essencials, partint d’ells com a materials bàsics i combinant-los lliurement per fabricar els seus objectes.
1.4. Expliqueu el significat de les expressions següents, que trobareu subratllades en el text:
a) en absoluta necessitat d’utilització: l’home va crear els objectes perquè havia de sobreviure
b) la nostra vella cultura mobiliar: la cultura artesana tradicional.
c) les arts plàstiques: arts que reprodueixen o produeixen volums i formes.
d) presocràtica harmònica conjuminació: combinació dels quatre elements que van pensar els presocràtics, de caràcter harmoniós.
3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT
3.1. Considereu el fragment següent, subratllat en el text:
i justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes.
Doneu resposta a les qüestions següents:
a) Quantes oracions hi ha? Escriviu-les íntegres en el quadern i digueu de quin tipus és cadascuna.
Hi ha tres oracions:
I. “justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració principal.
II. “afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada adjectiva gerundiva.
III. “que l’art està en decadència des de les cavernes”: oració subordinada substantiva.
b) Identifiqueu totes les preposicions que figuren en el fragment i digueu quin tipus de complement introdueix cadascuna.
• en alguna mesura: CCM.
• de Joan Miró: CN
• en decadència: atribut
• des de les cavernes: CCT
c) Identifiqueu tots els determinants nominals que figuren en el fragment i digueu de quin tipus són.
• alguna: indefinit femení singular.
• aquella: demostratiu femení singular.
• l’art: article determinatiu masculí.
• les: article determinatiu femení plural.
d) Hi ha algun verb auxiliar en el fragment? Raoneu la resposta.
No, perquè només hi ha verbs transitius i copulatius.
3.2. Considereu el fragment següent, subratllat en el text:
Però avui, voltats d’objectes que no han estat creats per a nosaltres i les formes dels quals no tenen significat ni justificació possibles
De les opcions següents, escolliu-ne la correcta:
d. ni és una conjunció coordinant, i possibles fa de complement de nom.
3.3. Identifiqueu tots els verbs transitius que figuren en el segon paràgraf del text i expliqueu per quina raó els heu considerat transitius.
• voltar
• crear
• tenir
• descobrir
Són transitius perquè tots es poden passar a passiva.
3.4. Descriviu o representeu amb símbols fonètics els sons que corresponen a les lletres en negreta:
fixada: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord
crisi: fricatiu alveolar sonor
successius: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord
les exigències: fricatiu alveolar sonor; fricatiu palatal sonor